1ª SESSiÓ: AMB QUÈ ES BARREJA L’AIGUA?

Hem començat amb una conversa per fer hipòtesis sobre quins productes pensem que es barregen amb l’aigua i quins no.
Després per comprovar les nostres hipòtesis hem barrejat diferents productes amb aigua, hem remenat i ho hem deixat reposar observant què passava. Alguns productes es barregen amb l’aigua, d’altres es tornen a separar.

 

Hem anotat els resultats a la fitxa d’observacions.

Cada grup ha explicat què ha passat amb els seus experiments i hem explicat per què pensem
que alguns material es barregen i d’altres no.

 

2ª SESSiÓ: COM ACONSEGUIR BARREJAR L’AIGUA AMB L’OLI?

Hem observat que quan remenem l’aigua amb l’oli es formen petites bombolletes d’oli dins l’aigua, però si ho deixem reposar l’oli sura a l’aigua.
Hem provat d’afegir-hi diferents productes a la barreja d’aigua i oli per aconseguir separar-ho.

 

 

Quan remenem l’oli, l’aigua i el sabó es formen unes bombolles que queden disperses per tota l’aigua. El sabó permet que l’oli se separi en bombolles que no es tornen a unir. El sabó permet la barreja de l’oli i l’aigua.


Per comprovar-ho hem rentat pots tacats amb oli, uns nens ho han fet amb sabó i d’altres sense sabó.

Normalment l’aigua rellisca per sobre la brutícia sense arrossegar-la. L’aigua sola no pot mullar l’oli o el greix, ja que com hem observat no es barregen amb aquesta i queden enganxats a la paella o les mans. En canvi, al sabó li agrada tant l’aigua com l’oli, i la brutícia que es barreja amb ell. Així quan esbandim els plats o la paella el sabó permet que l’aigua ho arrossegui tot junt cap a la pica.

3ª SESSiÓ: L’ÚS DE L’AIGUA?

LA HISTÒRIA DE LA NOAGA


 

Amb la historia de la Noaga ens adonem que no tothom té una aixeta a casa i que algunes persones han de fer camins molts llargs per poder recollir aigua per beure , rentar-se o cuinar.

 

Fem un joc de reflexió: hem d’anar a rentant-se les dents, a beure aigua o regar, però primer hem de recollir l’aigua d’un riu o d’un pou. Cada vegada que aconseguim fer alguna d’aquestes accions la mestra en dona una gota d’aigua blava o vermella i nosaltres l’hem d’enganxar en el poblat de la Noaga.

 

 

 
Hem observat on hem penjat les gotes: algunes als cultius, altres pels ramats, altres pel poblat i d’altres pels arbres.

Més tard hem sapigut que l’aigua del riu era contaminada i que l’aigua del pou era potable, per això a vegades la mestra ens dona gotes vermelles i a vegades gotes blaves.

Llavors hem mirat on ha anat l’aigua contaminada, i hem reflexionat sobre el que pot passar: si les gotes vermelles es troben en les persones, com que no és potable pot produir malalties; si es troba en els cultius, pot perjudicar les collites, etc.
També hem vist com s’ha repartit l’aigua i si tenim algun problema d’escassetat d’aigua (als boscos, al camp, etc.) recordant que l’aigua escasseja en aquest poblat.