Això era una nau espacial del planeta Kragen que anava per l’espai fent un viatge de turisme. Però, de cop, l’explosió d’una estrella que estava dins la seva Galaxia, provocà un desviament de la seva ruta.
La nau va anar sense rumb durant una temporada fins que es va veure absorbida per la força de la gravetat d’un planeta desconegut pels habitants de Kragen.
La nau aterrà en una zona boscosa amb molta aigua i els kragenícoles quedaren bocabadats en veure un paisatge tan bonic.
Començaren a caminar disposats a gaudir de la bellesa del lloc on havien caigut. Observaren arbres, flors, ocells, l’aigua...
Però, de cop, en el seu camí trobaren una sèrie d’objectes que no formaven part del paisatge, que l’embrutaven, i això els desconcertà totalment.
Van pensar que això no era normal, que els habitants d’aquest planeta havien d’estar malalts; i van decidir preguntar a algú per les raons d’aquest comportament tan poc intel·ligent.
Aleshores van veure com s’apropava un ésser que venia nedant per l’aigua i van anar cap a ell per preguntar-li.
-Escolti, nadiu d’aquest planeta, com és que deixeu totes aquestes escombraries per terra. No veieu que embruten i que, a més a més, contaminen el medi ambient i són un perill per a la vostra salut i la dels altres éssers vius?
-I perquè em demaneu explicacions a mi? Jo pateixo aquestes salvatjades, aquests atemptats al medi ambient, més que ningú. Ni jo ni els altres animals que vivim per aquí som responsables d’aquestes malifetes.
-I, doncs, qui és el responsable? Quin ésser pot ser capaç de destruir el medi i d’embrutar el paisatge d’aquesta manera?
-Pregunteu a aquell grup d’homos. Ells diuen que són sapiens, però en realitat s’haurien de dir Homos Xulis, perquè són uns xulos que com continuen així, es carregaran el planeta.
-I com es diu aquest planeta?
-Es diu Terra, però aviat es dirà Merda i haurem de marxat tots al vostre.
-Ah, no, això sí que no! No volem gent tan bruta a casa nostra!
