Nom oficial: Capmany
Extensió: 26 km²
Població: 490 h [2001]

Introducció

Municipi de l'Alt Empordà, situat a la conca del Llobregat d'Empordà, als terraprims de la plana. El terme presenta al nord els darrers contraforts de la serra de l'Albera i és drenat, ultra pel Llobregat, per la riera de Torrella i el Merdançà, afluents, per l'esquerra, d'aquell riu. La zona forestal és ocupada principalment per suredes i pasturatges. Predomina l'agricultura de secà (vinya, olivera, farratge, prats, cereals). Hi ha ramaderia (bestiar boví, porcí i oví). L'elaboració del vi és la principal activitat industrial (cooperativa vinícola; embotelladores). Travessen el terme la carretera nacional i l'autopista de la Jonquera. El poble (366 h agl; 10 h diss [1996]; 107 m alt) és situat a banda i banda del Merdançà, al voltant de l'antic castell de Capmany (s XII), actualment enrunat; l'església parroquial de Santa Àgata, romànica (ss XII-XIII), era la capella del castell. Fou centre d'una baronia. Els francesos ocuparen la fortalesa el 1288. Inclou el poble de Bosquerós, la caseria de la Vall i l'antic balneari de la Mercè, ara reconvertit en hotel. Hi han estat trobades restes prehistòriques (dolmen prop del mas de Quer Afumat, etc).

Situació i presentació

El terme municipal de Capmany, de 26,58 km², s'estén als darrers contraforts meridionals de la serra de l'Albera, a banda i banda del Llobregat d'Empordà, que el travessa de N a S. Altres petits cursos fluvials davallen de la mateixa serra i formen petites valls limitades per serrats de poca elevació: els més importants, afluents del Llobregat per l'esquerra, són la riera de Torrelles i el Merdançà (amb el torrent de la Verneda), que neix dins la Jonquera, al lloc dit els Estanys. A més del poble de Capmany, cap de municipi, hi ha nombroses masies escampades pel terme, i alguns veïnats, com el de Bosquerós o el de la Vall, com també l'antic balneari de la Mercè.
Paral·lelament al curs del Llobregat, travessa el terme pel seu sector occidental la carretera nacional de Barcelona a la Jonquera (N-II), resseguida per l'autopista A-17, que uneix els mateixos llocs. De la carretera a França surt un brancal per Capmany i arriba a Roses. El terme confina amb els municipis de Cantallops, la Jonquera i Agullana, al N; amb Darnius, a l'W i SW; amb Biure, al S; i amb Masarac i Sant Climent Sescebes, a l'E.

L'economia i la població
El terme posseeix extenses zones de bosc, amb magnífiques suredes, malgrat que els incendis les ha delmades parcialment, i només en queden 736 ha (1989). Al sector de Bosquerós hi hagué, fins i tot, a mitjan segle XIX una incipient activitat tapera. El bosc s'explota encara econòmicament. Hi ha algun sector de regadiu, però els conreus, que ocupen 329 ha, són majoritàriament de secà, i hi té un predomini molt destacat la vinya. Capmany és un dels primers centres dedicats a l'elaboració de vi de l'Alt Empordà. A banda de la Cooperativa el Parral, hi ha diverses empreses embotelladores, entre les quals Grup Oliveda, Bodegues Can Peiró, Bodegues Santamaria, Celler Oliver Conti, Celler Arché Pagès, que elaboren vins amb denominació d'origen Empordà i vins escumosos.

Quant a serveis, la població disposa d'un ambulatori, un col·legi públic, una pista polisportiva a l'entrada del poble i un camp de futbol.
La població ( capmanyencs), ha estat tradicionalment escassa (el 1718 hi havia 197 h, i a la fi del segle, el 1787, 251 h), però tingué un espectacular augment a mitjan segle XIX (969 h el 1860), en el moment de màxim rendiment del conreu de la vinya; des d'aleshores ha anat baixant gradualment (813 h el 1900, 710 h el 1930) i més acceleradament a partir de l'any 1960 (711 h aquest any, 590 h el 1970, 484 h el 1979 i 441 h el 1989). Actualment hi ha uns 500 hab. aproximadament.

