L'edició especial d'aquesta pàgina dedicada a la celebració del 700è Aniversari de l'Atorgament de la Carta Pobla té com a finalitat servir com a recordatori, tant fotogràfic, gràfic, com temàtic, del treball desenvolupat a l'escola, que va culminar amb la representació per part dels alumnes de la dramatització de l'obra dissenyada basant-nos en els fets històrics narrats als dos llibres de Gerard Marí sobre la història local.

Per fer una mica de memòria als que vau assitir o per tal assabentar als que no ho vau poder fer, us recordarem que va consistir en la representació d'uns quadres escènics que pretenien que la gent, en entrar a l'escola, es trobessin immersos en l'ambient del Perelló dels anys de la seva fundació i que visquessin amb els actors les vivències de l'època.

Per aconseguir això, en vegada de representar les escenes en un sol lloc, es va fer per tota l'escola. A cada racó, a cada classe, es va muntar un quadre escènic. La gent va anar passant, seguint unes senyals que s'havien ficat al terra de l'escola i, cronològicament es van trobar amb els esdeveniments que van marcar els inicis del nostre poble com a tal.

Aquí, trobareu els textos dels diàlegs que es van inventar per reviure el passat. Estan situats en el mateix ordre que es van representar i són els guions que van servir per a assajar l'obra.

Esperem que perdoneu les possibles incongruències històriques que hi pogueu trobar, així com comprengueu alguns diàlegs que el que pretenien era fer més amena l'obra i introduir quelcom d'humor per fer menys seriosa la representació.

Fins d'aquí a 700 anys més. Que tots ho poguem tornar a celebrar.

Els alumnes de 6è d'enguany han treballat els decorats de l'obra amb "El Pequeño Escritor" i han confegit la pàgina WEB introduint el text i els colors per diferenciar els personatges i llur actuació i així facilitar la feina als actors.

Esperem que us agradi.

LECTOR: - La Font del Perelló era una petita localitat, amb perspectives de desenvolupament urbanístic i agrícola de la zona, així com un punt estratègic de protecció i assistència als itinerants per la via de comunicació Tarragona-Tortosa.

Per aquests motius, el rei Jaume II encarrega al seu procurador a Tortosa, Bernat de Llibià, el projecte de poblament de la Font del Perelló per a que sigui acceptat pel baró d'Entença, senyor feudal d'aquests territoris, el qual, en un principi, s'oposa i protesta, però el rei s'imposa i, a més, designa alcalde del Perelló a Ramon de Banyeres.

ESCENA I

(Rei i Bernat de Llibià)

REI: - Vine un moment, Bernat.

BERNAT: - Majestat...

REI: - Ves a Tortosa i encarrega de part meva, que el baró d'Entença redacti una carta de poblament per a la Font del Perelló.

BERNAT: - Sí, majestat, de seguida.


ESCENA II

(A Tortosa, Bernat, el Baró i consellers)

BERNAT: - Senyor baró, m'envia el rei per a que iniciï els tràmits de projecte de poblament de la Font del Perelló.

BARÓ: (sorprès) - Com dius? Que iniciï els tràmits del projecte de poblament de la Font del Perelló?

(Dirigint-se als consellers)

Ho heu sentit, consellers?

CONSELLERS: - Sí, senyor baró.

BARÓ: -No n'estic d'acord!

(Dirigint-se a Bernat de Llibià)

Senyor Bernat de Llibià, vagi-se'n al rei i expresseu-li la nostra protesta.


ESCENA III

(El rei i Bernat de Llibià)

BERNAT: -Majestat, el baró d'Entença s'oposa al vostre projecte.

REI: - Torna-hi altre cop i digues-li al baró d'Entença que si continua oposant-se, li exigiré com a represàlia la potestat del Castell de Tivissa.

(Tots dos abandonen l'escena)


LECTOR: El Baró d'Entença, per por a la represàlia del rei, va cedir en la seva postura i, així, la Font del Perelló va aconseguir la Carta de Poblament.

( Surten a escena el Rei i Ramon de Banyeres)

REI: - Et nomeno alcalde de la Font del Perelló.

