L'escola és tancada hi ha llum al carrer... 

Així comença un poema que durant molts anys, moltes escoles de Catalunya han ensenyat als seus alumnes per felicitar les festes. I és que quan arriben aquests dies ens agrada retrobar velles rutines que ens fan arrapar a la vida i prendre conciència del pas del temps i de pertinença a un grup, a una ciutat... 

L'escola, amb lleugeres variacions, va resseguint les tradicions que tant agraden a petits i grans, com l'obra dels pastorets, representada amb molt d'afany pels alumnes de 4t. 

L'escola ja està adornada amb felicitacions treballades detalladament pels alumnes més grans que des del vestíbul ens desitgen bones festes en diversos idiomes, els més petitons han fet pessebres a les classes i un de ben original per posar al vestíbul (que podreu veure durant les vacances a l'aparador de Cal Davesas, al Carrer Castell). Fins i tot hem fet un pessebre "anglès" aprofitant que la Debora ens ajudava. Així hem après els noms de cadascuna de les figures en una altra llengua. I també és en anglès que els nois i noies han après cançons de Nadal i se les han cantat els uns als altres dijous passat, al pati.

Aquest any hem fet l'assaig del concert de Nadal al gimnàs de l'escola. La falta d'espai de vegades provoca moments d'una entranyable tendresa i recolliment com el que vam sentir a l'estar tots junts, cantant. Però com que allà no hi cabem tots junts amb els familiars i amics que ens vénen a escoltar, un any més la parròquia ens ha facilitat amablement l'església del Cor de Maria i, des d'aquí, els hi agraïm. 

El tió ens ofereix presents als més petits, al menjador hi arriba el pare Noel, els més grans s'intercanvien regals de l'amic invisible, mengem xocolata ben dolça, gaudim de la música i de l'espectacle dels pastorets... i ens agradaria que totes les famílies, de la nostra escola, de la nostra ciutat i d'arreu poguessin viure la mateixa joia que nosaltres. Segur que si cadascú de nosaltres dóna un cop de mà, serà més fàcil. 

L'escola és tancada..tant de bo hi hagi llum per a tothom , al carrer i a cada casa. 

Amb la poesia del Pau Vendrell, de sisè, l'escola Setelsis desitja un magnífic any 2010 a tothom ple d'aquelles coses que fan que la vida ens somrigui: 

La salut, el treball, la bona companyia, la pau... Quan el bosc es glaça i la ciutat dorm, el silenci arriba i fa callar el món. Els arbres xiuxiuegen, el cel es posa gris, i una petita nevada arriba a mitjanit. I enmig de la foscor, quan els núvols tapen la lluna un cor d’òlibes entona una vella cançó. Però quan ja clareja, el silenci se’n va, les òlibes s’adormen i la neu es desfà.