Les pedres precioses

Alguns minerals, per la seva bellesa, duresa i escassetat, es consideren pedres precioses. Solen ser cristalls. En són exemples el diamant, el robí, el safir i la maragda.

- El diamant: El diamant és el mineral més dur, però és molt fràgil. Sol ser incolor, i brilla molt. S’utilitza per tallar.

- El robí: El robí és una varietat vermella del corindó. És molt dur, més o menys igual que el safir.

- El safir: El safir també és una varietat del corindó, és una mica més dur que la maragda. És de color blau.

- La maragda: La maragda és de color verd intens. No és tan dura com el robí o el safir.

Hi ha altres pedres precioses, com per exemple l'aigua marina, el topazi, la turquesa, l’ametista, etc.

Els cristalls

Els minerals poden ser de dues maneres: sense tenir cap forma en especial (amorfes) o bé tenint una forma geomètrica (cristalls). Per tal de que els cristalls es formin necessiten espai, per aquest motiu solen sortir a les esquerdes o en els petits llocs buits de les roques.

Classificació

En qualsevol cristall hi pot haver tres elements de simetria:

- Eix de simetria, la recta que està exactament al mig.

- Pla de simetria, el pla que divideix el vidre en dues meitats simètriques.

- Centre de simetria, un punt en què totes les cares són paral·leles dues a dues.

Hi ha cristalls que tenen els tres elements, altres que en tenen dos o un, i molt pocs que no en tenen cap.