|
Sort |
La vila de Sort és la capital del Pallars Sobirà, i presideix l'anomenada ribera de Sort.
El municipi originari tenia 13,87 km2; avui dia té després de les darreres agregacions, 105,07 km2 i 1770 habitants, formant així un municipi amb 15 pobles (Sort, La Bastida, Altron, Sorre, Seurí, Bernui, Llessui, Olp, Castellviny, Pujalt, Enviny, Llarven, Montardit de Dalt, Montardit de la Ribera i Bressui).
El poble de Sort viu principalment del comerç i el turisme, mentre que la ramaderia i l'agricultura es mantenen en els pobles del municipi. La poca indústria que existeix es concentra en els tallers mecànics, les asserradores i l'agroalimentació basada en l'elaboració dels productes del país (formatge, embotits, etc.)
La vila s'ha erigit com a centre de serveis de la comarca: un Centre Escolar de Primària, un Institut d'Ensenyament Secundari, una Llar d'Infants Municipal, un Centre de Recursos Pedagògics, la seu del Consell Comarcal, un cos de Bombers Voluntaris, un Centre d'Atenció Primària, una Residència d'avis, un Arxiu Històric Comarcal, un destacament de Guàrdia Civil, la Creu Roja, i una Oficina Comarcal del DARP. També cal destacar el mercat setmanal, que aglutina gent de tota la comarca. Es realitza els dimarts i fou atorgat pel rei Ferran VII l'any 1818.
El riu Noguera Pallaresa és actualment un centre de vida i un dels atractius principals de la zona, tant per la pràctica de l'esport (piragüisme - esports d'aventura i pesca) com per aprofitament energètic.
Destaca dins de les activitats, el Ral·li Internacional de Piragüisme de la Noguera Pallaresa que s'inicià fa 35 anys i que ara centra les seves activitats en el Camp d'Eslàlom Municipal, incorporant la pràctica d'esports d'aventura i risc.
LA VILA I ELS SEUS MONUMENTS
Sort és un dels nuclis de poblament que presenta una distribució urbana d'assentament emmurallat, on destaca al capdamunt el castell dels Comtes del Pallars. El nucli originari era situat, de nord a sud, entre el castell i el carrer Major, i d'est a oest per la plaça Major i la plaça Sant Eloi.
Posteriorment, amb motiu de la construcció de la carretera de la Vall d'Aran, es va desplaçar el curs del riu guanyant així una àmplia via anomenada popularment "Terraplé", com a resultat del terraplenar l'antic llit del riu.
En aquesta avinguda, al peu de la plaça Major del poble, s'alça un monument al General Josep Moragues, heroi de la Guerra de Successió, i des d'aquest indret sobresurt la façana de l'església parroquial precedida d'una petita plaça on a principis del segle passat hi havia el fossar.
|
El castell dels Comtes del Pallars ,conserva un sector d'obra medieval del S. XI - XII, amb dues torres rodones i un portal d'amples dovelles, un ample mur amb finestrals gòtics i dues finestres coronelles, que es van aixecar al S. XV, segurament en època dels Cardona, quan era Marquesat del Pallars. El castell fou testimoni de les lluites mantingudes entre el Pallars i Pere II. Més tard es convertí en la residència del Governador del Marquesat del Pallars, on també hi havia la presó. Al S. XVIII es va abandonar, quan pràcticament estava ruïnós. El duc de Medinaceli cedí el solar per a cementiri, i això provocà la destrucció definitiva dels murs. Actualment el castell i el seu entorn estan en procés de restauració. |
|
L'església parroquial de Sant Feliu , a l'entrada de la població, sobre el Raval, fora de l'antic clos murat, és un edifici poc característic, amb una façana en una bona part renovada i sense gens d'ornamentació, campanar esvelt, acabat amb coberta piramidal.Fou construïda vers el 1630 sobre una església anterior al mateix indret. A l'interior s'obre una ampla nau amb capelles laterals, presidit per un retaule neoclassicista, fet després del 1945 (la guerra civil darrera li va fer perdre els antics retaules i el mobiliari. No surt documentada fins al 1280, quan ja formava part del deganat de Montenartró. |