Es Bastisses

CASES NÒBLES E BASTIMENTS

 

Enter es cases antigues conservades subergéssen "Casa Ròsa", coneishuda popularament tamb el nòm "Dera Torreta", importanta pera sua tor cinlindrica de pèira, capitèth conic, hièstres e pòrta adovellades tamb escuts escolpits, bastida er an 1589 (s. XVI).
Hè pògui ans ère abilitada coma casa rectoriau.

 

Amassa damb casa Ròsa, son fòrça importants " Casa de Francesc Pònt" o "Casa de Betú" e "Matéu", Bastides pes tres germàs Pònts.

 

GLÈISA

 

Tanben cau destacar era glèisa Parroquiau, de Sant Pèir, bastissa deth sègle XVII, bastida sus era basa d'ua capèla romanica deth sègle XII. Era pòrta Nord ei neoclassica.
Eth sòn campanau, de planta quarrada, ample e pas guaire naut, se lhèue ath cant W, bastida damb materiaus d'ua antigua fortificacion, plaçada ath nòrd deth pòble, que se didie "Tor de Gessa". Bastissa que manèc hèr Jaime II.
Era glèisa consèrve en sòn interior pèces fòrça antigues: un didau de pèira que servís de batiadera, tamb una crotz formada per emisfèris en ua des cares e un pè d'autar romanic, atau coma un triptic pintat tamb scenes dera Passion que s'emplegaue entà barrar er Autar Major entà Setmana Santa.
Actuaument se conserve un retauble de pintures romaniques restaurades recentament.

Glèsia de Sant Pèir

 

 

 

Pòrta Neoclassica dera Glèisa