|
Índex |
|
Cançons 6: amoroses, festeig i de matrimoni |
| BAIXANT DE LA FONT DEL GAT Baixant de la font del gat una noia una noia, baixant de la font del gat una noia i un soldat. Pregunteu-li com es diu Margarideta, Margarideta, pregunteu-li com es diu Margarideta de l’ull viu.
Baixant de la font del gat una noia una noia, baixant de la font del gat una noia i un soldat. Pregunteu-li com es diu: -Marieta, Marieta. Pregunteu-li com es diu: -Marieta de l’ull viu. Pregunteu-li on s’està: -A la Rambla, a la Rambla. Pregunteu-li on s’està: -A la Rambla a festejar. -Què portes en aquest cistell? -Figues de moro, figues de moro. -Què portes en aquest cistell? -Figues de moro i un clavell.
La nit més bella i serena, a l’alegria convida, la bella Pasqua florida ve a despertar nostres cors i per tot arreu ja d’estrena la primavera dolorosa la toia rica i xamosa de sis ponzelles i flors. Deixeu donzelletes, deixeu vostre llit i obriu la finestra que és bella la nit. Demà en sortir engalanades i plenes de gràcia i ventura, cridà vostre formusura tota la flor del jovent i recordant l’indulgència de vostres cors carinyosos, amb nostres cants amorosos també vindrem l’any vinent. Deixeu donzelletes, deixeu vostre llit i obriu la finestra que és bella la nit. Ompliu la cistella dels nostres afanys salut, donzelletes, salut per molts anys.
CORRANDES Aquí dalt de la muntanya tot el bé de Déu hi tinc, les roses de quatre en quatre i els clavells de cinc en cinc. La, la-ra-la, la-ra-la, la-ra-la, la-ra-la. Aquí dalt de la muntanya si n’hi ha un gros ocellàs, amb el bec toca sardanes i amb la cua el contrapàs. Aquí dalt de la muntanya mare deixeu-m’hi anar, no pas per collir castanyes sinó per saltar i balla
LA FADRINA VA A LA FONT La fadrina va a la font a buscar un cantiret d’aigua, refilant com un ocell i saltant com una daina. Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà. En arribar prop de la font, trobà algú que l’esperava. Era el fill del moliner que li fa la mitja rialla. Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà. Si tu em dones un clavell, jo te’n donaré un altre. Si tu em feies un petó, jo te’n donaria quatre. Tralaralà, rala, rala, rala, ra,, tralaralà. Quan arriba a casa seva, li pregunta així son pare: - Molt trigaves a tornar. - És la font que apenes raja. Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà. - Que despentinada vas! - És que el vent m’escabellava. - Que enfarinada vas! - És la pols que aixeca l’aire. Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà. - Jo no veig que faci vent ni que aixequi pols tan blanca. - Aquí dalt potser no, allà baix fa un altre oratge. Tralaralà, rala, rala, rala, ra, tralaralà.
LA XICA QUELA La xica Quela, al xica Quela, balla el Pilar, balla Pilar cap a Montnegre, amb en Rafel! Quan en Rafel, quan en Rafel, estava borratxo, estava borratxo deia a la Xica, mira que et "natxo"! |
