Vet aquí en aquell temps en què els ocells tenien dents, dos nois i una noia de vuit anys que eren amics i vivien en un poble petit, passejaven pel bosc.
La Lara va ser la primera que va veure el foc. Tots tres es van atansar i van veure que es calava foc al bosc.
Com estaven a prop del riu van intentar apagar-lo però no van poder.
Mentre el Cesc i la Laia continuaven intentant apagar el foc, el Joan va avisar els bombers.
La Laia dóna la solució:
“ Ballarem la dansa de la pluja i tot es resoldrà”.
El cel es va enfosquir i va començar a ploure a bots i barrals. El foc es va apagar.
Els nens van ser felicitats pels veïns del poble.
El conte ja està acabat i per la xemeneia es puja al terrat.
