ALGUNES ESGLÉSIES, ERMITES I CAPELLES DEL VOLTANT DELS NOSTRES POBLES
COLL DE NARGÓ
Castell de Pujol	Un del castells més significatius de l’Alt Urgell és el castell de Pujol. Es situat en un turó que hi ha a l’altre costat del pantà d’Oliana, a prop de Coll de Nargó, a la ribera esquerra del riu Segre. S’hi va per la carretera de Fígols a Sant Llorenç de Morunys. A 1 km. del Pont d’Espia surt un camí que travessa el riu de Perles i puja fins al castell de Pujol o la masia de Pujol en deu minuts. Actualment la gent del voltants coneix l’indret com a mas Pujol.
Sant Jaume del mas de les Cases	L’any 1016 hi ha documentada una vinya del terme de Nargó que bé podria referir-se als masos anomenats Cases i Puig de Cases Si arriba per una pista que surt en direcció N del quilòmetre 39 de la carretera de Coll de Nargó a Isona. La capella és a prop del poble de Coll de Nargó, vora la masia de les Cases. L’edifici és d’una sola nau coberta amb volta de canó i capçada per un absis semicircular. Actualment és abandonada i amenaça ruïna.
Sant Miquel de les Masies de Coll de Nargó	L’església és situada al cim del tossal de Sant Miquel, que es dreça a la riba dreta del Segre, prop del llogaret de les Masies de Nargó (1 km.), des d’on, per un corriol poc fressat i bastant perdedor, s’arriba a la capella ( uns 20min a peu ). També s’hi pot anar amb cotxe per una pista que surt de la carretera de Ponts a la Seu d’Urgell. La capella de Sant Miquel, annexa a Sant Climent de Coll de Nargó, segons una relació del 1758, no tenia cementiri ni ornamentació pròpia. No es coneixen més notícies històriques sobre aquesta església . Aquesta capella és una construcció simple i senzilla, composta per una única nau, llarga i estreta, capçada. Amb l’ajut i la col·laboració dels veïns de les Masies i de Coll de Nargó, l’edifici començà a ésser restaurat l’any 1977 amb un seguit d’interrupcions que allargaren les obres fins a l’any 1983 que s’acabaren definitivament .
Sant Climent de Coll de Nargó	L’antiga església parroquial de Sant Climent, oberta al culte, fou substituïda en època moderna per un nou edifici també dedicat a Sant Climent, en la porta figura la data de 1771. L’església de Sant Climent de Coll de Nargó fou restaurada entre els anys 1930-31 per l’Associació d’Amics de l’Art Vell, amb la col·laboració del Bisbat d’Urgell, de la Diputació de Lleida, i la subscripció popular del poble de Coll de Nargó. Les obres foren dirigides pel secretari de l’Associació, l’arquitecte Cèsar Martinell, i no per Josep Puig i Cadafalch, com ha estat atribuït recentment. En elles es descobrí la planta de l’edifici adossat al costat sud. La nau es coberta amb una volta de canó, reforçada amb torals, que ha estat obrada amb lloses disposades verticalment i distribuïdes, per la seva diversitat de mides, d’una manera força a irregular. L’absis, atès el seu perímetre semicircular, admet una volta d’un quart d’esfera, resolta amb un seguit de filades concèntriques que s’empetiteixen progressivament fins el tancament de la volta. El temple rep llum a través de sis finestres, tres de quals perforen l’absis, dues el mur de migjorn i la resta el mur de ponent. L’accés a l’interior de l’església es pot fer a través de dues portes situades una a ponent, que és la que hom utilitza actualment, i l’altra al mur sud, ara en desús.
Carreu de Gavarra	En les terres més ponentines del municipi de Coll de Nargó, hi trobem unes quantes cases de pagès situades a una alçada ratllant els mil metres i en indrets força isolats. Cases que en la seva època d’esplendor aplegaven una munió de persones dedicades a les feines pròpies d’aquests indrets, on s’ha de mirar d’aprofitar en bancals tots els pams de terra de secà i completar el seu treball amb la pastura de ramats, tant d'ovelles i de cabres com de porcs. A Carreu de Gavarra, la importància de la casa ho denota també, a part de la grandària del terme, el fet de tenir església romànica, que marca una antiguitat com a casa important i també que tingués torre de guaita. Tant l'església de Sant Joan com la torre es conserven en bon estat, malgrat que Carreu faci anys sigui deshabitat.
Sant Sadurní o Sant Cerni de Gavarra	Si en el terme de Coll de Nargó hi ha un indret que captiva tant la vista com l'esperit, aquest és el poble de Gavarra. Tot i ser a trenta quilòmetres de la capital del municipi, l'estreta carretera que hi porta ens ofereix unes vistes magnífiques de mitja comarca de l'Alt Urgell. Ja arribant a Gavarra, la primera imatge ens presenta un turonet coronat amb unes cases de pedra tirant a rogenca i teulades també de pedra. Destaca, com un senyal d'humanitat antiga, la rodona torre del campanar, que forma part de l'església de Sant Sadurní o de Sant Cerni.
