EN JOSEP BOIX
Els alumnes de 4t, 5è i 6è del CEIP Miret i Sans hem fet la següent entrevista al Sr. Josep Boix d'Organyà, coneixedor dels oficis de baster i matalasser, ja que durant molts anys van ser el mitjà de treball de la seva família.
L'OFICI DE BASTER
En què consistia la feina de baster?
La feina de baster consistia en fer guarniments i estris pels animals, per portar les coses del camp
A quina edat va començar aquest ofici?
Als 15 anys
Quines eines es feien servir?
Punxons, tallants, gafres i altres eines difícils d’explicar si no es veuen
Quins materials calien?
Cuiro, fusta, llana, lones, fils, i agulles
Quins preus tenien els complements?
Unes morralles, que era el que portaven els animals a la cara, anaven de les 60 a les 150 ptes. Depèn de l’època.
En venia molts?
Per la fira molts. De vegades es venien 500 o 800 morralles d’aquestes.
Quan tardava a fer una sella?
De selles aquí no en fèiem. Les selles eren per muntar a cavall. Aquí hi havia rucs i mules i es feia servir la “xalma” que servia per anar a cavall i per portar alguna càrrega.
Era difícil fer de baster?
Es un ofici una mica llarg perquè ho has de confeccionar tot començant per cosir, fer collans, fer bastos i guarniments pels animals.
Li agradava l’ofici?
Si
Per què va triar fer de baster?
Vaig anar un any a estudiar a Tàrrega i els meus pares em van dir que no podien pagar-me els estudis i havia de tornar a casa. I vaig començar a treballar a casa
Hi havia més basters al poble?
Quan vaig començar no però després n’hi havia un altre.
Tenia treballadors a compte seu?
No. Treballàvem el meu pare i jo.
Quins animals portaven bast?
Tota classe d’animals. Els bastos eren per portar càrregues, de llenya, herba …
Havia fet mai sillons de núvia?
No
Què és una alforja i per a què servia?
Servien per posar les berenes dels pagesos. També n’havíem fet.
Pesaven molt els guarniments que portaven els animals?
Si els agafaves tots si perquè hi havia moltes coses: morralles, bridó, collar, bastet, la sofra, la barriguera, i els reculans. I el collar encara portava unes cadenes anomenades argollats per enganxar al carro. I els reculans portaven també unes cadenes per enganxar al carro per anar en darrere.
Quan va plegar de fer de baster?
Quan van arribar els tractors i molta gent en tenia i ja no hi havia feina a casa.
Creu que hi ha alguna cosa curiosa o interessant que no li hem preguntat?
Els bastos els feien servir per passar pels llocs on no hi havia camins, que només podia passar-hi una persona. Altres llocs ja permetien el pas d’un carro. Quan van venir els tractors ja van fer els camins més amples.
L’OFICI DE MATALASSER
Es venien molts matalassos en aquella època?
Els matalassos els fèiem. La gent portava la llana o li veníem la llana i li fèiem el matalàs.
De quin material es feien els matalassos?
De llana, de llana de corder.
Quines eines es feien servir?
Uns bastons per picar la llana. La llana del corder era bruta i s’havia de rentar i assecar. Després quedava forta i amb dos bastons s’havia de picar durant una hora, si el matalàs era nou. També s’utilitzaven unes agulles llargues per fer els ullets del mig i fil o vetes
Quins tipus de tela es feia servir?
Tela de matalàs que era especial per fer-los
Quants anys tenia quan va començar a fer de matalasser?
15 anys.
Quants anys va treballar de matalasser?
Mentre vaig fer de baster si sortia de fer un matalàs el fèiem
Quants matalassos feia cada any?
No se, uns 50 potser
Com va ser que s’hi dediqués ?
Com que a casa hi havia prou feina m’hi vaig quedar.
Quant de temps es tardava a fer un matalàs?
Si el matalàs era nou tardaves més. Si era vell, que només calia estovar la llana, no hi estaves tant. Però unes 3 hores no te les treia ningú. I si era nou més.
De quines mides i formes podien ser els matalassos?
