ENTREVISTA
Nuri i Dolors del Molí.
Durant molts anys els seus pares van ser els encarregats del molí de la llum que proporcionava energia elèctrica a Organyà.
1- Cap a quin any aproximadament va començar a funcionar el molí de la llum a Organyà? Fins quan va funcionar?
Va començar a funcionar a començament del segle XX (1.900, 1905) Hi havia dues màquines, una va venir de França i l’altra de Sabadell. S’havia de fer tot manual i era necessari que algú controles dia i nit la intensitat de la llum. Cap a l’any 1.970 va deixar de funcionar perquè va arribar la llum de la central d’Oliana.
2- Amb aquest molí es feia llum per a tot el poble?
Al principi si, més tard es va fer una central petita a Font Bordonera. Després, quan es van posar més màquines a les fusteries i a cal Damian, ja va arribar la llum del "pantano".
3- Com es produïa la llum?
L’aigua venia d’un canal que hi havia prop d’Escales, i amb la força d’un salt d’aigua es feien anar unes turbines. Mitjançant unes corretges es feien anar les màquines, una de corrent alterna i una altra de corrent contínua.
4- Era una llum molt potent? Les bombetes eren com les d’ara?
Les bombetes eren semblants a les d’ara però la llum era mes fluixa. Era de 125 volts.
5- Tot l’any hi havia llum? Se n’anava alguna vegada?
Tot l’any n’hi havia. Només se n’anava quan es trencaven les corretges. Llavors el nostre pare les havia d’apedaçar. També fallava quan hi havia una tempesta. La línia feia de parallamps i tots els llamps anaven a parar allà, provocant grans espetecs.
6- De qui era la central? Vostès eren amos o treballadors?
La central era de 4 socis. Els nostres pares eren els treballadors i hi van començar a treballar l’any 1.933
7-Quantes persones treballaven al molí?
Hi treballaven el pare i la mare. Un sempre havia d’estar pendent de les pujades i baixades de la llum, fins que l’any 1.950 van instal.lar una màquina reguladora que va ser un gran descans.
8- En què consistia la seva feina? Era perillosa? Quin era el seu horari? Tenien algun dia de festa?
La feina consistia en estar pendent que tot funcionés. Tot el dia i tots els dies de l’any, sense cap dia de festa. Era una feina perillosa, sobretot per nosaltres que erem petites. Hi havia la bassa d’aigua, les màquines, les corretges...
9- Quants diners cobraven per fer aquesta activitat?
Al començament cobravem 7 pessetes cada dia i al final, quan es va morir el pare 2.000 pessetes al mes.
10- Quines màquines hi havia? S’avariaven sovint?
Hi havia dues dinamos que les coneixiem per la màquina gran i la màquina petita. No s’avariaven gaire sovint.
11- Els pobles del voltant, tenien també un molí per produir llum?
Al començament enviavem llum a Coll de Nargó. (només a la nit) fins que van tenir el seu molí. El molí d’Organyà va ser dels primers de la comarca. Hi va haver llum abans a Organyà que a Balaguer.
12- A les case d’Organyà, quantes bombetes hi podia haver?
Poques, una per habitació com a molt. Eren de 25 o de 15 W. Gairebé no es podia ni llegir.
13- Hi havia llum als carrers?
Si. Quan van fer la central de Font Bordonera, la llum dels carrers venia d’allà.
14- I a la nit quan marxava la llum?
Tothom estava preparat perquè passava sovint. Feiem servir espelmes, llumeners d’oli, de carbur...
15- Com era la vida diària a Organyà en aquells moments?
La gent es dedicava a la pagesia i la ramaderia. Tenien un hort, una vaca, i poca cosa més. No hi havia pràcticament cotxe. Les sardanes les feiem al mig de la carretera. Era molt important la fira. Venia gent de tota Catalunya, l’Aragó, València, Andorra... Durava una setmana i tot era ple d’animals.
16- I els nens? Hi havia escola? Quants mestres?
L’escola era on ara hi ha l’alberg. Hi havia sis mestres, tres senyoretes per les nenes i tres mestres pels nens. Nens i nenes anaven en classes separades.
17- Llavors no hi havia televisió, ni ordinadors, a què jugaven els nens?
Jugàvem pels carrers: a pilota, a boles, a la cluc, a saltar la corda, al palet, als patracons i a trucar les portes. També ens agradava molt llegir contes.
18- Recorden alguna curiositat, alguna cosa interessant que ens puguin explicar?
Hi ha hagut moltes anècdotes i coses curioses durant aquests anys de treball al molí. N’ explicarem algunes.
Durant l’aiguat de l’any 1.937 el canal que portava l’aigua des d’Escales es va omplir de terra i l’aigua va arribar fins a les portes del molí. El poble va estar sense llum durant uns mesos per arreglar les màquines.
Un com l’any netejaven el canal. Llavors baixava la canalla a agafar les truites amb les mans. N’hi havia moltes i era molt divertit. De vegades també les agafàvem amb una forquilla molt llarga que teníem.
Els fusters del poble i a cal Damian havien de treballar a la nit perquè les seves màquines eren molt potents i durant el dia el molí no els podia donar prou força.
Quan hi havia tempesta moltes vegades marxava la llum que venia de Font Bordonera, perquè queien els pals de la línia.
Un dia, el meu pare, quan arreglava la llum de Font Bordonera després d’una tempesta, va quedar enganxat als cables quan algú va donar la llum sense avisar. Sort que era de 125 v. i un company seu va tallar els cables.
També hi havia hagut un molí per fer farina pel pa i pels animals. La gent dels pobles, Alinyà, Cambrils, venia el diumenge al matí per moldre el gra i aprofitaven per comprar al mercat. No calia pagar diners per moldre el gra, però el moliner es quedava una mesura de farina per cada sac molturat.
Fins al 1.918 també al mateix edifici hi havia un molí per fer ciment. Després es va traslladar a la sortida d’Organyà en direcció a La Seu. Allà hi havia una pedrera. El meu pare es cuidava de fer uns forats per ficar cartutxos de dinamita. Els feien explotar i els rocs que sortien els trinxaven amb un martell en trossets petits. Llavors portaven carbó de pedra de Santa Pelaia o d’Adrall i en un forn col.locaven diverses capes, una capa de pedra i una de carbó. Els forn cremava contínuament i per sota sortien els rocs cuits que en una mola es convertien en ciment ràpid. Els andorrans baixaven amb camions a buscar-ne.
A la tardor la fulla dels arbres que baixava pel canal dificultava molt la feina. Calia netejar molt sovint el reixat que hi havia a la central. Si es tapava el reixat ens quedàvem sense llum per manca d’aigua. La tardor era molt pesada.
Bé, moltes gràcies per haver vingut a passar aquesta estona amb nosaltres i a explicar-nos tantes coses del nostre poble. Per molts anys ho pugui continuar explicant.
Alumnes de 4t-5è-6è. CEIP Miret i Sans
