L’ església Parroquial
La nostra església parroquial està situada en una zona alta sobre una gran roca plana. Es va haver d’ enderrocar  part de la muralla del poble antic per a construir-la cap al 1170.
Té una llargada total de 20 m, una amplada de 10 m i 10 m d’ alçada.
La façana principal està orientada cap a ponent. 
Té una finestra rectangular arquejada per la part de dalt, amb vidres  de colors, posats modernament.
La portada principal és de tres arcs. Els capitells, al damunt de columnes cilíndriques, presenten motius vegetals com fulles  de palmera. 
A dalt de la façana hi ha el campanar amb lloc per a dues campanes grans i a sobre de l’acabament del campanar hi ha un temple de ferro construït en època posterior, amb una campana petita.
Darrera de l’ altar major hi ha la imatge del patró del poble, Sant Salvador,  realitzada per l’ escultor lleidatà Víctor M. Pallarès. 
A la capella de Sant Joan hi ha un conegut retaule gòtic del segle XIV, en pedra del país, amb escenes de la vida de Joan Baptista; és un exemplar únic a la comarca.
Està declarada monument històrico-artístic des de l’ any 1985.
 

L’ ermita de Sant Roc. 

L’ ermita de sant Roc està situada al sud de Torrebesses, passada la Vall Major. 
Va ser construïda cap a l’ any 1378 com a agraïment a Sant Sebastià perquè havia allunyat la pesta de la població.
El 1768 va ser engrandida segurament a causa de l’augment de la població. Sembla que va ser igualment aquesta època en què començà el culte a Sant Roc. L’ampliació va consistir en allargar l’edifici cinc metres  tot construint un nou arc d’estil romànic al lloc de l’antiga façana. 
Prop de l’ermita hi ha la font de Sant Roc.
Els dies de la Festa Major d’agost s’hi celebra una sardinada a càrrec de la Societat de Caçadors de Torrebesses, i també s’hi fa una missa. A part, durant la resta de l’any, també es puja a l’ermita en altres ocasions, com el dia de les Àgates.

L’església nova
  
Es va començar a construir el 1869 quan el poble va tenir la necessitat d’una església més gran a causa de l’ augment de població. Havia de ser pagada amb les aportacions de tots els veïns. La persona que va impulsar la idea va ser l’ alcalde Tomàs Ballesté, juntament amb el rector i el bisbe de Lleida. 
El dia 24 de setembre de 1869 es va beneir la primera pedra.
El pressupost de la nova construcció va ser de 105.000 ptes. aproximadament. 
Havia de ser tota de pedra picada i prometia esdevenir un exemple únic a les nostres contrades a les acaballes del segle XIX.
El projecte es va començar amb empenta però al cap d’ un any es va parar. El motiu de l’ aturada va ser la crisi econòmica que va seguir als intensos freds i gelades de l’ hivern del 1869-1870 que malmeteren molt la producció agrícola i provocaven un gran daltabaix al poble. A més, hi havia un clima de divisió i inseguretat en la situació política del país
L’ alcalde va haver de vendre les seves finques per fer front al deute que havia provocat la construcció d’ una part de l’església, la qual va suposar la seva ruïna.
La plaça que hi ha en l’ interior de les parets  porta precisament el nom de l’ alcalde.

     
El Castell
Aquest edifici amaga una història mil·lenària. 
El castell de Torrebesses va ser construït pels àrabs de la taifa de Lleida, amb funcions de vigilància i també per a la protecció dels camperols que conreaven les terres del terme contra els atacs dels cristians.
La façana nord del castell té una amplada de 15 metres, amb dues portes d’entrada: una antiga, que es l’antiga porta de la fortificació àrab, i l’ altra ,que es moderna, es fa servir avui per entrar a l’ edifici.
La façana nord del castell fou volada amb explosius com a càstig durant la Guerra dels Segadors o la de Successió.
En el 1742 va ser reconstruïda pels monjos d’ Escaladei.
Han estat molts els usos que s’han donat al castell després de la desamortització de 1835 que va posar fi al domini del monestir. 
Així, ha estat llogat a diverses persones, mestres i alcaldes; va ser l’escola i posteriorment  hospital durant la Guerra Civil i en 1970, granja de pollastres.   
 

Les muralles
A Torrebesses el castell ja formava part de la muralla. Al castell hi vivien els senyors del poble; la resta de la fortificació servia per aixoplugar les cases de la Vileta (el poble antic).
El recinte fou insuficient a causa del creixement demogràfic i per les persones que hi emigraven contínuament per les condicions favorables que se’ls oferia per tal de repoblar el territori després de la conquesta cristiana el 1149. Tanmateix, ja abans d’ aquesta data, durant la dominació àrab, la muralla de Torrebesses s’hagué d’ engrandir per raons d’ espai, possiblement cap al segle XI. 
Actualment només en queden algunes restes (algunes dins dels patis de les cases).       
 

Casa Gort 
És una de les més belles edificacions del poble. Es va construir en dues èpoques: la primera al segle XIV i la segona al segle XVIII. L’edifici es de transició entre el romànic i el gòtic. 
A la part alta, per damunt dels balcons i sota la teulada, hi ha una renglera d´ arcades, amb balcons i finestres d´ aquella època que fan un bon conjunt i donen a l’edifici un aire especial. La casa fou construïda fora de la muralla, al costat de  l’ ampliació. 
L’altra part de la casa s’ edificà al costa mateix de l’antiga i té tota la forma dels palaus de l’ època. Hi ha grans galeries obertes amb un porxo al primer pis i habitacions molt espaioses.
 

  Casa Oró.
Va ser construïda al 1628 al lloc per on passava la muralla àrab i té uns murs d’ un metre d’ ample, la qual cosa prova també la seva funció defensiva. Sembla d’ estil barroc antic i fins el ràfec és tota de pedra ben tallada. Presenta les finestres ben situades, de cara a llevant, i algunes de les seves estances semblen conservar part de l’estructura de la muralla. En concret, es possible que part d’una torre circular s’ aprofités en fer la construcció. 
Amb el temps s’ hi construí a l’exterior, a l’extrem de la façana, a dalt de la teulada, un terrat amb una barana de ferro.   
 


L’ ermita de Sant Roc. 

 

L’església nova

Casa Gort