N’hi havia de matrimoni i de plaça. Després hi havia els normals i els matalassos a l’anglesa. Aquests, per la banda de dalt i de sota tenien com un bordó.
Són molt difícils de fer?
No. Quan tens una mica de pràctica no és difícil.
Tenia treballadors a compte seu?
No
On es feien els matalassos?
A vegades a casa. La llana la picàvem al carrer. Llavors la gent treballava molt al carrer. L’espardenyer que teníem al costat sortia a fer espardenyes al carrer. La gent cantaven, enraonaves, passava la gent, reien. Algunes vegades havies d’anar a les cases a fer-los, al terrat o a algun lloc on hi hagués espai i que passés aire per la pols que feia.
Li agradava a vostè aquest ofici?
M’agradava més fer de baster que fer matalassos.
Quin era el preu d’un matalàs?
Fer els matalassos costava unes 40 o 50 ptes ara fa uns 50 anys. Els últims que vam fer costaven 100 o 150 pessetes.
A més a més de fer matalassos nous, també n’arreglava?
Per arreglar-los els havíem de desfer del tot i tornar-lo a fer.
Quin tipus de fil usava i quant en gastava?
Fil de cànem. Se'n gastava bastant.
Eren còmodes els matalassos de llana?
En comparació als d’ara no. Perquè llavors quan hi havies dormit una mica s’hi feia un clot que no el podia treure ningú.
Quants anys fa que va deixar l’ofici ?
Més de 30 anys
Encara conserva les eines de matalasser i de baster?
De matalasser en tinc algunes, però bastons em sembla que no. Havien de ser especials. Havien de ser de lledoner i torts. S’havien de tallar, pelar i doblar-los per donar-los la forma adequada.
Les eines de baster les conservo totes. Si un dia voleu venir a veure-les us les puc ensenyar.
L’ofici, li ve de família?
Sí, el meu padrí va venir a fer de baster a Organyà`. Va venir de vora Peramola. Tenia tres germans, un va anar a fer de baster a Tremp i dos van anar a Suïssa. El de Tremp quan havia de cosir moltes coses a màquina, carregava el seu animal amb el material que necessitava i venia a fer-ho aquí, a la casa on havien nascut perquè no tenien màquina. Aquesta màquina la tinc a casa i encara la faig servir.
Del meu padrí va passar al meu pare, del meu pare a mi i aquí s’ha acabat.
Hi ha algun tema interessant o alguna cosa curiosa que ens hem deixat de preguntar sobre aquests dos oficis?
Mira, per exemple l’ofici de matalasser es va plegar quan van arribar els matalassos d’escuma, de molles,…..
Nosaltres treballàvem molt per la fira. Cap a l’agost ja començàvem a treballar pel novembre. A més a més de la feina de cada dia. Molts dies després de sopar treballàvem fins a les onze o les dotze de la nit fent coses per la fira. Era molta feina i treball que avui seria difícil que la gent ho volgués fer.
En els animals de càrrega, per sobre del bast hi havia gent que hi ficava unes cartres, que eren com unes cistelles grans, una a cada cantó de l’animal. Les emplenaven de qualsevol cosa: fem, productes del camp, per portar-ho per camins on calia anar a peu i no es podia anar en carro. La gent de la Vall de Cabó baixaven els diumenges amb les cartres plenes de bolets, de rovellons. Si volien portar llenya en posaven un feix a cada costat lligats amb uns dogals.
Per la fira fèiem unes morralles de planxa, eren més cares, fetes decuiro ros i al davant sortien com uns pels de porc per fer maco i també tot de claus lluents.
Els guarniments, collans, bastos, ,,, calia fer-los a mida de cada animal.
Els matalassos de llana van ser un gran avenç sobre les màrfegues de pellofa de blat de moro que es feien servir abans. Després van venir els matalassos d’escuma, molles, làtex, que han millorat el descans de les persones.
Bé, moltes gràcies per haver vingut a passar aquesta estona amb nosaltres i a explicar-nos tantes coses d’aquest oficis. Per molts anys ho pugui continuar explicant.