RAMON: - Majestat, us serviré amb lleialtat i fidelitat.

(Al primer replanell de l'escales, DOS TAMBORILERS i UN QUE TOCA LA TROMPETA inviten als pobladors del Perelló i als pares que surten de contemplar l'escena anterior)

Redoblada de tambors. Toc de trompeta.
Redoblada de tambors. Toc de trompeta.

(Un PREGONER obre un pergamí i fa el següent ban)

L'alcalde del Perelló convoca aquest vespre a tot "lo" veïnat, a les portes de Ca la Vila, per tal de comunicar-los un assumpte de gran importància. Que no "fàltia" ningú. També invita als pares d'alumnes presents a veure què va passar al Perelló a finals de l'any 1.294.

L'alcalde, Ramon de Banyeres.

(Es puja fins al replanell de dalt i es repeteix el pregó)

(Parlen TRES PERELLONENCS entre sí)

- Què deu passar? Què deu "vulguer" l'alcalde?
- Això deu ser molt interessant. Diu que no "fàltia" ningú.
- Doncs haurem de ser puntuals. Jo no em vull perdre el que dirà.

(UN MARIT A A LA DONA)

- Cisqueta, fes les farinetes, sopem aviat que hem d'anar a sentir l'alcalde.
- Les farinetes dius? Sí home, sí. Ja estan fetes i quasi gelades. Si vols, podem anar a sopar ara mateix.

(Els perellonencs actors entren a l'aula on hi ha altres actors i, a més, Ramon de Banyeres, un secretari i dos personatges més)

(A l'entrada a l'aula, un cops de tambor, i el PREGONER invita de nou als pares)

- Passeu, senyors, passeu i assistireu al parlament del batlle Ramon de Banyeres!

(Tothom ha entrat. Els alumnes en tratges d'època es barregen entre els pares. Hi ha murmuris. DOS PERELLONENCS parlen entre ells)

- Què voldrà l'alcalde? (Ho pregunta als pares)
- Sabeu què deu voler l'alcalde? (Pregunta dirigida als pares)

(Parla RAMON DE BANYERES)

- Un moment de silenci si us plau. Prou de xivarri.

Us he convocat per dir-vos "dos" coses. La primera és que, com tots sabeu, fa uns dies "lo" nostre estimat Jaume II, rei d'Aragó i Catalunya, ens va concedir la Carta-Pobla que tant desitjàvem. Jo, personalment, vaig estar a Tortosa quan Bernat de Llibià me la va llegir solemnement. Però volia que "valtros" també "sapiguésseu", lletra per lletra, tot allò que ens concedeix "lo" nostre senyor i estimat Rei, i vaig demanar una còpia de la Carta. "Este" matí l'ha portat un missatger de part del batlle de Tortosa i ara us la llegirem per a que us adoneu de la importància d'aquest document i perquè hem d'estar tan agraïts al nostre Rei.

Escrivà, pots procedir a llegir la Carta-Pobla. Escolteu-la en silenci.

(Amb solemnitat, L'ESCRIVA procedeix a la lectura del document)

LECTURA DE LA CARTA-POBLA

(EL POBLE, quan s'arriba a punts culminants del document, interromp la lectura amb aplaudiments i visques al Rei i al Perelló. També ho han de fer els pares presents, invitats pels alumnes)

- Visca!

(Aplaudiments)

- Visca el Rei Jaume!
- Visca el Perelló!

(Aplaudiments)

- Silenci, per favor, silenci... (Ho diu UN QUE HI HA AL COSTAT DE L'ESCRIVA)

(Arriba el final de la lectura i es repeteixen els aplaudiments i visques)

(Torna a parlar L'ALCALDE)

BANYERES: - Tinc una emoció que quasi no em deixa continuar, però volia "dius" una altra cosa.
Veritat que hem d'estar agraïts al Rei?

(Aclamació)

- Sí, sí, sí, visca el Rei!

BANYERES: - Doncs d'aquí molt poquet tindrem ocasió de demostrar-ho. "Lo" Rei passarà pel poble per primera vegada des que som ciutadans de primera gràcies a ell. Què us sembla si li mostrem la nostra alegria preparant-li una bona festa?

