ELS GEGANTS DE PERAMOLA

Heu sentit parlar dels gegants de Peramola. Sí, aquells que a vegades van per cercaviles animant festes majors. Volem dir, aquells anomenats Honorata i Rocafesa, que segons la llegenda, diuen que es van instal·lar a la gran cova de la catedral i amb el seu afany, van conrear les feixes dels voltants amb vinya, gra i arbres fruiters. Doncs, mireu, no us ho creureu, però l`altre dia, mentre passejava prop del roc del Corb, em va semblar sentir uns roncs tan forts... Renoi! semblava que s`acostava una tempesta...

Vaig anar a cridar els meus amics. Eren bons investigant i els agradava les aventures. Quan vam arribar, en Rocafesa estava dormint. Es podia sentir un soroll, uns metres més lluny, en direcció a Sant Honorat. Un de nosaltres duia uns escuradents a la butxaca, i no se`ns va acudir res més que punxar-li a la panxa. El gegant no es despertava, segurament que no notava les punxades d' un petit escuradents. Ens vam adonar que a uns metres més enllà, i per l'olor que se sentia, l' Honorata estava cuinant. Ens va convidar a menjar ous ferrats i ens va dir que tornéssim quan volguéssim. Fou molt amable!

Quan vam acabar de dinar, vam anar a buscar els altres nens del poble i els vam explicar el que havíem vist, però ningú ens creia. Així doncs, vam decidir de fer anar a tot el poble a la muntanya del Corb perquè ho veiessin amb els seus ulls. Vam anunciar una festa a dalt de la muntanya, pel primer diumenge de maig, on hi estava convidat tothom.

Va arribar el dia de la festa i tot el poble va voler participar-hi. Es va fer un gran ball, els músics tocaven, les parelles ballaven ,els nens jugaven...i tiraven petards. Ho van fer tan fort que van despertar a en Rocafesa. Aquest va sortir tan enfurismat que en veure'l, tothom va arrencar a córrer muntanya avall. En Rocafesa estava molt enfadat.

L'Honorata el va poder tranquil·litzar tot explicant-li que ja coneixia alguns dels nens del poble. Va dir-li que havien estat molt educats un dia que havien estat a casa seva.

Al cap d'uns dies els vam fer baixar al poble i els vam demanar perdó. Vam preparar uns regals. A l'Honorata li vam regalar un davantal i a en Rocafesa una faixa vermella.

La gent del poble, en veure els gegants, es van posar en contacte amb els bombers, la policia, la televisió... tot plegat un enrenou!!

Els dos gegants tremolaven de por! Però aquest cop els nens i nenes els vam protegir. Érem els seus amics! Ja ens estava bé que visquessin a la roca del Corb.

El temps va passar i els habitants d'aquestes contrades ja els consideraven d'aquí. Un bon dia, es va presentar un senyor al nostre poble. Venia a construir edificis nous i a enderrocar tots aquells que no li agradaven. Quan ja estava tot a punt de començar, i en contra dels habitants d'aquestes terres, vam sentir trontollar el terra. Era en Rocafesa, que estava enfadat. Havia sentit plorar i queixar-se alguns homes i dones del poble. El gegant va apartar totes aquelles màquines i l'Honorata, mentrestant, feia fora aquell home i tots els seus treballadors.

La gent del poble, per agrair-los la seva ajuda, van decidir fer un dinar popular. Sabeu qui fou la cuinera? Si, us ho imagineu. Doncs, fou l'Honorata, que amb la seva traça, va fer una truita amb 250 ous. Era una truita immensa i boníssima!! Nosaltres vam animar la festa, ens vam posar a ballar el ball de bastons i els gegants vam participar-hi tombant i girant al voltant de la plaça de Peramola.

Conte inventat per tots els qui som a l'escola, desitgem que us hagi agradat !

CEIP Sant Miquel de Peramola