Xarxa Telemàtica de Catalunya                               http://www.xtec.cat/
EDU365                                                                 http://www.edu365.cat/
INS Els Planells                                                       http://www.inselsplanells.cat
Servei meteorològic de Catalunya METEOCAT      http://meteocat.cat
Plantes de Nadal                                                     http://www.botanical-online.com/plantasdenavidadcatala.htm
Indexcatala                                                          

Nom vulgar: Àloe
Nom científic: Aloe vera (L.) Burn
Família: Liliàcies
Hàbitat: Originària de l'Índia, pot trobar-se naturalitzada en el nord d'Àfrica i més rarament en el sud d'Europa.
Característiques: Planta perenne de la família de les liliàcies de fins a 60 cm d'alçada. Fulles suculents en roseta basal, lanceolades, abraçadores amb el marge cobert d'espines, glauques i amb tons rogencs. Flors grogues, acampanades, penjants, de fins a 2,5 cm de longitud en espigues terminals sobre tiges cilíndriques, llenyosos sense fulles. Fruit en càpsula.
Components actius:
·Àcids: glutamínic, aspàrtic, aloètic, fòrmic, palmític i esteàric. (Planta) ascòrbic (Fulles).
·Olis essencials: Clineol, cariofilé, pinè.
·Minerals: calci, magnesi, potassi, zinc, fòsfor, manganés, alumini. (Fulles)
·Aminoàcids: Aloïna, aloesina, arginina, barbaloïna, glicina, glutamina, histidina, serina. (Planta)
·Tiamina.
Propietats medicinals:
-Sèver. Dels áloes s'utilitza el sèver per a l'elaboració de productes medicinals. S'obté a partir de la saba de les fulles.Una vegada solidificat, serveix per a realitzar preparacions que es presenten fonamentalment en forma d'extractes, pols seca, tintura mare, càpsules o comprimits. D'igual manera entra en la composició de molts productes cosmètics. No sol prendre's la pñanta directament, ja que internament, sinó es respecten les dosis, pot resultar mortal i, en ús extrem pur, pot danyar la pell.
-Ús intern. -Digestiu: En casos d'inflamació de l'estómac, gastritis i úlceres gàstriques el sèver té un potent valor recuperador de la mucosa gàstrica.
-Laxant: Augmentant les dosis anteriors en cada una de les preses, l'àloe resulta laxant. Aquesta propietat es deu a la influència de l'aloïna que augmenta els moviments peristàltics de 'intestí.
-Ús extern. -Vulnerari: El sèver posseeix propietats antisèptiques, bactericides, antiinflamatòries, hidratants i regeneradores. Aplicant sobre la pell, resulta ser un dels millors remeis conta la curació de ferides, llagues, úlceres, cremades, picadures d'insectes, etc. Ha demostrat que pot curar la psoriasi i acne juvenil. D'igual manera s'ha demostrat la curació de les cremades produïdes per radiacions, i també s'utilitza com a protector solar i regenerador de les cremades per exposició al sol.
-Dentifrici: El suc de la planta posseeix un valor tonificant, resultat molt útil en casos de gingivitis, aftes o altres afeccions de la boca.
-Amigdalitis: Igualment podem realitzar gargarismes amb la preparació anterior per a combatre angines.
Recol·lecció i conservació: Les fulles es poden recollir cada 6 mesos. S'ha de retirar només unes 2 o tres fulles per planta.


