Aquest any celebràvem els 20 anys de festes de final de curs,
així doncs van decidir fer com unes
petites actuacions del que
havíem celebrat cada any. Així hem anat presentant cada
actuació amb els personatges
SETEL I TELSIS.
En aquesta foto podem veure aquests presentadors tan
singulars.
|
|
SETEL:Hola Telsis, bona tarda, on vas?
TELSIS: Hola Setel! Vaig a una festa sorpresa, i tu?
S: Jo també! Quina casualitat! Que vas a la festa del pavelló?
T: Sí, però jo no sé què celebren...
S: Jo tampoc, però m'han dit que hi anirà molta gent.
T: Va doncs, anem-hi…
S: Ui, Telsis, jo crec que serem molta colla, mira quina riuada
de gent!
T: Tothom entra al pavelló.
S: Mira, mira, l'Escola també ha vingut!
T: Hola Escola!
ESCOLA: Hola Setel, hola Telsis!
S i T: Que saps qui l'organitza aquesta festa sorpresa?
E: Oi, tant: jo!
T i S: Tu?
T: I què celebres?
E: Doncs mira, que fa vint anys, que fem unes festes de final de
curs molt boniques!
T: Què vols dir?
E: Que durant el curs, els nens i nenes treballen un tema i a
principis de juny l'acaben celebrant-ho amb les seves famílies
i els seus mestres.
T: Quan temps dius que fa que se celebra la festa?
E: Ui, ja fa vint anys?
S i T: Vint anys!!!!
E: Tot va començar amb l'aniversari d'un llibre molt important:
Tirant lo Blanc. Era l'any 1991. Feia
cinc-cents anys que Joanot Martorell havia explicat en un llibre
les aventures del famós cavaller. En aquell temps,
al pati de l'escola ens vam ajuntar per fer un torneig medieval,
va arribar Tirant dalt d'un cavall i la seva
estimada Carmesina l'esperava. Avui recorden aquell fet els
pares i mares de l'escola.
|
|
|
T: Ja
ho entenc. Gràcies a la festa tots els nens i nenes van
conèixer un dels grans llibres de la literatura catalana.
E: Oi tant.
S: I després què més vau fer?
E: La següent festa va ser fàcil de triar. Era l'any 1992 i
a Barcelona es van celebrar les Olimpíades...
T: Hi ha qui diu que les millors de tota la història!
E: Vam parlar d'Olímpia i de Grècia, d'esports i de
competicions durant el curs i el dia de la celebració...es
va
posar a ploure! i això que havíem preparat un recorregut amb
la torxa olímpica pels carrers de Solsona!
S: I no vau poder fer les Olimpíades?
E: Les vam fer més deslluïdes i sota la pluja, però avui
les recuperarem interpretades pels alumnes de P3.
S: I després de les Olimpíades, què?
E: Durant dos anys vam parlar de la història. Bé, m'explico,
el 93 la història dels avis. Era l'any de la gent gran i
des
de l'escola vam voler saber com vivien els avis, quins jocs
feien, quines històries havien viscut...
S: Els avis i àvies van venir a l'escola a explicar-vos les
seves vivències?
E: Sí, i la festa de final de curs va ser l'homenatge que els
hi vam fer.
T: Que també va ploure?
E: No, aquell any, el temps es va comportar.
S: Has dit que vau fer dos anys d'història.
E. Sí, l'any 94 feia 400 anys que Solsona tenia el títol de
ciutat. Durant el curs vam estudiar a fons la història de la
nostra ciutat i la festa va ser com una gran festa major.
S: Ja veig que es preparen: P3 amb les anelles olímpiques, P4
com una colla d'avis i P5 celebrant la nostra ciutat. |

|

|

|

|
 |
 |

|
S: Ja
passem a l'any 95. Aquell any en feia cent que s'havia
inventat el cinema.
E: Ja ets pots imaginar, doncs, que durant el curs vam fer tot
el recorregut dels cent anys del setè art, des de la primera
projecció dels germans Lumière, fins a les pel·lícules
d'aventures, de ciència ficció o dibuixos animats.
T: El 96 també vau celebrar una efèmeride?
E: No, aquell any vam aprofitar per explicar la riquesa de ser
diferents, de provenir de països diversos i de tot el que ens
unia.
S: Com si un ocell anés volant i conegués països i persones
diverses...
E: ... i descobrís que les persones som com els ocells, per
fora de diferents colors i mides, però per dins molt
semblants.
T: I el 97?
E: Com que sempre ens ha interessat saber què hi ha més
enllà de la nostra terra, vam voler conèixer l'univers: els
planetes, els satèl·lits... ens va agradar tant que l'any
passat, per tal de celebrar l'any internacional de
l'astronomia, hi vam tornar.
T: I el 98?
E: Altra vegada la història, aquest cop vam fer un repàs de
la història de Catalunya i vam guanyar...
S: Què vau guanyar?
E: Un premi molt important: el Leandre Colomer. Va ser el
reconeixement a tota la feina feta per tal que els nens i
nenes de Setelsis coneguessin la història del nostre país.
S: Veig que els del cicle inicial fan cara de celebrar ...
T: ...cinema, diversitat, astronomia i història de Catalunya. En les fotos de la vora es pot veure les actuacions de
cicle inicial.
|

