A l’Edat Mitjana el nostre poble , al temps que tants d’ altres, practicava amb més o menys intensitat la litúrgia rural de les bruixes. Per això a les portes es clavaven creus de palma  beneïdes, rams de llorer i panotxes de blat de moro per allunyar  els maleficis dels avantpassats. 
La tradició ens diu que les nits de lluna plena, als voltants de la torre de l’ homenatge del castell, les bruixes practicaven els seus vols nocturns llençant crits estridents que aterroritzaven els camperols de Torrebesses. 

 L’església que va matar el fred

Al setembre de 1879 es va col·locar la primera pedra del que havia de ser el temple parroquial de la vila de Torrebesses dels temps moderns . Era una obra pròpia d’un poble que tenia aspiracions de modernitat i buscava una solució a la falta de cabuda en l’església petita que, en les grans festes, no podia acollir al seu recinte la totalitat de la gent.
Però el desastre climatològic de l’any 1879, amb la mort dels arbres de la comarca i també els dels poble per causa dels intensos freds i gelades d’aquell any, van deixar  sense recursos per més de tres anys consecutius  tot un poble, que va haver de renunciar a aquell projecte.
L’alcalde, Tomàs Ballesté, va haver de vendre totes les terres que tenia per a poder atendre els creditors i pagar els diners gastats fins aquells moments.
 Aixì, doncs, va quedar l’església començada però inacabada. Avui en dia és coneguda com “L’ església que matà el fred “.