Municipi del Pla d'Urgell, a la plana regada pel canal d'Urgell. El riu Corb corre pel sector de migdia. L'agricultura de regadiu (1 633 ha), la principal base econòmica, ocupa tot el terme: hi predominen els cereals, especialment el blat (980 ha), seguint la civada (120 ha) i de l'ordi (50 ha), a més del farratge (403 ha, sobretot alfals), cebes (40 ha) i hortalisses (40 ha). Els ametllers, les oliveres i la vinya gairebé han desaparegut. Hi ha ramaderia: bestiar porcí (35 000 caps), aviram (57 000 caps) i boví (4 000 vedells). Hi ha una farinera i dos tallers de confecció. La població, malgrat l'emigració autòctona (principalment vers Barcelona), es va mantenint gràcies a la immigració. El poble (710 h agl i 101 h diss [1981]; 269 m alt) és damunt un petit tossal. Hi ha un baixador del ferrocarril de Barcelona a Saragossa. L'església parroquial de Sant Joan Baptista és obra del s XVII. Formà part de la baronia de Bellpuig. Vers el 1935 li fou segregat el terme d'Utxafava.

Situació i presentació
El terme municipal de Castellnou de Seana, de 16,33 km2, que formà part de l'Urgell fins el 1988, és situat a l'extrem oriental de la comarca del Pla d'Urgell, en contacte amb l'Urgell. El 1139 fou incorporat a la jurisdicció senyorial de la baronia dels Bellpuig, inicialment en mans dels Anglesola, malgrat que tenien algunes possessions dins el terme altres senyors com Gombau de Ribelles o els templers (després hospitalers) de les comandes de Gardeny i Barbens, i es mantingué fins a la fi del règim senyorial sota els Cardona-Anglesola i els ducs de Sessa. El 1255 són documentats un privilegi, fet per Guillem d'Anglesola amb el consentiment del bisbe de Vic per als qui visitessin l'església de Sant Joan Baptista de Castellnou, i alhora la fundació d'un benefici amb una dotació de 100 sous anuals, 10 mitgeres de blat i altres rendes.
Aquest municipi limita amb els de Vilanova de Bellpuig (S), Golmés (SW), Utxafava (W), Ivars d'Urgell (N) i amb Bellpuig (E), aquest darrer de l'Urgell.
El Riu Corb transcorre pel sector de migdia del terme, també en direcció E-W, entre la via del ferrocarril i la carretera. El 30% de la terra és prima, amb zones endorreiques i depressions fondes i estretes vers el N, on antigament hi hagué llacunes, avui convertides en graveres (clot del Pequeny); per això el sòl té poca resistència i és subjecte a una fàcil erosió als sectors calcaris.
A gairebé mig camí entre Mollerussa i Tàrrega, el poble de Castellnou de Seana és l'únic nucli de població agrupat des de la segregació d'Utxafava, que forma un nou municipi des del 1940. De les antigues masies, unes 34, avui només en resten 11 en peu i habitades (1989), algunes de les quals força interessants, com Cal Segura (amb antigues caves de xampany) o el Molí (únic molí fariner del poble).
Travessen el terme pel sector meridional la carretera N-II de Barcelona a Lleida i Madrid i el ferrocarril. El baixador és a uns 700 m del cap municipal, amb el qual es comunica per l'anomenat passeig de l'Estació, el qual és interromput per l'autovia de Lleida a Cervera, que cal travessar a partir d'un pont per a vianants. Un brancal de la carretera N-II porta a la població i continua cap a Utxafava

.