EULÀLIA CANAL va néixer a Granollers, el 6 de març de 1963. Comparteix la feina d’escriure amb la de ser mare i la de psicòloga, la seva professió oficial.
La seva literatura es caracteritza per la humanitat de les històries, la tendresa amb què tracta els personatges, la riquesa del llenguatge i la poesia de la prosa. De fet va començar la seva vida literària amb un llibre de poemes, Andana blanca, amb el qual va guanyar el Premi Òmnium Cultural 1998. El van seguir Emocions i Sentiments (disc-llibre amb contes i cançons ) i Qui enviava petons a l’Estrella (Premi Ciutat d’Eivissa de Narrativa Infantil 2005). A la col·lecció Sopa de Llibres de l’editorial Barcanova, a més de Les set dents de la Palangana, hi ha publicat Un petó de mandarina (Premi Barcanova de Literatura Infantil i Juvenil 2006).
Ella mateixa ens fa saber que va néixer en una casa plena de llibres, per tant plena de misteris i històries per a descobrir. Ens diu: “...per a mi els llibres eren un misteri, tenia molta curiositat per saber què deien les lletres, tantes paraules fent-me pampallugues dins les pàgines. Obrir un llibre era com obrir una porta a un món màgic i desconegut...” (Un petó de Mandarina). Aquesta curiositat i les ganes de conèixer i saber no s’acabaven en els llibres: “...m’agradava [...] jugar a pilota, capbussar-me en el mar i enfilar-me als arbres. [...] I així, amb el cap sota l’aigua, com un peix, o dalt d’un arbre, com un mico, m’imaginava móns diferents i màgics...”. (Les set dents de la Palangana). La il·lusió per a conèixer històries noves, fossin escoltades, llegides o imaginades, sembla no haver-la deixat mai. No se les descuida ni quan surt de casa: “...ara no surto mai de casa sense endur-me un llibre: si no el porto a la mà o a la bossa, el porto dins del cap.”
Aquest món tan ric i ple d’històries no se l’ha guardat per a ella sola, sinó que el comparteix amb el seu marit i els tres fills: l’Ada, l’Ona i el Nil, que per a ella són els crítics més sincers que ha tingut mai. Per sort, també ha volgut compartir-lo amb tots nosaltres, sobretot amb els infants de qui li agrada escoltar les preguntes i encara més les explicacions, quan els va a visitar a les escoles.