Timó.

Espart.

Argelaga
La vegetació de la zona és arbustiva, baixa i dicnotínua, sembla pròpia de les terres semidesèrtiques. Els sòls són prims i empobrits.Tot i així hi ha varietat de plantes  i la majoria poden ser útils a l’home.  

Argelaga: Surt a les serres i a llocs no cultivats. Fan la flor groga on les abelles van a buscar mel. S’ utilitzava per sucarrar el porc i crema molt. 

 Timó: Creix a terrenys solejats i pedregosos. Cura la afonia i la tos té propietats culinàries i curatives. Les seves fulles són lineals i les flors rosades o blanquinoses. Serveix per a posar al guisat i fer banys per guarir torçades

Espart: Viu a les espones i les serres. És una mata d’herba prima i llarga amb unes fulles fortes i llargues amb les que es feien cordes, cabassos i calçat.

Margall: Neix dins els camps de cereals i s’ha de treure perquè s’estén molt. És comestible per als animals.

Agram o Gram: Herba que creix plana al terra. Té molta densitat de fulles i costa molt de fer perdre. Vol molta aigua. Serveix com a aliment per als corders  i altres animals. També té propietats depuratives per a la sang.

Clau de botges: És un matoll gros on s’amaguen els cargols a l’hivern. Creix als marges i serveix per a fer escombres(graneres).

Parrella borda: Planta originària d’Amèrica que viu als llocs no cultivats. Surt a l’estiu i quan és verda serveix d’aliment als animals.

Sotacristo: Surt en terres arenoses. És un card molt punxent que fa una flor groga. Té unes llavors que agraden molt als ocells. Va bé per a l’escaldat.

Salada: És una mata grans amb flors rosades i amb moltes ramificacions que surt en llocs salobrencs .Són males herbes però agraden molt als corders.

Panicorn: fa una flor com les margarides, però més petita. Produeix el millor aliment per als ocells després de l’escaiola. Abans es donava als conills i altres animals. 

Llicsó: planta comestible que creix en llocs humits N’hi ha de plana i de llarga i  quan és grans fa una flor blanca. Serveix d’aliment per als conills. 

Barballa: planta petita de flor blanca i fulla prima. Surt en terres humides. Viu als camps i es donava als animals per menjar.

Repuntxó: Planta que viu als camps i no fa olor. Té una flor que sembla una carxofa. És comestible.

Trenca-olles: planta que creix llarga al terra i fa una flor blava. Abans es posava a la llum per a que s’hi enganxessin les mosques.

Espinac de gallina: fa una flor blanca i groga que fa pudor. Quan és petita és molt tendra.

Remavícia: té una fulla grossa i ampla. Abans es menjava com l’enciam perquè és molt tendra.
 
Marieta:  fa una flor que pot ser groga o blanca. Viu als camps i serveix d’aliment per als conills.

Regineta o regina: surt als llocs no cultivats. És una planta alta que fa una flor lila i unes boletes que abans la mainada feia servir per a tirar amb canyes. És bona per a la pressió de la sang.