XIX Roda de Teatre - Capçanes

EL SOMNI DE LA JOANA
... sota un vel morat, la foscor s'enfila.
Visc, arrapadeta, arran del camí!

Bufa, bufa, vent!
... i et fa, de boires, un vestit brodat.
Si m'escoltes, hi sentiràs mil veus...
... només sóc l'ai d'una ferida...
Quan jo canto a la nit, la més brillant estrella, tremola de despit!
Quan la veig tan bella, l'estrella, la vull festejar!
Jo, d'or i pedreria.
Amb tots els colors, faré una llaçada...
Adéu, Joana!