Maldà
Extensió: 31 km2
Població: 276 h [2001]
Municipi de l'Urgell, al límit amb les Garrigues. A la Plana d'Urgell, de peu de muntanya, hi predominen les calcàries oligocèniques, cobertes per una capa de margues quaternàries a la vall del Corb (riu que forma el límit septentrional del terme), el qual procedeix de l'E i s'evapora al NW de Maldà. El puig de Corb, al SW del terme, no depassa els 458 m. La isohipsa dels 500 m, de la serra del Tallat, retalla el SE. Bona part del terme és coberta de vegetació arbòria (pi blanc, alzines i sotabosc); també hi ha pastures. La superfície de conreu és dedicada als cereals, l'ametller, l'olivera i la vinya. Hi ha ramaderia d'engreix de porcs i de pollastres. Hi ha una cooperativa agrícola. El poble (274 h [1996]; 428 m alt) és prop de la confluència del riu Corb amb la riera de Maldanell, apinyat sota el castell de Maldà, d'unes àmplies proporcions i amb elements gòtics, i fou centre de la baronia de Maldà i Maldanell. L'església parroquial (Santa Maria) és del s XVIII. A l'entrada de la població hi ha l'antiga església de Sant Pere, d'origen romànic. El municipi comprèn, a més, el despoblat de Maldanell
Situació i presentació
El terme municipal de Maldà té una extensió de 31,61
km2, cosa que el fa un dels més grans de tota la vall del Riu Corb.
És situat en el límit entre les comarques de l'Urgell i
de les Garrigues i molt proper pel S a la Conca de Barberà. Limita
al N amb Belianes i Sant Martí de Riucorb, que també hi
confronta per l'E, per on també limita amb el terme de Vallbona
de les Monges i els Omells de na Gaia, al S amb els Omells de na Gaia,
l'Espluga Calba i els Omellons i a l'W amb el terme d'Arbeca, aquests
tres darrers de la comarca de les Garrigues.
Maldà es troba a la ribera esquerra del Riu Corb, que li fa de
línia divisòria pel N i marca la seva partió amb
el terme municipal de Sant Martí de Riucorb. Per la part meridional
és molt accidentat i en les fondalades del Maldanell i el Riu Corb
es troben les millors terres de conreu, especialment de regadiu. El Maldanell,
afluent del Riu Corb per l'esquerra, travessa el terme per la part N i
en direcció E-W; quan porta aigua recull les de la conca formada
per les serres que formen la divisòria d'aigües del terme
de Passanant, des del poble de Belltall i de la serra del Tallat pel seu
sector ponentí. Hi predominen les terres calcàries oligocèniques,
cobertes per una capa de margues quaternàries. Alguns turons de
la part meridional sobrepassen els 570 m, mentre que els de la part NW
tenen uns 380 m.
L'únic nucli de població d'aquest municipi és el
poble de Maldà; el terme comprèn també el despoblat
de Maldanell. La carretera de la vall passa pel peu del castell i segueix
tota la ribera fins passat Rocallaura, on entra a la Conca de Barberà.
Aquesta carretera, que prossegueix per Belianes fins a Bellpuig, troba,
prop de la Farinera, una cruïlla de carreteres que van als Omells
de na Gaia i a Blancafort i una altra a l'Espluga Calba i als Omellons.
L'economia i la població
Les terres de conreu, amb una superfície de 1 741 ha (1989), es
dediquen especialment als ametllers, segueixen en importància els
cereals (principalment l'ordi), l'olivera, i la vinya (macabeu i xarel·lo).
Hi ha un total de 126 explotacions, de les quals la major part són
portades directament pels propietaris, encara que també hi ha règim
de parceria. Hi ha un sector de regatge al costat del Riu Corb i del Maldanell.
La ramaderia és un complement de l'agricultura. Hom comercialitza
els productes a través d'una cooperativa (Cooperativa del Camp
de Maldà). El 1989 hom censà 20 caps de bovins, 529 caps
d'ovins, 105 caps de cabrum, 5 646 caps de porcins i 96 milers de caps
d'aviram. Aquesta cooperativa elabora vi, i també oli de denominació
Borges Blanques amb l'oliva arbequina. La Farinera de Maldà forneix
farina a diverses comarques del país i de fora. Hi ha una escola
pública municipal.
Com tots els pobles de la zona, Maldà va tenir un augment demogràfic
màxim en la segona meitat de la centúria passada, fins arribar
a tenir 933 h ( maldanencs) el 1860; el darrer terç del segle XIX
va experimentar una forta davallada i de nou es redreçà
al començament d'aquest segle; el 1930 tenia 952 h. En la dècada
dels setanta havia tornat a davallar fins a 512 i el cens del 1981 en
donava 378. El 1991 hom censà 325 h, cosa que representa una densitat
de població de 10,3 h/km2. Pel que fa a l'estructura d'edats, l'11,4%
de la població total té menys de 15 anys, el 28% més
de 65 i el 60,6% entre 15 i 65 anys.