Nom vulgar: Farigola
Nom científic: Thymus vulgaris L.
Hàbitat: Al marge de camins secs i matolls.
Característiques: Mata perenne aromàtica de la família de les labiades de fins 30 cm d'alçada. Tiges llenyoses i grisenques. Fulles lanceolades o ovades, enteres, peciolades, amb els revers cobertes de pèls blancs i amb els marges doblats cap a dins. Flors rosades  blanques, amb la corol·la de llavi superior escotat i el inferior dividit en tres lòbuls. Calze vermellós i vedullat.
Propietats medicinals:
Ús intern
-Digestiva, carminativa i antipútrida: Afavoreix la digestió, evita els espasmes gàstric i intestinals i evita la formació de gasos i retencions pútrides als intestins.
-Antirreumàtic: Pel seu contingut un timol, resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques.
-Estimulant digestiu: L'essència de la planta estimula l'apetit essent molt interessant en els casos de anorèxia.
-Antisèptica, pectoral i expectorant: Es pot emprar per alleugir el dolor de gola en cas de tenir angines, o quan es té el pit carregat.
-Bucal: Quan apareixen problemes a la boca, com inflamacions, nafres, mal alè.
-Cicatritzant-antisèptica.
-Relaxant i somnifer suau.
Culinàries:
Aromatitzant en la cuina.
Repel·lent de mosquits.


Nom vulgar: galzeran
Nom científic: Ruscus aculeatus L.
Família: Lilàcies
Habitat: A l'alzinar, a l'ombra de les alzines des del nivell del mar fins 1000 metres d'altitud.
Característiques: És un arbust perenne que presenta que presenta peus masculins i peus femenins. Els dos tenen tiges llises i arrodonides de color verd fosc. Les fulles son pràcticament invisibles i el que semblen les fulles són el filocladis que constitueixen unes extensions de la tija en forma de fulles oval-lanceolades acabades en una petita punxa. Les flors son verdoses i molt poc vistoses. Les femenines presenten sis segments florals i les masculines han soldat els tres estams. El més destacat es el fruit,en forma de baia vermella, de 10 a 12 mm de diàmetre que, quan es fa gran, destaca com una bola adossada a meitat de la falsa fulla.
Propietats:
-Medicinals
Té propietats dieurètiques. Les fulles, el fruit i la rel bullides i barrejades amb una
mica de vi augmenten el nivell d' orina.
-Culinàries
Les tiges més tendres es poden menjar com si fossin espàrrecs i també tenen uns efectes molt dieurètic. Recol.lecció i conservació: Els fruits s' han de recol.lectar a la tardor una vegada estiguin ben madurs. Les fulles i tiges, especialment els brots tendres, s' han de recollir a la primavera.


Nom científic: Ilex aquifolium L.
Nom vulgar: Grèvol, boix grèvol.
Família: Aquifoliàcies
Descripció: Arbre o arbust dioic de la família de les aquifoliàcies, normalment de fins a 10 m (Pot arribar als 25) .Tiges erectes d'escorça llisa, gris clara, i branques verd brillants. Fulles ondulades alternes, el·líptiques u ovals, verd brillants, coriàcies, amb fortes espines (especialment les inferiors; les superiors a vegades sense espines). Flors en arbres separats, amb quatre pètals de color blanc verdós. Fruits de fins a 12 mm de diàmetre en baia de color rogenc brillant quan estan madurs.
Hàbitat: Boscos de faigs i roures i en tanques de climes humits.
Parts actius: Fulles i fruits, especialment els últims.
Ús intern
-Diürètic: Per les seves propietats diürètiques, les fulles s'utilitzen per a eliminar líquid sobrant de l'organisme en malalties com el reuma, la gota o la hidropesia. ( Bullir durant 10 minuts 4 cullerades de fulles seques esmicolats. Prendre 3 tasses dia.) ( Decocció durant mitja hora de 3 cullerades d'arrels seques per litre d'aigua. Beure un parell de tasses diàries).
-Febrífug: Aquesta mateixa decocció té propietats febrífugues pel que s'utilitza per a l'eliminar la febre en processos infeccions del aparell respiratori com a grip, febres intermitents, bronquitis, etc.)
-Purgant: Per netejar els intestins realitzar una maceració en fred durant 12 hores de corfa seca. Beure 2 tasses al dia entre les dos principals àpats. Els fruits també s'han utilitzat tradicionalment com purgants, però donada la seva toxicitat , han d'evitar-se completament.
-Tranquil·litzant: Les infusions d'aquesta planta exerceixen una funció tranquil·litzant i s'han utilitzat en casos d'histerisme i epilèpsia. Infusió durant 10 minuts de 2 cullerades de corfa seca partida en un parell de gots d'aigua. Beure dos gots al dia.


