SITUACIÓ:

El poble de la Fuliola es troba en la zona del Pla d’Urgell, a 273m. d’altitud. El nom de la vila –segons les dues versions principals- pot provenir de l’àrab "al-folia", que vol dir talaia o lloc de guaita. L’altra es relaciona amb la paraula fulla o fulleta; d’aquí que, en el seu escut hi ha un branquilló amb fulles.

El nucli primitiu del poble, perfectament visible en la vila-closa, mostra un poble de pocs edificis, aleshores tancat i emmurallat, amb el PORTAL romànic com a porta de pas. Actualment hi ha 1.350 habitants, repartint-se la població activa entre un 45% de pagesos i ramaders, un 34% que treballa al sector industrial i un 21% al sector serveis.

ORÍGENS:

Segons la carta de població de la 1ª vila, atorgada pel comte Ermengol IV a favor de Guillem fill d’Isarn, el 8 de gener de 1080, aquest havia de bastir-hi una torre de defensa i repoblar-la. Aquesta vila, dita "La Follia" (i la quadra de Bisuldini o Boldú), estaven situades, segons esmenta la carta, a pla que els habitants de la contrada en deien Mascançà (actual Urgell).

Ens trobem en temps de la Reconquesta, en plena expulsió "dels sarraïns i la seva perfídia" que allí prop, a Balaguer, s’havien fet forts. A la fi de segle ja s’havia construït la torre, l’església –la primitiva- i alguns edificis, tos en pedra noble i carreus, formant el clos emmurallat.

Després que la vídua Guiscarda (muller de Guillem) i els seus descendents heretaren el poble, aquesta passà a la diòcesi de Solsona, el 1115. Les lluites nobiliàries posteriors a la successió del comtat per part dels Cabrera i de Roger de Foix, deixaren despoblada la vila, i el nou comte Ermengol X, amb ganes de refer-la, concedí una nova carta de població el 1280.

Repoblat novament el lloc, i després de molts avatars, la quadra de la Fuliola, junt amb altres alous, passà a la jurisdicció del monestir de Poblet, sota l’autoritat de l’abat Ponç de Copons, el 1318.

Un fogatge fet el 1533 en diu que hi havia 28 cases, que anaren disminuint encara, a causa d’epidèmies, penúries econòmiques, males collites i bandolerisme, les abundoses pluges, fanguers i pal.ludisme, tot plegat amb nefasta incidència per al nostre poble; tant, que aquest es declarà incorporat a la Corona.

Més tard, però, amb la fugida de José I, La Fuliola tornava a mans dels seus antics senyors: L’abat i el monestir de Poblet.

Finalment, i en virtut de la llei de desamortització (1835), totes les propietats senyorials van quedar abolides. La qual cosa, junt amb la construcció del canal d’Urgell (1852-1862) transformà les terres eixutes en extensos territoris de regadiu, va comportar un profund canvi en l’organització agrícola, alhora que iniciava el gran creixement demogràfic i econòmic actual.