HERBARI DE LA ZER VALL DE L'ARANYÓ: ROSELLA

FLORS D'IDIL·LI
Ai la rosella, la rosella
tota encesa de carmí,
la de tija vincladissa
de la galta de setí:
vos sabéssiu la tonada
del nou cant que furga en mi;
ara el tinc a flor de llavi
i amb paraules no el sé dir.
La veu s'ha fet tremolosa
d'una amor que vol florir,
com el foc de la rosella
per l'aspror del romaní.
Jaume Rosell
NOM CIENTÍFIC: Papaver Rhoeas, L.
NOM VULGAR   : Rosella, roella, ababol, puput, gallaret, ganfanó, monja, caputxí, paramà, badabadoc, pipiripip, quiquiriquic.
NOM CASTELLÀ : Amapola.
HÀBITAT      : Camps cultivats, meses...
LOCALITZACIÓ : Molt comuna a les àrees de cultiu.
FLORACIÓ     : Maig - Juliol
CARACTERÍSTIQUES: Planta anual, eriçada de pèls, amb tiges de 20 a 90 cm d'alçària, ramificades amb un suc lletós blanc, que surt abundant per les ferides, flors de 8 a 10 cm d'un roig viu, amb 4 pètals arrodonits i amb el peduncle eriçat de pèls sedosos, nombrosos estams i anteres de color blavós, disposats en estrella sobre un disc que corona l'ovari, calze amb 2 sèpals caducs.
Fulles alternes, profundament dividides en lòbuls aguts.  Fruit en càpsula.
Els pètals i les càpsules de les roselles es fan servir per a combatre la tos.  
També tenen propietats lleugerament narcòtiques, que afavoreixen la son dels infants.
És nociva per als ocells.
SATIR 2001-02 PLANTESPLANTES DEL SATIR SEMINARI INFORMĀTIC DE RURALS - LLEIDA -SEMINARI D'INFORMÀTICA
ZER VALL DE L'ARANYÓ