(Aclamació)

- Sí, sí, sí, visca el Rei! Visca el nostre batlle!

BANYERES: -Gràcies, gràcies, perellonencs. Això és "lo" que jo esperava de "valtros". Així doncs, demà mateix podeu passar per Ca la Vila i direu al secretari allò que podreu portar per la festa: gallines, oques, mel, conills... tot allò que pugueu per a que "lo" nostre rei "estíguia" content i "veiga" la nostra alegria i agraïment. Confio en "valtros".

(DOS PERELLONENCS)

- Ja està bé això de la festa, però si li porto les "dos" gallines que tinc no me'n quedarà cap i no menjarem ous durant molt de temps.

- Doncs aguanta. I tu que et pensaves? Més malament serà d'aquí 700 anys. Tots "estos" pares que veus aquí els hi toca pagar a Hisenda i no se'n surten amb unes gallinetes de no res, no. Hisenda "los fot" fins a la cera de les orelles.

- Saps què? Encara que sigui d'hivern, me n'aniré a fer unes quantes dotzenes de potes de bacó als Racons, les portaré pel rei i així em salvaré de donar les gallines.

(UN TERCER PERELLONENC)

- Jo acabo de pensar que pararé "lo" filat a la Creveta, que fa dies que veig molts estornells, i si n'agafo un quants al Rei li agradaran molt.

(Repicada de tambors) (Parla L'AGUTZIL a tots els presents)

- Heu presenciat el gran moment de la lectura de la Carta-Pobla del Perelló. Aplaudiu si us ha agradat.

(Repicada de tambors)

- Ara, a poc a poc, podeu passar a l'aula de 6è on assistireu a la festa que els perellonencs van oferir al Rei. Les potes de bacó que va anar a collir aquell veí nostre als Racons, així com els estornells caçats al filat van ser els plats que més van agradar al Rei. I d'aquesta manera es van salvar d'entregar les gallines...

Actors que han d'intervenir:

2 amb tambors
1 amb trompeta
1 pregoner
1 Ramon de Banyeres
1 escrivà
1 que demana silenci
1 més a l'estrada
3 perellonencs que comenten el pregó
2 matrimoni de les farinetes
2 que pregunten als pares
3 perellonencs gallines, hisenda i potes
7 figurants

LECTOR: - Senyores i senyors. passeu a dintre i estareu a l'any 1295, any en el que el nostre rei Jaume II va tenir la gentilesa de visitar-nos, després d'haver-nos atorgat la Carta-Pobla fent-nos gaudir durant dos dies de la seva noble presència. Passeu i veureu quina magnífica festa li va preparar el poble.

RAMON DE BANYERES: Majestat, en honor a vós i en agraïment per la Carta-Pobla que ens heu atorgat, el ciutadans de la Font del Perelló us conviden a tastar les viandes de la nostra terra i de la nostra mar, viandes conreades, collides i cuinades amb l'afany i la il.lusió d'una gent pobra i treballadora però honrada, que estima el seu rei i el seu poble.

TOTS: - Visca!

RAMON DE BANYERES: - Visca Catalunya!

PERSONATGES:

Lector.
Bernat de Llibià, batlle de Tortosa.
El veguer de Tortosa.
Pere de Lastanosa, representant del Perelló.
Pere Caudell que representa a Entença en la seva baronia deTivissa.
El batlle de Fullola.
Un notari reial.

(Al voltant d'una taula)

BERNAT DE LLIBIA: - El rei m'ha encarregat que procedeixi a l'establiment definitiu dels límits del lloc anomenat la Font del Perelló. Així és que, senyors, és la voluntat reial, i per tant ens hem de posar a treballar pel seu cumpliment.

EL VEGUER DE TORTOSA: (Dirigint-se als perellonencs). Els vostres límits no poden passar de més enllà del barranc del Codolar, i vosaltres (dirigint-se als de Tivissa) no teniu dret a explotar res del barranc del Codolar fins al Perelló.

EL REPRESENTANT DEL PERELLO: Això no és just. "Naltros" sempre hem explotat la fusta, les pastures i la terra fins al mateix coll de Balaguer, i per tant creiem que tenim uns drets adquirits i reconeguts.