Sant Joan de Montanissell	És ben bé una curiositat que a les dues esglésies de Montanissell se les conegui amb el mateix nom, alhora que siguin ambdues situades fora del poble i gairebé a la mateixa distància d'aquest, si bé una es troba situada cap a la banda de migdia i l'altra cap a la de ponent. Té més de nou-cents anys d'història. Sant Joan es troba ben cuidada i arreglada, cosa que no es pot dir malauradament de molts altres monuments romànics de la comarca. Al costat hi ha el cementiri. Hi podem pujar a peu, en deu minuts, des de Montanissell i tant pel propi edifi com per la vista cap a llevant.
Capella de la Mare de la Providència	Un altre indret del terme de Coll de Nargó, dels tranquils i amb un paisatge agradable i de muntanya, és els Prats, una llarga llenca de terra plana i de conreu, tancada al nord per carener rocós de llevant del Boumort i a migdia per l'esquena obaga de la serra de Sant Joan. Els Prats, dits de Montanissell o de Carreu, gaudeixen d'un clima saludable, amb bon sol. Al bell mig hi trobem la capella de la Mare de Déu de la Providència, senzilla però valenta davant la solitud i els hiverns de neu i fred, que para el sol i el saluda amb l'espadanya. Hi arribareu per la banda de Bòixols, anant a passar el Forat dels Prats, o bé des de Montanissell, passant pel Pitarell i deixant a banda i banda la font freda i les Coves d'Ormini.
Sant Maximí de Sallent	Es tracta d'una de les esglésies romàniques del terme de Coll de Nargó més sòlida i a la vegada desconeguda. És situada al bell mig de la vall de Sallent, en un indret de paisatge captivador, en destaquen els carreus ben apariats dels tres absis que hi trobem. El campanar, escapçat, podria haver estat una torre de defensa. Hi arribareu pel camí que porta a Sallent, entrant a la vall per dalt, travessada la Creu de Ferri, tot venint de la carretera de Bóixols.
Sant Martí de la Plana	Església romànica situada en un estratègic pas entre Valldarques i la vall de Sallent. Airós campanar, parets de pedra arrancada d’allà mateix, pedra blanquinosa que amb el sol adquireix relleu de solemnitat. L'església de Sant Martí fou esberlada per un llamp i actualment mostra un afegit de meitat del segle XIX, que empetiteix i dóna al conjunt un aire una mica desgavellat. Ensorrada la teulada, podeu en canvi admirar la fermesa del campanar amb el caputxonet de pedra i l’absis, amb dues finestres esqueixades i arcuacions llombardes. És, per la seva construcció tan planera però encertada, com de pessebre. Hi arribareu per la carretera d'Isona. A mitja pujada un indicador a la dreta mena fins a Sant Martí de la Plana.
CABÓ
Ermita de Sant Serni de Cabó	San Serni era el nom d’un bisbe de Tolosa. Moltes esglésies porten el nom de San Serni. Es troba en un camí llarg que dona a una plaça i és d’ estil romànic. Està molt bon estat perquè l’han reconstruït. Abans estava destruïda. Es va construir al segle XI.
FIGOLS
Ermita de Sant Víctor	Es troba al centre del poble de Fígols. Es una església romànica. Està restaurada i està en molt bon estat de conservació. Apareix documentada per primer cop l´any 1.051. L´edifici és d´una nau coberta, amb volta de canó reforçada amb 2 arcs torals. El campanar que s´alça sobre el mur de ponent, és d´espadanya amb 2 finestres .
Ermita de sant Romà	Es romànica. Situada al costat de cal Boloriu. Està en ruïnes.
ORGANYÀ
Ermita de Santa Fe	A ponent de la vila d’Organyà s’aixeca imponent i majestuosa una muntanya: és la muntanya de Santa Fe. A dalt de la muntanya, a 1.207 metres d’altitud, hi ha l’ermita on es venera la Santa que dóna nom a la muntanya. Santa Fe era una donzella que va sofrir martiri a la seva ciutat natal, Agen, ciutat francesa de d’Aquitània, situada a la vora del riu Garona, entre Tolosa i Bordeus, en temps de l’emperador romà Dioclecià. El dilluns de la segona Pasqua pugen a veure la Santa pel camí que travessa el bosc de pins que cobreix la falda de la muntanya. Al matí, una mica tard, perquè hi pugi ésser tothom que vulgui, s’hi celebra la missa, i en haver acabat es canten els goigs de la Santa. Les mares prenen unes gotes d’oli de la llàntia i les posen a l’interior de les orelles dels seus infants. Diuen que evita la sordera. Havent acabat la funció de l’ Església, l’Ajuntament, que és l’administrador del bosc de Santa Fe i s’encarrega de la conservació i arranjament de la de la casa i de l’ermita de la Santa, reparteix, per mitjà d’un empleat, el pa beneït, lliurant-ne un a cada un dels assistents a l’ aplec. A continuació la gent dina. De vegades muntanya, amunt o al cim de tot es troben unes pedres anomenades pel poble pedres de Santa Fe. Diu una tradició que van passar uns malfactors i van apedregar la Santa, que amb la mà agafava les pedres, en les que quedaven marcats els cinc dits, i les deixava anar a terra sense que li fessin cap mal. El cas és que es troben unes pedres de la mida d’una poma mitjana, tirant a petita, que tenen cinc marques que surten d’un punt comú i de sentit radial, que la gent ha pres com la impressió dels cinc dits de la Santa. La realitat és que aquestes pedres són fòssils marins: es tracta de eriçons de mar. Això demostra que aquestes terres foren cobertes per aigües marines en antigues èpoques geològiques.