Morfologia urbana
El poble de Maldà (481 m d'altitud) s'alça a l'extrem occidental
de la serra que divideix la fondalada del Maldanell i la ribera del Riu
Corb, a la part solana, apinyat prop del castell i estès als costats
de la carretera de Vallbona. Tot el poble és aplegat i fet de carrers
costa amunt o costa avall, retorts.
En el segle XII, Maldà era un poble voltat de muralles i tancat
amb portals. El castell de Maldà ocupava l'espai dels edificis
que envolta la plaça actual, plaça que en les escriptures
dels segles XIII i XIV continua essent anomenada plaça de la Torre,
malgrat que el castell fos ja reedificat en una altra banda. El castell
primitiu tancava tota la carena del turó on s'assenta la part alta
del poble actual. Per la banda de migdia la fortalesa es feia naturalment
inexpugnable a causa del dau espadat de roca que l'aïllava del repeu
de la serra.
A la primeria del segle XIII es determinà la construcció
d'un nou castell, a ponent de la torre, o castell antic. D'aquest nou
castell de Maldà es conserva la data de construcció inscrita
en la clau del portal, on es llegeix "Andreu Felip va començar
l'obra del Castell de Guillem de Cardona en l'any del senyor MCCXII".
Es tenen documentades obres d'ampliació en el segle XIV, com també
un inventari de les dependències que hi havia l'any 1431, i les
obres d'ampliació que hi foren dutes a terme. Les obres de reforma
més modernes són de l'any 1722. De la mateixa manera que
la desfeta del castell de Guimerà fou motivada per les guerres
carlines, l'any 1833 un escamot de carlins capitanejats pel Badia de Castellserà,
tement que el castell pogués servir de fortalesa a les tropes liberals,
pujaren al poble, emparats per les ombres de la nit, i calaren foc al
castell i l'enderrocaren fins a no deixar-ne més que les parets
mestres. El temps ha fet tota la resta. Avui encara es pot copsar, per
les parets mig derruïdes, les restes de la sala de les arcades i
el portal de la torre quadrada que el fan un prototipus de castell segarrenc.
També conté uns interessants i molt notables gravats de
picapedrer dels quals s'han fet estudis que determinen el nombre de picapedrers
(una trentena) i que mostren que el treball era molt acurat i fet per
personal escollit i selecte.
La primitiva parròquia sembla que era l'església romànica
de Sant Pere, que es troba a la part baixa del poble, prop de la carretera
de Vallbona. És d'una sola nau i un absis quadrat i obra del segle
XII. Fa 8 m per 16,80 m en el rectangle de la seva planta. Tant la nau
com l'absis són coberts amb volta de canó, sostinguda per
quatre arcs torals que es recolzen en mitges columnes, amb capitells senzills
de pla i cavet. El més proper al frontis té a mitja columna
un altre capitell del qual arrenca un començament d'arc rebaixat,
desaparegut o que mai es va arribar a construir. Aquesta o una església
anterior és esmentada el 1154 quan va passar de la diòcesi
de Vic, a la qual pertanyia des del final del segle XI, a l'arxidiòcesi
de Tarragona. La façana, coronada per una espadanya, té
una portada amb arc de mig punt, d'ample dovellatge, protegit per un guardapols,
i sostingut per dues columnes amb capitells ornamentats amb elements de
tipus vegetal molt simple i de dibuix geomètric.
L'actual església parroquial de Santa Maria de Maldà és
del segle XVIII i es troba en la part alta de la població. Té
la façana dividida per dues pilastres adossades que fan que transcendeixi
a l'exterior l'estructura interior, de tres naus. Dues pilastres més
a la cantonada emmarquen tot el conjunt. La portada té dos cossos.
Cadascun té dues columnes de fust llis i capitell corinti. Damunt
de la portada hi ha un frontó corbat que es repeteix a dalt de
tot. El campanar és octagonal.
Les activitats culturals i el folklore
Pel que fa a l'activitat cultural cal destacar els Amics de Maldà,
que han reconstruït l'ermita de Sant Joan de Maldanell, i han publicat
Maldà. Recull de treballs històrics(1982), a més
d'organitzar actes culturals. Hom destaca també un centre cultural,
i l'Associació de la Llar de Jubilats de Sant Joan de Maldà.
Al poble hi ha també un polisportiu.
