Introducció

El primer objectiu a l’hora de plantejar un treball col.lectiu a l’alumnat de primer cicle d’ESO ha estat que hi pogués participar tothom; que no requerís, per tant, habilitats especials i que estigués a l’abast dels alumnes de tots els nivells.

El treball proposat als alumnes pretén una recollida i una sistematització de la cultura popular de la zona on viuen. Cultura popular d’ampli aspectre. Per això d’entrada hi ha tingut cabuda materials molt heterogenis.

El punt de partida és recopilar materials diversos que responguin a les característiques distintives de la cultura popular:

1. oralitat
2. anonimat
3. expressió de les necessitats i sentiments bàsics

Oralitat: s’ha procurat recollir els materials a partir d’aquelles persones que recordaven les tradicions, refranys, cançons... De totes maneres això s’ha contrastat amb els reculls escrits existents, si era possible.

Anonimat: s’han deixat de banda aquelles narracions que, tot i ser molt popularitzades, són d’autor conegut.

El ventall de referències de la cultura popular és tan divers com la vida mateixa: des del temps atmosfèric al galanteig, des de la cuina a la vida i la mort.

A part de l’objectiu explícit d’aconseguir un gruix de material de cultura popular, hi ha també dues finalitats col.laterals:

1. la relació intergeneracional: els alumnes descobreixen que els seus pares i els seus avis poden ser una font de coneixement; que saben una sèrie de coses prou interessants que no es troben als llibres. Per això, a més del treball individual de cada alumne, es va considerar interessant de fer una visita col.lectiva a l’Esplai de la gent gran de la Bisbal.
2. el descobrimemnt del paper de la cultura popular com a eix que ha salvat la continuïtat de la llengua d’un poble en llargs períodes d’absència o esmorteïment de l’anomenada literatura culta. I això és tan aplicable a temps més reculats (segles XVI, XVII, XVIII) com a anys negres del segle XX.

L’àmbit geogràfic: s’ha partit del fet que els alumnes són de la Bisbal i rodalies. Es tractava de recollir mostres de cultura popular encara vives en aquest territori, més que no pas mostres exclusives. Limitar-se a les formes exclusives restringia dràsticament el recull i comportava moltes dificultats a l’hora d’establir els criteris de la tria. I tampoc s’adeia amb el caràcter com més participatiu millor que es volia que tingués el treball.

A fi que tots els alumnes que hi ha participat se sentissin seu el resultat final, s’ha procurat que la sistematització final pequés més per excés que no pas per defecte. Per això davant del dubte de si alguna mostra s’avenia prou amb el que es considera cultura popular, s’ha acordat fer servir uns paràmetres com més amplis millor.

També ha interessat des del seu plantejament que aquesta activitat no quedés circumscrita a l’àrea de llengua. En la mesura de les possibilitats s’ha intentat fer un treball interdisciplinar. Per això s’ha buscat la col.laboració i suport de tot l’equip docent i molt especialment d’aquelles àrees que podien enriquir i arrodonir la tasca.