ELS MANLLEVATS

Conta la tradició que hi havia una vella del llogaret de Romadriu que guardava un ramat d'ovelles i borrecs molt nombrós.

Aquell any estava contenta perquè havia fet bon hivern, ja que ja era cap a la darreria de març i, ni la rufolada ni el mal temps no li havien mort un sol cap de bestiar. Tant fou així, que dirigint-se als negres núvols, els digué:

Març, marçot,

que no m'has mort,

ni ovella, ni borregot!

Però, el mes de març, que sols li faltava l'últim dia, des del núvol més negre i llunyà, li contestà:

Ja vindrà l'abril,

i te’n matarà mil.

Llavors el març tot enutjat, pel fet que la vella en lloc d'agrair la seva bondat encara es rigué d'ell i en feu burla, desitjós de venjança, va anar a trobar el seu germà l'abril i li parlà així:

Abril gentil,

Savi i humil

Que et sobren dies

i alegries.

Deixa-me'n un,

Deixa-me'n dos,

Deixa-me'n tres

i un altre més

que jo ja tinc,

en faran quatre,

per anar a pernabatre

aquest abril

a la bruixa vella

de Romadriu.

L'abril va accedir al prec del seu germà i li va deixar tres dies que van ésser de bonança, de sol i de bon temps, els quals van fer revifar la vella. Però, en començar l'abril i quan ella no s'esperava cap rufolada, van sorgir els tres dies de març, furinets i esbojarrats, amb moltes ganes de fer mal. El març, tot satisfet, amb la veu del vent de tramuntana que feia bufar amb fúria, deia:

No sóc l'abril gentil,

sinó el març marçot,

que em revenjo de tot.

I et mato les ovelles i els ovellots,

i si et descuides, a tu i tot,

a la vora del foc.

Llavors la vella de Romadriu, agafà un calder i posà el cap en un cau o petita cova, amagant-se sota les faldilles un corder. I així, mig amagada, es reia del març, que furient la bufava, mentre ella, rondinava:

Marçot malvat,

que el cul em batràs,

més el cap no podràs.

El març fent l’últim espernec, engegà una tempesta que va arrasar les muntanyes, les valls i el pla, matant totes les ovelles i borrecs. Totes menys la que tenia la vella de Romadriu sota les faldilles. Encara avui es diu que:

“La cua del corder és l’única carn morta, d’un animal viu”

Coll de Nargó, 30 de març de 1987

Col·laboració de Dolors Solà Betriu