Refranys religiosos

 

Per Sant Bartomeu,
migdiada adéu.

Els catalans,
de les pedres en fan pans.

Joans, Joseps, Peres, burros i ases,
n'hi ha a totes les cases.

A sants i a minyons,
no els promets si no els dons.

Per Sant Jordi garbes d'ordi,
per Sant Just i pastor, tenen les nous ja sabor.

Per Sant Antoni de gener,
mitja palla i mig graner.

Per Santa Creu,
migdiada a tot arreu.

Qui no es banya per Sant Joan,
no es banya en tot l'any.

Nit de Sant Joan,
la més curta de l'any.

Per Sant Feliu,
cau el niu.

Sense la creu ningú hi veu.

Per Sant Martí, para-li el "bací".

El primer nat es diu Bernat,
i el segon es diu Ramon, i el tercer se me'n don.

Per Sant Silvestre,
per la porta o per la finestra.

Qui confia en Déu,
el món és seu.

Per Sant Sebastiŕ,
un pas de marrŕ.

Sant Antoni del Porquet,
sempre s'escau un disset.

Per Sant Miquel,
la migdiada puja,
se'n va al cel,
i l'endamŕ torna a baixar.

Per Sant Grau,
la fava cau.

left.jpg (744 bytes)

home.gif (2303 bytes)
Índex

fletxa.gif (82 bytes)