REPRESENTANT D'ENTENÇA: Nosaltres no ho podem consentir, ja que el nostre terme arriba fins al coll de Balaguer i per tant aquestes terres sempre han estat nostres.

NOTARI REIAL: Aquests són els desitjos clarament manifestats pel rei. Accepteu-los. El barranc del Codolar és el límit entre els vostres termes.

EL DE FULLOLA (Dirigint-se als del Perelló): - Ens hem de posar d'acord d'una vegada amb la col.locació dels mollons entre els nostres termes, perquè hi ha massa disputes entre les famílies d'un poble i de l'altre.

ELS DEL PERELLO: (Dirigint-se al de Fullola): -Estem molt d'acord. A veure si així s'acaba "este" conflicte que ja dura massa.

NOTARI DEL REI: Molt bé. Prenc, doncs, nota del vostre acord i d'aquí pocs dies procedirem a col.locar els mollons.

LECTOR 1: - Durant molts anys, després de concedida la Carta-Pobla, en vida de Jaume II i temps posteriors, les disputes pel terme no paraven. De vegades hi havia algun acord però més tard continuaven sorgint les discussions interminables.
Si llegim amb deteniment el llibre de "La Fundació del Perelló", en el capítol dels límits amb Tivissa, trobarem molts detalls dels tires i arronses entre aquest poble i elnostre per uns terrenys pròxims al barranc de la Batalla i del coll de Balaguer. Cent anys més tard de la Carta-Pobla, encara no s'havien acabat del tot.
Ara podrem veure els nens de primer com interpretaran unes escenes referents a uns fets reals sobre pagaments d'impostos per pastures i per tallar la llenya.

(Un segon lector explica l'escena)

LECTOR 2: - Un dia, els perellonencs es van queixar que prop del barranc de la Batalla hi havia un ramat d'eugues que pasturava i no pagava el dret de carnatge. I allí van fer cap els següents personatges: Veguer de Tortosa: Pere Martínez. (El lector assenyala al personatge i aquest saluda al públic).
Notari de Tortosa: Berenguer de Cortiella. (El mateix que abans).
Dos agutzils. (Saluden).
Un secretari del veguer, (saluda) i dos acompanyants del Perelló (també saluden).
El veguer de Cambrils: Ferrer, (saluda) i un acompanyant seu. (Saluda).

(Comença l'acció)

MARTINEZ, EL VEGUER: - "Natros" anirem seguint torrent del Pi avall i tombarem cap a Sant Jordi, i "vatros" seguireu fins al torrent de la Batalla. A veure si trobem al que pastura les eugues.

TOTS ELS ALTRES: - D'acord. (Contesten).

(Es divideixen en dos grups i busquen un moment). (Un dels acompanyants de Ferrer veu els pastors)

L'ACOMPANYANT DE FERRE: -Mireu, senyor, aquí estan els que pasturen.

FERRE: - Ei, què feu aquí? Veniu amb nosaltres que hem d'aclarir una cosa.

(Els agutzils porten els pastors fins a l'altre grup)

FERRE: - Mireu, hem trobat els pastors al mateix torrent de la Batalla.

NOTARI: - Que no sabeu que aquí no podeu pasturar si no pagueu el dret de carnatge?

PASTOR: - Sí, sí, ja sé que ""l'hai" de pagar. El que passa és que no he pogut encara anar al Perelló. Dieu-me quant és i ho pagaré.

NOTARI: - A veure, secretari, compta quant deu aquest pastor que es diu...

PASTOR 1: Bertran Tegel, per "servius".

SECRETARI: - Són 5 eugues, 2 rossins i un mul... Total 4 sous de Barcelona.

PASTOR: Aquí els teniu, i perdoneu.

VEGUER DE TORTOSA: -Doncs ja sabeu que una altra vegada heu d'anar al Perelló a pagar els drets de pastura perquè aquestes terres són del Perelló.

UN PERELLONENC A L'ALTRE: Veus, ja "t'ho" dia jo. Al final s'ha fet justícia.

