 |
 com si tot ell esdevingués olor, i ens reca de deixar-lo tan endins, del vent i dels camins, com de collir-lo, encara fresc de terra, feixuc d'aroma i de color; car som presos, com ell, de tot l'enyor de la brisa morada i de la serra. Jaume Agelet
|
| NOM CIENTÍFIC: Lavandula angustifolia |  |
| NOM VULGAR : Espígol | |
| NOM CASTELLÀ : Espliego, lavándula, alhucema, lavanda. | |
| HÀBITAT : Llocs pedregosos. | |
| LOCALITZACIÓ : Viu per sobre dels 600m. | |
| FLORACIÓ : A l'estiu | |
| CARACTERÍSTIQUES: Planta herbàcia perenne, de fulles estretament lanceolades, ben verdes i flors blaves agrupades a l'extrem, d'una llarga tija florida, | |
| Els olis essencials de l'espígol serveixen per a fabricar l'aigua
lavanda.
Aquesta essència s'usa en perfumeria.
La infusió de les flors al 5% i en dosis de 4 tasses al dia, és útil antiespasmàtic en cas de tos ferina i d'asma. S'usa també en la preparació de liniments i medicaments. És corrent usar-la per encendre el foc, produeix una intensa fumera que es creu bona per evitar el contagi de malalties. Barrejant les flors d'espígol amb figues seques, els hi dóna bon gust. Era tradició donar-ne un ramet al beneir els cotxes el dia de Sant Cristòfol. |
|
 PLANTES
DEL SATIR |
 SEMINARI
D'INFORMÀTICA |
