Em vaig aixecar al matí amb unes ganes impressionants d'anar a Lleida. Vaig anar a esmorzar, a rentar-me , a vestir-me, vaig agafar la motxilla i..cap a l'escola! Allà vam pujar a l'autobús i vam tardar una hora a arribar a Lleida.

Quan vam arribar a Lleida, vam anar a visitar el casc antic. El que em va agradar més va ser l’estàtua de l’Indíbil i Mandoni, els guerres que van lluitar per Lleida. Els professors ens van portar a una plaça molt gran i molt bonica, la plaça de Sant Joan, on ens vam parar per esmorzar.

Primer vam anar al Museu que per fora semblava molt petit. Un cop a dins vaig veure que no s’acabava mai. Hi havia gerros fets a mà. El que més em va agradar del museu era una cova molt gran penjada a la paret amb uns dibuixos d’escenes de caça.

Primer un senyor ens va portar a una habitació on va explicar com es conservaven els aliments. Després vam sortir de l’habitació i ens va portar al museu. Ens va explicar sobre els prehistòrics i d’on proveníem nosaltres, sobre els romans i la Seu Vella, sobre les tribus i sobre moltes, moltes altres coses més. Ens va agradar molt el museu.

Al museu ens va fer de guia una senyora amb els cabells arrissats i pigada. Quan passàvem per mitja visita, els de “Lleida Televisió” (que ens havien estat seguint tota l’estona) van entrevistar a en Fran i en Manel. 

Després de la visita al museu vam anar a dinar a un parc, on també hi havia nens i nenes de P4. Un nen petit va caure a l’aigua i es va quedar ben xop. 

A la Seu Vella el primer que vam fer va ser pujar al campanar. Les escales eren, al principi, molt amples i bastant normals d’alçada, però després eren molt inclinades. Només arribar ens esperaven 238 graons de pujada al campanar. Alguns es van quedar a baix però la majoria van pujar. Tots van arribar amb la llengua tan treta que semblava que l’haguessin d’arrossegar, però quan van veure aquell paisatge tan meravellós els va passar el cansament. Jo no em vaig cansar però la nena que tenia al davant , sí. Quan vam arribar a dalt ens vam fer fotos. Vaig mirar el paisatge i era molt bonic: el riu Segre, la ciutat de Lleida, camps verds ...