Nom vulgar: Romaní
Nom científic: Rosmarinus officinalis.
Familia: Labiades.
Hàbitat: creix espontàniament en les brolles de clima mediterrani, juntament amb altres plantes com la farigola (Thymus vulgaris) l' espígol (Lavanda sp) i les estepes (Cistus sp).
Característiques: és un arbust de fulla perenne molt aromàtic.Té flors de color lila pàl.lid i nombroses fulles de color verd fosc pel anvers i blanquinós pel
revers.
Propietats:
-Medicinals:
ús intern
Té efectes estimulants i tònics.Té un efecte recuperador en les dolences respiratòries i ens ajuda a superar les afeccions del fetge i del aparell digestiu en general. Si el prenem desprès dels àpats en forma de tisana ens ajuda a digerir millor.
-Antirreumàtica: Pel seu contingut en cineol , resulta adequada en el tractament de malalties reumàtiques( Infusió d'una cullerada de planta seca, 2 tasses diàries)
-Emenagog: Rebaixa lleugerament els dolors de la menstruació i facilita el buidat, evitant els problemes col—lateral que tot això ocasiona com mal de cap, estómac, retenció de líquids e irritabilitat general. ( Infusió d'una cullerada de sumitats floríferes. 3 tasses diàries)
-Antioxidant: És una de les plantes amb propietats antioxidants. Conté més de 30 compostos amb aquestes propietats, entre elles el timol, molt abundant també en la farigola , l'àcid rosmarínic o el carvacrol. Aquestes propietats poden ser molt útils en el tractament de malalties com la Sida o el càncer. ( Infusió d'una cullerada de té per tassa d'aigua. Prendre tres tasses al dia).
ús extern
Usada externament, resulta molt útil com relaxant musculars per tractar malasties com la fibromiàlgia, o els dolors musculars ( Fregar les zones dolorides amb una barreja de 10 gotes oli essencial en dos cullerades d'oli d'oliva. No beure l'oli essencial.) ( Afegir 20 gotes a l'aigua de bany. Prendre un bany durant 15 o 20 minuts) ( Afegir a l'aigua del bany la Infusió de 3 cullerades de planta seca en un litre d'aigua. Prendre un bany durant 15 o 20 minuts).
Caiguda del cabell: L'aplicació de friccions sobre el cuir cabellut amb una part d'oli de romaní barrejat en dos parts d'oli d'ametlla, ajuda a millorar la circulació
en aquesta zona i afavorir el naixement del cabell. És una bona solució per a prevenir la calvície o alopècia.
-culinàries: És un condiment extraordinari que incrementa el gust del menjar, especialment amb els estofats o en carns a la brasa, sempre que es faci un ús
prudencial,donat que el seu sabor és bastant fort. Unes quantes fulletes al damunt d' una amanida variada ens donaran un toc de sabor mediterrani.


Nom vulgar: Valeriana.
Nom científic: Valeriana Officinalis
Família: Valerianàcies
Hàbitat: Es troba en boscos, marges dels rius i herbassars humits.
Característiques: Herba perenne de fins a 2 m. d' alçada. Tiges erectes, robustes, glabres o pubescents i acanalades. Fulles compostes pinnades, les superiors més curtament peciolades que les inferiors o moltes vegades sèssils. Flors de color blanc o rosat agrupades en inflorescències aplanades, una més elevada central i dos laterals en posició inferior. Calze tubulós de fins a 2,5 cm de llargada.
Propietats:
-medicinals:
-Sedants: contra qualsevol trastorn de tipus nerviós i depressiu -palpitacions, espasmes, vòmits, esgotament nerviós, dolor muscular, fibromiàlgia, etc -. Infusió d'uns 15 grams de la rel de la planta que es deixa reposar durant tota la nit.
-Hipnòtiques:a favorir la son. Infusió de la rel fresca abans d'anar a dormir.
-Antiinflamatòries: Posar una compresa mullada amb l'infusió de arrels seques sobre qualsevol zona inflada del cos.