|

|

|
|
|
|

|
S: El
98 va ser un any trist per Solsona.
T: Per què?
S: Hi va haver el gran incendi que va cremar boscos i més
boscos..
E: Per això aquell any vam estudiar a fons el bosc: els
animals, els arbres i les plantes...
S i T: Molt bona idea!
S: I l'any 2000 segur que vau fer festa grossa. Arreu del món
es feien celebracions especials pel canvi de mil·leni...
E: Nosaltres vam indagar en els invents més interessants de
la humanitat en els darrers anys i els vam mostrar
en la festa
de final de curs.
T: L'any 2001 i el 2002 no se m'acudeix què va passar que fos
molt important a tot el món.
E: A tot el món no ho sé, però a la nostra escola sí que
hi va passar una cosa molt interessant.
S: Quina cosa?
E: Vam participar en el programa Comenius.
T: Co-què?
S: Això ho sé jo: quan les escoles fan Comenius, vol dir que
es relacionen amb escoles d'altres països
d'Europa, es
visiten, aprenen els uns dels altres i tot això ho fan en
anglès!
T: I l'escola Setelsis hi va participar?
E: Sí, vam conèixer escoles de Noruega, Anglaterra,
Polònia, Xipre, Grècia i Itàlia. Durant dos anys la festa
va
anar sobre els temes que treballàvem amb els nostres amics
europeus: els seus països i els oficis tradicionals.
S: I el 2003 també hi va haver alguna raó especial?
E: I tant, tota l'escola va decidir treballar molt a fons la
plàstica, els pintors i escultors i aquella festa va ser la
de les pinzellades d'art.
S. Ja veig que vau treballar molt i que els nens i nenes de
cicle mitjà ens ho recorden...
T: ... el bosc, els invents, Europa, oficis tradicionals i
pinzellades d'art.
Que bonics que estem els de cicle mitjà en aquestes
fotos!! |

|
 |

|
 |

|
 |

|
 |
S: Quin
munt de temes que heu treballat!
E: El curs 2003-2004 va tornar a ser molt especial per a
nosaltres.
T: Per què?
E: Després de més de vint anys d'estar en dos edificis
separats, el 2003 ens vam reunir a l'escola tal i
com la coneixem ara, ben remodelada.
T: I aquest va ser el tema?
E: No, no, però com que estàvem tan contents vam celebrar-ho
treballant el circ: acròbates i trapezistes,
pallassos i forçuts. Ens ho vam passar molt bé!
S: I després?
E: L'any 2005 va ser un any literari. S'esqueia l'aniversari
de diversos grans autors de la literatura i vam
aprofitar per dedicar el curs i la festa als llibres.
T: Tot ple de contes?
E: Més o menys. El curs següent era l'aniversari de Mozart i
per única vegada durant aquests vint anys, tota
la música era del mateix autor.
S: És clar: Mozart.
E: Després vam seguir commemorant el treball que es feia a
l'escola o grans efemèrides mundials. El
2007 vam treballar el projecte "Mandra fora, fem salut a
l'escola" i la festa tractava temes com:
l'exercici físic, l'alimentació sana, els bons hàbits...
S:... i vau fer una festa súper-saludable!
E: Els dos darrers anys hem estat molt científics i hem
estudiat a fons l'aigua i l'astronomia.
T: Com l'any 97?
E: Diferent, encara que el tema fos el mateix, sempre hi ha
coses noves per aprendre!
S: Així que ara es prepara una bona actuació: el circ, el
Quixot, Mozart...
T: ... la salut, l'aigua i l'astronomia.
S: Endavant, Cicle Superior |

|

|

|
 |

|
 |
NARRADORA:
Ja ho veieu!, l'Escola, el Setel i el Telsis s'han afegit a la
festa com tots els que ocupem avui
aquest pavelló. Durant
vint anys la festa de final de curs ha estat la culminació
del treball que es feia a les
classes. Pares, i mares, àvies i
tiets, la gent de Solsona ha estat convocada un any rere
l'altre a celebrar el
gran dia de Setelsis. Vint anys, són
molts anys, plens d'anècdotes, de feina i d'aprenentatge.
És
per això que ara tots junts festejarem aquesta gran festa
d'aniversari i, com diu la cançó, els
companys i les
companyes et desitgem sort i salut, Setelsis!
Després d'aquesta gran festa hem recollit algunes de les
vostres opinions:
La festa va agradar molt a tothom! Per a mi ha estat la
festa que ha agradat més de totes. M'han agradat
els decorats, els vestits i els accessoris, que estaven molt ben
fets. El millor ha sigut la coreografia que estava
molt ben pensada i els nens i nenes que hi posaven tot el seu interès!
(Gemma)
Setel i Telsis són dos personatges animats per l'Escola a
assistir a una festa sorpresa, però en realitat més
que una
festa és una festassa! La veritat és que la festa agrada a
tothom i hi ve molta gent. (Judit)
La festa de final de curs es fa cada any, però aquest era el
del vintè aniversari. Va anar-hi molta gent. Hi va
haver
diferents acuacions: dels jocs olímpics, història de
Catalunya,l'aigua... la decoració estava molt ben
pensada,
com si fos una festa d'aniversari, però encara més original,
amb globus i banderetes (Paula)
Vam fer de tot: avis i àvies del Casal Rock, vam fer rap, el
circ de Soleil, vam saltar a corda, vam passejar
vaixells pel
mar... Hi havia molta gent i fins i tot l'alcalde. Crec que a
ell també li va agradar molt perquè
aplaudia que donava
gust! Al final de tot vam cantar la cançó "Avui fas
anys" i alguns ens vam quedar a sopar
una botifarra
boníssima.(Maria)
Ha sigut la festa més emocionant de la meva vida. Jo recomano
aquesta festa a qui li agradi ballar, riure,
cantar i
disfrutar (Paula)
Jo recomano que hi vagin aquells que creguin en la fantasia
(Angès)
Aquest any es va jubilar la Marisol perquè està malalta i
tots desitgem que es curi (Manel) |
|
|
|