L'ALTRE PERELLONENC: Ho veig i no m'heu crec. Quan "naltros" los hi "díem", no ens "feen" cas, i ara que han vingut el notari, el veguer "ils" agutzils, s'han cagat les calcetes i han pagat de seguida.

INTERVENEN A L'ESCENA:

Lector primer
Lector segon
Veguer Martínez
Notari Cortiella
Veguer de Cambrils
Acompanyant del de Cambrils
Pastor
Secretari del notari
Perellonenc 1
Perellonenc 2

FIGURANTS QUE NO DIUEN RES

Dos agutzils
Un altre pastor?

Total: 13

ESCENA I

(Comença aquesta escena una dona que està rentant i estenent roba. Al cap d'un moment apareix en escena un pastor que es queixa de la dona que renta).

PASTOR: -Què fas rentant roba a la font? Saps que "lo" meu bestiar no hi podrà beure?

DONA: -I què vols?, jo també tinc dret a rentar la roba...

(Al moment arriben dues dones amb càntirs i es sorprenen de la discussió).

DONA AMB CANTIR: -Ningú de "valtros" dos teniu pas raó. L'aigua de la font és per poder beure-la la gent i no per rentar ni beure el bestiar!

PASTOR: -Aquesta aigua la necessitem tots!

L'ALTRA DONA AMB CANTIR: -Ni parlar-ne. Ara mateix vaig a parlar a l'alcalde.

LA PRIMERA DONA AMB CANTIR: -Mira, per allí passa l'alcalde... Alcalde, alcalde!, vingui, vingui si us plau!

(Surt a escena l'alcalde i s'apropa a la discussió)

ALCALDE: -Què us passa, bones dones?

LA SEGONA DONA AMB CANTIR: -Que "estos" dos usen l'aigua de la font per rentar i pel bestiar.

ALCALDE : -No us preocupeu. Avui mateix, i degut a les queixes que rebo sovint, redactaré un edicte per regular l'ús de l'aigua de les fonts.

ESCENA II

(L'algutzil pronuncia l'edicte i els vilatans són al seu voltant. Un timbaler i una trompeta avisen que va a pronunciar l'edicte,)

AGUTZIL: - "Homes i dones del poble:

Es prohibeix que ningú embruti les basses i abeuradors, ni tregui aigua de la font per a fer obres o per rentar. Els infractors seran punits amb una multa de 12 diners.

Igualment s'estableix que per tota oca que sigui trobada banyant-se en les fonts, l'amo haurà de pagar 3 diners si es de dia i 6 si és de nit.

Així ho mana l'autoritat."

(Al finalitzar l'edicte, xivarri de tota mena, uns a favor i altres en contra).

GENT: -Això és un abús.

ALTRES: -Així ha de ser!!

PERSONATGES:

DONA QUE RENTA ROBA
PASTOR
DOS DONES AMB CÀNTIRS
ALCALDE
AGUTZIL
TIMBALER
TROMPETA
GENT DEL POBLE

ESCENA. (L'interior d'un forn de pa. Un home arriba amb un sac de farina al coll. Unes dones estan fent la massa amb farina i aigua. Hi ha una pastera. També veiem un forner que fica i trau la pala al forn, arreglant el pa de dins. Hi ha dos o tres pans a la vista)

UNA DONA QUE FA LA MASSA: - Xica, no saps que l'alcalde està molt enfadat?

L'ALTRA DONA: - No, conta, conta, què ha passat?

UNA DONA: Doncs que té por que el negoci se li "vaiga" en orris.

L'ALTRA: - Per què?

(El que portava la farina s'atansa al grup)

UNA DONA: - Doncs resulta que Pere Garriga, fart de pagar tant -que mira que ens ho fa car l'alcalde això de coure el pa al forn del poble- es va fer un fornet a casa "seua" i allí cou tot "lo" d'ell i "lo" de la "seua" família. "Lo" batlle està que trina i ha demanat a Tortosa permís per enderrocar "lo" forn de Pere.

L'HOME DE LA FARINA: - Jo me n'alegraria que Pere se'n "sortiés" amb la "seua". Quan no hi ha competència se n'aprofiten massa.

