El ratolí valent

 

Hi havia una vegada un ratolí petit, gris i molt llest que vivia a Torres de Segre.

Un dia es va amagar dins d’una maleta. Va marxar de viatge i va anar a parar a la selva.

Es va trobar amb el dinosaure Valent i perquè no el xafés, el ratolí li va fer pessigolles a les potes i molt espantat va poder marxar corrent .

Després va aparèixer el goril·la Donquiconcridant i fent molt de soroll ivolia esclafar al ratolí , amb les mans tan grans que tenia.

El ratolí esfereït va començar a donar tombs al voltant del goril·la, i el va marejar tant que al final es va quedar ben estès al terra i el ratolí va poder fugir.

L’endemà, quan el ratolí passejava entre les plantes i els arbres tan alts de la selva, va veure el mico Juganer que li llençava molts plàtans al cap.

El ratolí ,molt enfadat, va pujar a l’arbre i va rossegar la branca fins que va aconseguir fer- lacaure junt amb el mico, que es va escapar amb un bon cop al cap.

Més tard , el ratolí es va parar de sobte perquè es va trobar amb la cara d’una serp que treia una llengua molt llarga. El ratolí va reaccionar de pressa, va començar a donar voltes i voltes i va fer un nus a la serp i es va salvar .

El ratolí va decidir que volia tornar a casa seva , doncs no li agradava la selva perquèhavia tingut molts ensurts.

Va veure passar una cigonya i li va demanar que si el podia portar a casa.

La cigonya va baixar per poder-lo carregar i quan s’allunyaven volant , el ratolí va mirar endarrere i va veure la posta de sol amb tots els animals que es quedaven a la selva.

 

I tot això és tan veritat com que la rondalla ja s’ha acabat.