Timó. |
Espart. |
Argelaga |
La vegetació de la zona és
arbustiva, baixa i dicnotínua, sembla pròpia de les terres
semidesèrtiques. Els sòls són prims i empobrits.Tot
i així hi ha varietat de plantes i la majoria poden ser útils
a l’home.
Argelaga: Surt a les serres i a llocs no cultivats. Fan la flor groga on les abelles van a buscar mel. S’ utilitzava per sucarrar el porc i crema molt. Timó: Creix a terrenys solejats i pedregosos. Cura la afonia i la tos té propietats culinàries i curatives. Les seves fulles són lineals i les flors rosades o blanquinoses. Serveix per a posar al guisat i fer banys per guarir torçades Espart: Viu a les espones i les serres. És una mata d’herba prima i llarga amb unes fulles fortes i llargues amb les que es feien cordes, cabassos i calçat. Margall: Neix dins els camps de cereals i s’ha de treure perquè s’estén molt. És comestible per als animals. Agram o Gram: Herba que creix plana al terra. Té molta densitat de fulles i costa molt de fer perdre. Vol molta aigua. Serveix com a aliment per als corders i altres animals. També té propietats depuratives per a la sang. Clau de botges: És un matoll gros on s’amaguen els cargols a l’hivern. Creix als marges i serveix per a fer escombres(graneres). Parrella borda: Planta originària d’Amèrica que viu als llocs no cultivats. Surt a l’estiu i quan és verda serveix d’aliment als animals. Sotacristo: Surt en terres arenoses. És un card molt punxent que fa una flor groga. Té unes llavors que agraden molt als ocells. Va bé per a l’escaldat. Salada: És una mata grans amb flors rosades i amb moltes ramificacions que surt en llocs salobrencs .Són males herbes però agraden molt als corders. Panicorn: fa una flor com les margarides, però més petita. Produeix el millor aliment per als ocells després de l’escaiola. Abans es donava als conills i altres animals. Llicsó: planta comestible que creix en llocs humits N’hi ha de plana i de llarga i quan és grans fa una flor blanca. Serveix d’aliment per als conills. Barballa: planta petita de flor blanca i fulla prima. Surt en terres humides. Viu als camps i es donava als animals per menjar. Repuntxó: Planta que viu als camps i no fa olor. Té una flor que sembla una carxofa. És comestible. Trenca-olles: planta que creix llarga al terra i fa una flor blava. Abans es posava a la llum per a que s’hi enganxessin les mosques. Espinac de gallina: fa una flor blanca i groga que fa pudor. Quan és petita és molt tendra. Remavícia: té una
fulla grossa i ampla. Abans es menjava com l’enciam perquè és
molt tendra.
Regineta o regina: surt als llocs
no cultivats. És una planta alta que fa una flor lila i unes boletes
que abans la mainada feia servir per a tirar amb canyes. És bona
per a la pressió de la sang.
|