HERBARI
DE LA ZER VALL DE L'ARANYÓ: PITXALLITS
|
Tens un nom que fa feresa,
espanta així d'entrada,
però qui et coneix sap
que et desfàs amb una bufada.
|
NOM CIENTÍFIC: Taraxacum officinale,
Weber. |
|
NOM VULGAR : Pixallits, dent
de lleó, queixals de vella, pixacà, llumenetes, bufallums,
apagallums |
NOM CASTELLÀ : Diente de león,
lechuguina. |
HÀBITAT : Prats, vores dels camins,
terrenys no cultivats, boscos clars. |
LOCALITZACIÓ : Creix per tot arreu
i és molt abundant, fins als 2000m. |
FLORACIÓ
: febrer-novembre |
CARACTERÍSTIQUES: Planta
herbàcia i vivaç fins a 50cm de llargada amb flor
groga. Fulles, totes radicals, en roseta. Arrel gruixuda
i profunda. Fruit sec, ovoide amb molts pèls blancs. |
Té propietats depuratives, i sobretot diürètiques,
d'aquí el seu nom popular de pixallits.
Les fulles joves es mengen amanides. |
PLANTES
DEL SATIR |
SEMINARI
D'INFORMÀTICA |