Eth Sant Crist de Salardú, ei aquiu, ena absida escura
dera sua glèisa, ath darrèr d'ua pesanta rèisha.
Es sòns uelhs son fòrça duberti,
dilhèu un
ange lo "hec" sus era creu de husta. Ditz era tradicion qu' aguest
ange sonque trebalhaue ena sua òbra es diuendres (qu'ei eth dia en que
moric en Calvari Nòste-Sénher).
Mès d'un viatge l'an volut panar,mès cada còp eth Sant
Crist a tornat ath sòn lòc ena glèisa,
Era legenda comence atau:
Diden qu'un dia apareishec eth Sant Crist sus er arriu Garona
, apròp de Les. Anaue entornejat d'ua bromera de lum, que s'estenie per
tot er entorn der arriu, mès non tocaue cap era aigua, talaments coma
se flotèsse en aire. Deth pòble de Canejan toti vederen aquera
intensa claror.
Lèu tota era Val coneishec era notícia deth Sant Crist. Coma qu'en
Les lo vederen es prumèrs, lo volien sauvar entada eri, mès eth
Sant Crist seguie arriu ensús, en tot deishar ua estèla ludenta
ath sòn darrèr.
Era Imatge anèc pujant e pujant, lo vederen en Bossòst, enes Bòrdes,
en Vielha, en Escunhau e en Arties.
Toti es abitants des pòbles per on passaue lo demorauen ajolhats ath
cant der arriu pr'amor que volien que demorèsse ena sua glèisa.
Mès es sues plegàries non èren escotades e era Imatge deth
Sant Crist seguie eth camin deth arriu.
Era gent pensèc qu'eth Sant Crist arribarie enquià Montgarri,
entà posar-ser ath cant dera Mair de Diu de Montgarri.
Mès en arribar en Salardú, tota era gent demoraue ajolhada eth
miracle de qu'eth Sant Crist se quedèsse tamb eri,
e atau siguec,
fin finau era Imatge s'arturèc e demorèc suspesa en aire. Arrés
non gosaue ne botjar-se, toti auien pour. Ua persona mès valenta se calèc
en aigua e s'agarrèc ara Imatge.
Tot eth pòble de Salardú ère plen de gòi e allegria,
es crits dera gent èren tan de fòrts que estofauen eth bronit
qu'era aigua dera Garona hège en passar peth miei des pèires.
Anèren en professon tamb era Imatge deth Crist miraclós enquiara
glèisa.
Es campanes e era aigua der arriu tamb eth sòn tapatge premaniren ua
naua cançon entà hestejar eth miracle.
Aquera net era estèla mès bèra deth cèu se dauric
coma ua flor ath cap madeish deth campanau de Salardú.