El poble de Capmany
El poble de Capmany es troba a 107 m d'altitud, a la vora del Merdançà. El nucli antic, amb les muralles i l'església d'època medieval i l'eixample, que pertany als segles XVII-XVIII, són situats a la riba esquerra, i un raval de construcció més moderna allarga el nucli habitat a l'altre costat del rieral.
L'església parroquial de Santa Àgata de Capmany és romànica (segles XII-XIII), d'una nau i absis semicircular decorat amb dents de serra, fortificada, i situada a l'angle NW de l'antic recinte murat, ja que formava part de la fortalesa medieval. La porta s'obre al mur de migdia de la nau i té tres arcs en degradació. Tot l'edifici és realçat per una obra defensiva, que forma avui una mena de terrabastall, dels segles XVI-XVII; molt més antiga és la construcció defensiva de l'absis, que dobla l'alçada primitiva i el converteix en una torre de planta semicircular amb matacans. El campanar, de cadireta de dos pisos. L'església ha estat restaurada el 1982. De les muralles resten notables vestigis: una gran torre de planta rectangular i uns 15 m d'alçada a l'angle NE, una torre cilíndrica al tram de llevant, una torre a l'angle SE similar a la de l'angle NE però de menys alçada, i una altra de similar al sector meridional, però més reduïda. Per l'estructura de les torres i els elements conservats de la muralla sembla que fou una obra alçada en gran part als segles XIV o XV, però aquest lloc ja es trobava fortificat des d'època anterior.
A ponent de la plaça de l'Església hi ha una gran casa del segle XVII, que probablement fou el casal de la baronia de Capmany, amb elements decoratius del XVIII; després fou rectoria. Adquirida recentment per particulars, s'hi ha començat a alçar un pis, amb la qual cosa s'ha destruït el caràcter genuí de l'edifici i s'ha comès un atemptat al conjunt monumental. Hi ha altres edificis amb elements interessants; el barri o eixample format al N de la muralla al llarg del Carrer Major té una sèrie de cases dels segles XVII-XVIII com les masies properes amb terrasses davant la façana i pous cilíndrics adossats, als quals es pot passar des de l'interior; s'hi destaca Ca n'Oliveres. A la fi del Carrer Major hi ha la capella de Sant Sebastià, petita església dels segles XVII-XVIII, de planta rectangular i campanar de cadireta. A la sortida del barri emmurallat per ponent hi ha un pont sobre el Merdançà bastit el 1792. Una tradicional institució del poble és el casino La Fraternal, situat al Carrer Major; aquesta institució fou creada al segle XIX, i l'edifici fou restaurat darrerament.
La festa major de Capmany se celebra el diumenge més proper al 5 de febrer, i també destaca la festivitat del Carnaval, amb la festa del Ranxo el dimarts corresponent.

Altres indrets del terme
Aigua avall del poble, a la vora del Merdançà, hi ha el veïnat de la Vall, format per masies dels segles XVIII i XIX. A l'extrem occidental del terme, a la dreta del Llobregat, hi ha el lloc de Bosquerós, amb masies disseminades en les clarianes de les espeses boscúries d'alzines sureres, en un serrat que separa el Llobregat del seu afluent el Ricardell.
Al sector meridional del terme, entre la carretera a França i la riba esquerra del Llobregat, hi ha l'antic Balneari de la Mercè, que aprofita unes fonts d'aigües minero-medicinals, sulfuroses (Fonts de la Mercè, Sant Joan i Sant Rafael), i tingué molta anomenada a la fi del segle passat i al començament de l'actual. Després de ser un establiment hoteler de la cadena Duran que conservà l'estructura de l'antic balneari, amb una part dels jardins i la capella de la Mercè, avui dia és un establiment lúdic per adults.
Uns 2 km al N del poble hi ha el dolmen del Quer Afumat, vora el vell camí a Canadal pels Estanys i prop del Mas de l'Oliva o del Quer Afumat, de cambra rectangular i coberta molt voluminosa, excavat i estudiat recentment per Lluís Esteva. El dolmen i el petit menhir de la Vinya Monera foren traslladats el 1924 a Barcelona; inicialment foren col·locats al parc de la Ciutadella, davant el Museu Martorell de Geologia, i actualment es troben en una de les lògies del Museu Arqueològic de Montjuïc. No gaire lluny del Quer Afumat es troba un voluminós aflorament de granit anomenat popularment la Pedra dels Sacrificis a causa dels gravats que hi han estat fets amb incisions (inscultures) a la part superior, els quals són característics de la cultura megalítica.

La història
Bé que en un document del 1138 de concòrdia entre Ponç II d'Empúries i Ramon Berenguer IV s'esmenta un personatge dit Bernardo de Campman, la primera vegada que consta el lloc és el 1246, sota la grafia Campo magno; apareix el 1278 com a Capmany, i en les Rationes decimarumdel 1279 i 1280 es parla de l'església de Capite magno. Aquesta darrera forma, llatinització errònia del topònim, respon a la grafia Capmany, que fins i tot esdevingué oficial.
Inicialment pertangué a les possessions del vescomtat de Rocabertí. El 1288, en les lluites amb els francesos de la fi de la croada contra Catalunya, aliats amb les forces de Jaume de Mallorca, fou ocupat el castell de Capmany i d'altres del sector. La parròquia, sota l'advocació de santa Àgata, és esmentada des del segle XIV. A la primera meitat del segle XVI la baronia de Capmany era de la família Satorra, i el 1548 passà als Vilanova, senyors d'Esparreguera, i als Sabater, senyors de Vergós, a mitjan segle XVIII (l'any 1798 el rei Carles IV va concedir el marquesat de Capmany a Marià Ignasi de Sabater i de Vilanova).