LLORO
Els lloros tenen el bec corbat, fort i ganxut.
Les ales solen ser curtes, rodones, però la cua pot ser bastant llarga.
Els dits de les potes tenen una disposició "zigodàctila", és a dir, dos cap endavant i dos cap endarrera.
Algunes espècies, com el kakapó de Nova Zelanda, han perdut la facultat per volar.
Nom: 
Lloro
Nom científic: 
Ordre dels psitaciformes.
Nom (altres llegües): 
Castellà: Loro; Anglès: Parrot; Francès: Perroquet.
Classificació: 
Vertebrats. Ocells. 
Alimentació: 
Llavors, fulles i fruites
Desplaçament: 
Son  més bons grimpadors  que voladors. Sovint s'ajuden del bec per desplaçar-se entre les branques.
Reproducció:
Es reprodueixen per ous.
Localització: 
Àfrica Central, Amèrica Central i del sud.
Curiositats: 
Molts lloros tenen la peculiaritat de poder imitar la veu  humana i fins i tot altres sons.El papagai o lloro gris africa és el que més bé sap imitar. 
Aquesta espècie pot ser, segons uns estudis realitzats, tan intel.ligent com els dofins i els primats.
La major part de les espècies crien en parelles, però hi ha la cotorra gris argentina,que cria en nius comunals.
Perill d'extinció
No estan en perill d'extinció.