En arribar als tres o quatre anys, molts nens i nenes comencen a fer els seus "pinitos" en el món de les paraules malsonants. És que cada dia van ampliant el seu vocabulari a una velocitat de vertigen. Els encanta aprendre paraules noves, especialment aquelles que expressen èmfasi. A partir dels quatre i cinc anys es decanten per emprar aquelles relacionades amb el descobriment del seu propi cos i de les seves activitats fisiològiques. La pregunta dels pares és òbvia: on ho han après això? Qui les hi ha ensenyades aquestes paraules? La resposta no ho és menys, d'òbvia: els mateixos pares, en la ment o inconscientment, els altres nens del parc on juguen, els seus companys, la TV. Aquesta és la realitat, les paraules són allí i cal posar-hi remei.

Com ho podem fer?

No ens en riguem quan el nostre fill o filla digui el seu primer "taco" o la seva primera paraulota malsonant. Fer ho és la típica reacció que sol animar els més petits de la casa a anar repetint aquestes paraulotes.
No els reganyem amb un èmfasi excessiu. Cada vegada que els escridassem per aquest motiu, els nostres fills associen aquestes paraules malsonants amb el fet de "ser el centre d'atenció del pare i de la mare".
Procurem, els més grans, que davant dels infants no se'ns escapin paraules poc apropiades. Moltes vegades a nosaltres se'ns escapen paraules que els infants no dubten a repetir.
No caiguem en la provocació del nen. Si persisteix en la seva actitud procurem ignorar lo, a la vegada que intentem esbrinar perquè el nostre fill vol cridar la nostra atenció d'una manera tan persistent.
No comentem mai davant d'altres persones allò que el nen o la nena acaben de dir. Això el faria sentir se important per uns moments i l'animaria a seguir recorrent a les paraulotes.
Procurem fer veure al nostre fill o la nostra filla que aquestes paraules no només ofenen i són de mala educació, sinó que poden fer mal a altres persones. Així per exemple, quan està dient imbècil al seu cosí, s'està portant com un mal educat, però està fent sofrir el Ricard a qui tant estima. Una bona manera de fer comprendre al nostre fill o filla que aquestes paraulotes no ens agraden gens, és fer li veure que aquestes paraules són de mal gust, encara que les hagi dit l'avi, el pare o el veí , als qui encara que sigui "teatralment" els haurem de reganyar en alguna ocasió.
Mirem d'oferir li, al nen o a la nena, noves paraules, originals i atractives, ensenyem li a dir les coses d'una altra manera, a usar expressions distintes. Inculquem li l'actitud de demanar perdó cada vegada que amb el seu vocabulari ofengui algú.

(Extret de la Revista "Hacer Familia", núm. 93 i adaptat per Mn. Ignasi Navarri)