Era el dia 5 de gener, el dia que passaven els reis. Jo hem vaig aixecar amb els nervis a la panxa, ja sabia que no passava res, que només em portarien els regals, dos petonets i marxarien, però tenia remordiments, no sé perquè, però el cas és que tenia un nus a la panxa que no sortia. Anava pensant que podia ser allò que no sortia del meu pensament. Hi pensava mentre em canviava, em dutxava i esmorzava. Llavors em va venir! era una sensació, potser, de por, tenia molta por a que el meu padrí es posés trist ja que eren els segons reis sense la meva padrina i seria molt possible que s’entristís.

Vaig estar per casa tot el matí i se’m va fer llarg, tenia una sensació estranya, devia ser angoixa, o preocupació a que em portessin els regals que havia demanat, o almenys això era el què volia pensar jo. A mida que s’anava acostant la tarda s’anava desfent aquell nus que tenia a la panxa.

Les amigues em van passar a buscar per sortir al carrer. Durant la tarda vam jugar, riure, xerrar, en resum ens ho vam passar molt bé, sobretot perquè,com ens agrada dir a nosaltres, vam fer el “lòko”, mentrestant vam anar baixant fins arribar a la carretera vella que porta a Cervera. Allà inesperadament em vaig posar molt contenta, aquella cosa que sentia a la panxa em va desaparèixer per complet. Potser era perquè vaig veure el meu cosinet, el Denis, que també havia vingut. Vam anar esperant, i encara que sembli molt estrany els reis van ser puntuals! Record Guinnes! Va ser el primer que em va passar el cap, mai no eren tant puntuals. Suposo que així passaran abans a portar-nos els regals, perquè normalment arribaven a les 10 a casa meva, però fent mitja hora tard... Bé, ens em quedat en que els reis estaven arribant amb la carrossa i tirant caramels. Quan van estar davant l’església van saltar i van entrar-hi. Van fer un discurset, i jo en aquells moments estava ja mes tranquil·litzada, però tranquil·litzada emocionalment, perquè físicament no gaire, tenia al meu cosinet a la falda i no es parava de moure... Però m’ho vaig passar molt bé! Sobretot perquè quan va arribar l’hora de fer-li el petonet al nen Jesús ningú hi anava, perquè es clar, hi havia tota la colla de la meva edat a la primera fila, i a tothom li feia vergonya ser el primer, i més a mi! Però llavors surt el meu germà, ben decidit i ja veus tothom al seu darrere; va ser una passada! Bé, quan vam marxar de l’església, els reis van donar alguns regals a nens d’altres pobles i van pujar a la carrossa altra vegada per anar al santuari. Però a la carrossa només i anaven els reis, els patges anaven amb les escales pujant als balcons de la gent i donant caramels. Això era nou! No ho havien fet mai! Què sorpresa que estava! Al veure-ho vam anar totes les nenes al balcó de casa l’ Ariadna. Un cop a dalt va passar un patge per sota, però els nens molt graciosos li van dir: - No pugis, no cal que els donis caramels. Va i el patge els fa cas, quina decepció, ja em vaig pensar que no vindria cap patge a donar-nos res, però al final sí que en va venir un, que bé! Els reis van anar tirant amunt fins al santuari. Allà van fer un discurs, francament, bastant cutre... Vam estar xerrant amb les amigues i vam baixar cap a casa a sopar.

Ja s’acostava l’hora... Faltava poc... Ja es veien! Només quedava cal sastre, la casa del nostre davant i ja estaven aquí! Tot rutllava massa bé, no podia ser que arribessin tant d'hora! Però no, ja deia jo, els reis es van quedar a menjar galetes a cal sastre, vinga! Ja en tenim per una estoneta més! Vaig pensar! Quina humiliació! Ens vam estar esperant bastant estona fins que per fi van arribar! Uii...Quants regals portaven! Quina alegria em corria per les venes! Van arribar, ens van anar cridant i repartint els regals. Que devien ser, no tenien gaire la forma dels que havia demanat... Els hi vam donar dos petonets i van marxar.

