El Tunel de Montclar
És l’obra d’enginyeria més important de totes les que van fer-se en el Canal d’Urgell i la seva llargària i envergadura fou la més important d’Europa durant molt de temps.  Es va començar el Novembre de 1853 i es va acabar el Novembre de 1861.

El cost imaginari: 3400 rals el metre lineal. El cost real: 5300 rals el metre lineal

Aquest túnel, fet a mà, va ser excavat i picat durant vuit anys pels homes que hi treballaven. La seva secció en forma de ferradura fou revestit de pedra. La pendent del túnel és d’un metre per cada mil metres

Té aproximadament,  cinc quilòmetres de llargada. El  projecte fou de Pere de Andrés i Puigdollers i l’enginyer, Domingo  Cardenal va ser l’encarregat d’executar l’obra i fer les correccions precises per a un millorar-la. 

Segons les cròniques, l’any 1860 hi treballaven unes  6000 persones: unes  4700 eren peons, unes 480 paletes, unes 1000, presoners (que feien el pitjor treball) i a part, els tècnics i personal.
Va construir-se amb molta dificultat, doncs aquestes terres porten molt de guix, que junt amb l’aigua, feia que hi hagués moltes morts pels despreniments (així doncs, l’any 1861-1862 hi va haver 114 morts, la majoria presoners. Les causes: explosió d’una barricada, esllavissades de fang i aigua, febres gàstriques, diarrees greus, febres tifoides, pulmonies, afeccions escorbútiques, afeccions gàstriques i demés epidèmies.

Cada dia es gastaven uns cent quilos  de pólvora i, en aquell temps, fins i tot el fossar de Montclar van haver d’ampliar. 

Per a dur-lo a terme  es construïren 13 pous, el més fondo de 130 metres. Treien la terra a cabassos, de molts llocs diferents a la vegada i hi va haver molts despreniments. Els pagesos de Montclar, encara avui, designen les terres d’aquells indrets segons el número de pou que tenen més a prop.

Damunt mateix del túnel i desprès del poble abandonat de Marcovau, hi queden les restes del “presili”, pels munts de terra, es poden refer els pous  emprat en la construcció del túnel.
Montclar és un poble petit  d’uns 235 habitants i que pertany al municipi de Donzell d’Urgell. Aquest poble forma un enclavament entre els municipis de Foradada, Artesa de Segre, Tudela i Preixens, tots a La Noguera.

Montclar és situat al cim de la serra del mateix nom. Per sota d’aquesta serra hi passa l’obra d’enginyeria més gran de tots els temps. 

Molt a prop del poble hi ha un monòlit situat en l’eix del túnel, aixecat per commemorar l’obra.

Causa veritable impacte recórrer en un medi mecànic, tot el túnel, per la grandiositat del mateix, pels “tabús” antics, de coves i altres despropòsits i per veure des del punt d’entrada, que allà lluny (4917 metres) un puntet blanc, com una agulla, assenyala la sortida en una perllongació d’una recta quasi inverosímil per aquells temps i els seus mitjans. Aquest trajecte, en silenci, ens permet copsar un xic, el treball d’uns altres temps, de la seva gent, del valor de l’aigua per una  terra reseca i  aquell prec ancestral de la nostra gent d’ahir. Som hereus d’un passat i fites de l’esdevenidor. L’aigua és i serà sempre el nostre nexe.
L'Aqüeducte del Cenill
El riu Cenill passava ben a prop del Canal d’Urgell i, en aquest,  a causa que el terreny era molt calcari, es feien fuites d’aigua que s’anava filtrant per tot arreu.   El traçat primitiu es modificà tres vegades i a la darrera, fou revestit el Canal amb pedra, essent la seva construcció una veritable obra d’art, digna de ser admirada.
La seva llargada és de 670 metres i està situat prop de la població d'Artesa de Segre.
S’hi baixa per uns  pous amb unes escales de ferro que van des de la superfície de la vora del Canal fins a sota de la llera del Canal.
Aparenta un túnel llarg i fosc, mullat, amb un aspecte fantàstic, ja que de l’arcada de pedra que fa de sostre, hi pengen estalactites de calç de mides  i formes diferents. 
Per damunt d’aquest sostre de pedra  hi corre l'aigua del Canal d’Urgell.
El Pont de Ferro d'Agramunt - Aqüeducte del Sió
L’any 1857 fou construït el primer aqüeducte, fet amb pedra picada, maons i maçoneria. Comptava de 7  arcs de 6  metres de llum rebaixats al mig i sostinguts amb 6 pilars i 2 estreps amb una alçada de 1’80 metres  d’arrancada sobre cimentació, essent el total de la rasant del canal només de 4 metres.

La petita superfície de desguàs fou la causa que, en la “robina de Santa Tecla”, s’elevessin les aigües fins a 9-10 metres arrastrant en si tota l'obra, quedant només els dos estreps.

Calia trobar una solució definitiva i, després d’estudiar la diferència de la llera del canal i la del riu Sió (molt petita), els tubs de gran diàmetre que es necessitaven, la gran quantitat de materials arrossegats per l’aigua, el terreny porós i dolent i l’estat financer força precari, es va establir de fer un pas superior pel canal, o sigui, un aqüeducte de ferro, obra important d’aquell temps. La seva construcció té grans similituds amb la de la Torre Eiffel de París. La solució tècnica emprada, encara avui dia causa admiració.

El Terraplè de Castellserà
Té uns 60 metres d’alçada i 145 metres de llargada i va ser construït pujant els materials a cops de cabassos i replanat amb mules i rodets.

Tal vegada, fou l’obra que reportà més mals de cap a la gent del Canal, per la seva perillositat i per les greus conseqüències que podien afectar a tot un poble. Tenia assignada vigilància dia i nit en ambdues marges.

Durant la guerra  carlina hi va tenir lloc un atemptat que, per sort, no tingué fatals conseqüències.


 
Informació extreta del llibre "Els Canals d'Urgell i la seva història"
de Jaume Vila i Ricart
Edita: Diputació de Lleida

TORNAR A L'INICI