La festa major se celebra el tercer diumenge d'agost. És tradició
que el primer de maig el poble de Maldà vagi en processó
al santuari del Tallat de Rocallaura (Vallbona de les Monges); abans ho
feia el darrer diumenge
Fills il·lustres
Tot i no ser fill de la població, evoquem aquí Rafael d'Amat
i de Cortada, baró de Maldà i Maldanell, que va néixer
a Barcelona l'any 1746 i hi va morir el 1819. És conegut pel seu
dietari: Calaix de sastre en què s'explicarà tot quan va
succeint a Barcelona i veïnat des de mig any 1769, a les que seguiran
les dels demés anys esdevenidors per divertiment de l'autor i de
sos oients, anexes, en el dit Calaix de sastre les més mínimes
frioleres.Com a erudit modern més destacat hi ha Mn. Sanç
Capdevila i Felip, arxiver i historiador, que fou canonge de la catedral
de Tarragona. Va néixer a Maldà el 1883 i hi morí
el 1932. Capellà de Sant Martí de Maldà, Guimerà
i Forès, publicà estudis dels castells de Maldà i
Guimerà, com també de l'ermita de la Bovera. Més
importants són els seus estudis sobre la catedral de Tarragona
i altres terres tarragonines, l'ordenació de l'Arxiu Històric
Arxidiocesà i molts articles d'història i arqueologia, que
aparegueren publicats en les principals revistes del país del seu
temps.
Altres indrets del terme
El despoblat de Maldanell, esmentat sempre com a formant una unitat amb
Maldà, i que també sempre ha pertangut al territori i jurisdicció
de Maldà, es troba davant el poble en direcció SE, en un
turó entre grans roques que domina tota la vall de la riera del
Maldanell. L'antiga capella de Sant Joan de Maldanell ha estat bastida
de nou pels Amics de Maldà, segons projecte de l'arquitecte Daniel
Gelabert i amb les aportacions dels veïns del poble (1981).
Prop d'aquest despoblat, conegut per Sant Joan de Maldanell, hi ha localitzades
restes d'interès arqueològic. Entre els materials trobats
hi ha ceràmica neolítica, ibèrica, romana i medieval.
Cal pensar que al cim del turó era assentat el castell o torre
de guaita de Maldanell, encara que no hi ha vestigis que ho testifiquin.
Hom ha fet excavacions sota una balma gegant i s'hi han trobat restes
d'una habitació medieval d'un edifici d'aparences monumentals que
fan pensar en una possible cronologia dels segles XIII o XIV. Hi ha restes
d'un possible dolmen i unes sepultures excavades a la roca, amb alguns
gravats.
La història
Els Cardona, vescomtes d'Osona, foren els primers que senyorejaren el
terme i el castell de Maldà; és probable que ells fossin
els endegadors i repobladors del lloc vers el 1040, data en la qual feren
donacions de béns de Maldà a l'església canonical
de Sant Vicenç de Cardona amb motiu de la seva consagració.
Aquesta possessió fou confirmada de fet legalment l'any 1082 quan
els comtes de Barcelona, els germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon
II amb la comtessa Mafalda, el dia 29 de gener, donaren al vescomte de
Cardona, Ramon Folc (I), el castell de Maldà, i el lloc i castell
de Maldanell. Segons Sanç Capdevila, els Cardona, tingueren la
propietat directa i senyorial fins l'any 1273, en què la vengueren
al rei Jaume I, amb data de 4 d'abril. Més tard Maldà continuà
en poder dels Cardona però com a feudataris del rei. Fou en temps
de Jaume II que en part tornen a la casa dels Cardona els castells de
Maldà i Maldanell, quan el rei els concedeix el mer i mixt imperi,
però es reserva el domini sobirà i la potestat directa.
A partir de Pere III i en concret entre 1347 i 1450 novament els Cardona
tenen potestat directa i el domini alodial i tots els altres drets sobre
Maldà. Per títol de compra els llocs de Maldà i Maldanell
entraren a formar part del patrimoni dels senyors de Ponts, la família
Albert, fins l'any 1585, en què Pere Albert ven els drets a Antoni
de Frígola, per passar després als Cortada el 1667 per compra
feta a Francesc de Frígola per Jaume de Cortada i Sala en pública
subhasta i pel preu de 27 000 lliures. El domini de Maldà i Maldanell
va passar per via de casament a Antoni d'Amat i de Junyent i l'any 1868
heretà la baronia Josep de Càrcer i d'Amat i, per aquest
llinatge, entraren a posseir la baronia els Vilallonga, barons de Segur.
El títol baronial en aquest temps era ja desproveït de tota
jurisdicció i domini senyorial.
Per citar aquest article: http://www.grec.net/cgibin/heccl2.pgm?NDCHEC=0039438