La mare de Déu del Roser	Petita capella que trobarem a cinc minuts, a les afores de la població. Visitada especialment en el viacrucis de Divendres Sant al matí i també el dia del naixement de la Verge Maria, que és el dia 8 de setembre, que s’hi celebra missa.
Monestir de Sant Andreu dels Tres Ponts	A tres quarts d’hora d’Organyà, en direcció nord, a l’altra banda del riu Segre i vora mateix de la confluència d’aquest riu amb el de la Vansa, trobem les restes d’aquest monestir. Era un monestir de monjos benedictins, que es dedicaven a les activitats pròpies del culte i del treball. Era un dels més antics d’aquestes terres i de Catalunya. Se’n fa menció documental l’any 785, en temps del bisbe Fèlix d’Urgell i de l’Emperador Carlemany. Avui només n’existeixen petits vestigis i ruïnes.
PERAMOLA
SANTA EUGÈNIA	Des de la casa del Torrent, que es troba vora la pista que de Peramola porta a Cortiuda, surt un camí que mena a coll de Mu. Les restes de l'església de Santa Eugènia són a la vora del camí, al serrat dit de Santa Eugènia, molt emboscades. Només es conserven algunes filades de pedra de la base d'un absis semicircular. Actualment està en runes. Es va construir durant l'època medieval.
SANTA LLÚCIA	Es troba a mig quilòmetre al sud de Tragó, en direcció a Nuncarga, al costat del cementiri. És d'estil romànic. És un edifici d'una nau, coberta amb volta de canó. Va ser construïda l'any 1272 (època medieval) i es conserva en bon estat.
SANT SALVADOR DEL CORB	Aquest temple es troba al Corb. Hi ha un camí marcat des del barri del Roser. També s'hi arriba per una pista que porta al Coll de Mu. És d'estil romànic i té unes dimensions reduïdes, menys de cinc metres de llarg. La nau és quadrangular, amb una capçalera amb absis de planta semicircular, orientada a llevant. Va ser construïda al segle XI i actualment està en ruïnes.
SANTES CREUS	Les restes de Santes Creus es troben entre dos petits torrents. Per arribar-hi des de la carretera nova que travessa el terme de Peramola, cal prendre la pista que porta fins a Nuncarga. Després, cal seguir el desviament a la dreta i passar pel costat d'una granja. Al marge del camí, un cop passada la granja trobarem les restes d'aquesta església. Està tan deteriorada que no es poden definir les característiques tipològiques.
SANT MIQUEL ARCÀNGEL	Es troba al cementiri de Peramola, a llevant del poble. És un edifici d'una nau curta d'estil romànic. És tancada i serveix de panteó d'una família del poble. Es va construir durant l'època medieval (1028) i es conserva en bon estat.
SANTA MARIA DE CASTELL-LLEBRE	Aquesta església es troba al capdamunt d'una muntanya, al terme municipal de Peramola. S'hi pot accedir en cotxe per una pista que hi ha abans d'arribar al Boix en direcció al Roc de Rumbau. És un edifici romànic situat a 660 metres d'altitud, Està coberta amb una volta de canó. És de planta quadrada i té dos pisos que surten per damunt de l'Ermita, on diuen que antigament hi vivia el mossèn. Va ser construïda l'any 942 d.C. i es conserva en perfecte estat.
EL ROSER DE PERAMOLA	És un petita capella que es troba al barri del Roser de Peramola. És d'estil tradicional i planta quadrangular. Està ben conservada i actualment s'utilitza. Es va construir durant l'època moderna. Es creu que fou cap al 1595.
SANT JOAN DE LA PENELLA	Es troba abans d'arribar a la presa d'Oliana, per la carretera que porta a la Penella. És una església de planta rectangular. Actualment s'utilitza. Va ser construïda durant l'època moderna, concretament l'any 1870.
MARE DE DÉU DE GRÀCIA DEL BOIX	Aquesta capella es troba a Can Boix, en direcció a la Font Viva. Es va construir durant l'època contemporània. Té una única nau.