Vam pujar corrents cap a casa el meu padrí, amb els regals es clar. Ara nerviosa era poc... Vaig començar a obrir els regals: El primer va ser el risk, estava molt contenta, tot i que no gaire sorpresa, ja que sospitava que me'l portarien. El següent era un joc d’animals, aquell sí que em va sorprendre! Jo el vaig demanar, però crec que em va quedar bastant clar que els reis no l’havien trobat, que mentiders...! Estava molt emocionada, vaig anar obrint els regals, em van agradar tots molt! Però el què esperava en candeletes era la nintendo Ds. Només quedava un regal amb el meu nom, tenia de ser la nintendo! Quan el vaig agafar ja em vaig pensar que no me la portaven, allò era roba, tova. El vaig obrir i vaig anar traient la roba i mirant-me-la, això si, tot s’ha de reconèixer, era moníssima, em va encantar, però llavors vaig veure la capsa de la nintendo, quina il·lusió, tot i que encara que no me l’haguessin portat, amb la roba ja en tenia més que suficient!

En aquells moments, no només pensava en els regals, a la panxa i tornava a tenir un nus, i és que el meu padrí no tenia la cara alegre que tenia normalment... A mi em feia cosa anar-li a dir alguna cosa, tenia por de que es posés a plorar davant de tothom, bé es posés i em posés, ja que quan el veig plorar a ell sempre m’hi poso jo. Al meu germà li van portar un ‘’scalestric’’, i els reis ja l’havien muntat a casa.

L’endemà vam anar tots a veure el regal del Roger. El vam provar i els cotxes se n’anaven sols, que divertit. I llavors els reis em van portar el meu millor regal, un somriure del meu padrí, que bé que s’ho estava passant! Aquell va ser el meu millor regal!

Berta Rubió Costa. 6è primària.

UNS REIS MOLT ESPERATS

Tot va començar en acabar l’escola, vaig anar pensant quins regals m’agradaria que em portessin, no ho tenia gens clar, per tant el primer pas va ser aconseguir un catàleg de joguines. En tenir-lo el vaig mirar de cap a peus, tanmateix continuava decebuda no hi havia res que m'acabés d'agradar.
De cop vaig sentir un fort impacte, una gran il·lusió!! havia sortit a la venta un nou joc de la “PSP” , ràpidament l'escriuria a la meva carta.
També vaig pensar que si demanés roba no m’aniria gens malament i ho vaig posar a la carta.
Vaig estar la major part de les vacances esperant que arribés el dia 5 de gener, amb molts nervis.
I va arribar el dia esperat.
Al capvespre al veure'ls desfilar se’m va regirar l’estómac només en pensar si hem portarien el què jo desitjava.
De sobte, vaig sentir unes passes que pujaven les escales, el cor em bategava a 100 per hora, llavors van entrar per la porta uns patges amb molts paquets.
El meu desfici era inaguantable, no podia més, volia saber quin era el meu regal!!. En aquell mateix instant un home amb la cara negra i amb moltes joies va cridar SÒNIA, va estirar la mà amb un regal al final. ERA EL MEU!!!!!
Vaig obrir el regal...OOOH!! uns pantalons i una samarreta, m’agradaven molt!! No me'n vaig poder estar i vaig anar a la habitació a emprovar-m'ho, m'anava a la mida, vaig decidir que ho estrenaria l'endemà mateix.
Però no només tenia aquest regal, en sortir vaig veure que hi havia més paquets per a mi, els vaig anar desembolicant impetuosament, en un dels regals hi havia un pijama molt bonic i en l’altre un gorro i uns guants.
Més tard després de sopar vam anar a casa la Rosa que també hi havia regals per a nosaltres. Allà m’havien portat una bata per estar per casa i un joier que estava fet de paper de diari molt formós.
En acabar de obrir tots els paquets vam anar cap a Sant Ramon, jo estava molt intrigada per saber si m’haurien portat el que jo desitjava. Una vegada arribats vaig pujar les escales a corre cuita i en trobar-los els vaig obrir molt emocionada.
OOH!!davant el primer regal els meus ulls es van arrodonir com unes taronges de l'emoció eren 5 jocs de la “PSP”, els vaig mirar tots, però.....el quin havia demanat no hi era, llavors en certa manera em vaig sentir decebuda, malgrat tot contenta perquè 5 jocs deu n'hi do...!!
Vaig obrir l’altre regal era roba, era guapíssima!!si hagués tingut els tres reis al davant els hauria omplert de petons, com que no els hi tenia em vaig conformar en fer molts petons als meus pares.
Per fer-ho vaig girar el cap i vaig veure que encara quedava un regal per obrir, tota pensativa vaig estripar el paper de regal: era carbó la cara de felicitat de sobte em va canviar, era un fet inesperat...potser era que l’any passat no m'havia portat correctament???!!

PERO TOT S'HA DE DIR AQUEST ANY S’HAN PORTAT MOLT BÉ AMB MI!!

Sònia Cardona Raja. 6è de primària.