L'aljub
L'aljub, també anomenat cogulla o cadolla segons el indret, és un forat excavat a la roca per tal d'emmagatzemar l'aigua de la pluja; de planta quadrada, rectangular o rodona, d'un metre de fondària més o menys, generalment cobert amb una construcció de pedra seca, que deixa constància de l'enginy del constructor. La coberta podia ser de falsa cúpula, de llosa o bé mixta. Es construïa prop de la cabana per tal de tenir l'aigua mès a mà.
L'aljub, a més de la porta per poder accedir-hi, té dos orificis més: un perquè entri l'aigua i un altre perquè sobreïxi. El forat d'entrada es tapava amb una argelaga que feia funcions de filtre, evitant l'entrada de brutícia a l'aigua. En aquesta obertura abocaven els reguers fets a la roca al voltant del l'aljub, encarregats de recullir i transportar l'aigua fins al dipòsit. La roquera que recollia el líquid element i els reguers, anomenats aigüeres, per on circulava, es mantenien sempre ben nets, per tal que l'aigua no sembrutés.
Quan l'aljub era ple, l'aigua que vessava era portada mitjançant una canaleta lluny del receptacle per tal que no s'entollés al seu voltant.Al costat de la porta s'hi instal-lava una pica de pedra per abeurar els animals: d'aquesta manera s'evitava el contacte directe de les bèsties amb el líquid de l'interior.
Per tal d'accedir a l'aigua quan aquesta baixava de nivell es feien unes escales a la mateixa roca: això facilitava també les tasques de neteja.
A l'aljub acudien a cercar aigua els veïns de les finques confrontants: a canvi, ajudaven a netejar-lo quan tocava.
Al escurar l'aljub, el pòsit més fi es guardava per fer-lo servir contra les irritacions de la pell dels nadons i contra les picadures d'insectes.