LECTOR: Al cap de dues setmanes, trobem els mateixos personatges...

UNA DONA: - Saps, Cisqueta? Ja s'ha rebut la contesta de Tortosa sobre el forn d'en Pere.

L'ALTRA: - Siiii? Què diu?

(El forner s'aproxima per escoltar i la Cisqueta l'increpa)

L'ALTRA: - Tu, què escoltes? "Encabat" aniràs al teu amo a contar-li-ho tot.

FORNER: - Que no, que no, que a mi em paga molt poc i això també m'interessa.

UNA DONA: - Doncs escolteu, "lo" Rei ha dit que Pere té tot "lo" dret del món a coure's "lo" seu pa i ha prohibit que se li "tòquia" el forn.

L'HOME DE LA FARINA: - Molt bé. Estic segur que ara el batlle haurà d'afluixar una mica perquè si no, tots mos farem un fornet, ni que "síguia" al tros.

L'ALTRA: -Si te'l fas ho celebrarem coent-hi un coc amb cireres.

LECTOR: Així és com Pere Garriga se'n va sortir amb la seva i al cap d'uns anys, l'alcalde es va vendre el seu forn.
El rei, una vegada més havia pres una decissió en favor dels perellonencs.

INTERVENEN A L'ESCENA:

Lector
Una dona
Una altra dona
L'home de la farina
El forner

ESCENA: Al voltant d'una taula.

PERSONATGES: Representants de cada municipi i llogaret:

2 del Perelló
2 de Fullola
2 de Tivissa
2 de Sant Jordi d'Alfama
1 dels Garidells
1 de l'Ampolla
1 Prior de Tortosa

PRIOR DE TORTOSA: -Senyors, com tots sabeu molt bé, el perill berberisc de la nostra costa va augmentant. Fins ara, a les nostres costes no hi havia cap incursió, però les informacions d'altres llocs de la costa "mos" obliga a estar alerta i per tant hem de començar a construir defenses, torres de vigilància i un pla d'avacuació. Us "hai" reunit per parlar de tot això.

EL DE L'AMPOLLA: -Sí, "naltros" estem intrigats i atemoritzats de les informacions rebudes per part de les naus que arriben al nostre petit port. Voldríem construir una torre de guaita i saber on anar en cas d'atac berberisc.

EL DE TORTOSA: -"Vatros", si observeu algun perill, doneu avís al Perelló, Garidells i Fullola, i marxeu cap a Fullola.

EL DE FULLOLA: -I "naltros" que fem?

EL DE TORTOSA: -Des de la vostra torre us comunicareu amb les altres. Us protegiu bé i us enviarem reforços des de Tortosa.

SANT JORDI: -Nosaltres també podem fer el mateix que els de Fullola.

EL DE TORTOSA: -D'acord, però heu d'enviar un genet a Tivissa per advertir-los.

ELS DE TIVISSA: -Al nostre poble, que queda lluny de la costa i és muntanyenc, segur que no arribaran. Si rebem un avís intentarem enviar reforços al Perelló o a Sant Jordi.

ELS DEL PERELLO: -"Naltros" hauríem de refer la muralla, que la tenim bastant feta malbé. Ens hauríeu d'ajudar a pagar les reparacions.

PRIOR DE TORTOSA: -Ho comunicaré als meus superiors i faran "lo" que es pugui.

ELS DE GARIDELLS: -I "naltros" què farem?

PRIOR DE TORTOSA: -Tan aviat us "avisen" els de l'Ampolla aneu a refugiar-vos al Perelló. Esteu tots d'acord amb "lo" pla?

TOTS: -Sí, sí. Ens posarem de seguida de mans a la feina.

LECTOR: I amb aquest acord de defensa pres per unanimitat es va acabar una de les nombroses reunions que van tir amb motiu d'aquest perill dels moros.

LECTOR 2: - Els nens de 3r A interpretaran unes escenes referents als últims dies de la vida de la reina.
Ingressada en un hospital de València, demana fer testament en el qual compromet al rei a que compleixi la seva voluntat de fer un hospital al Perelló.

(La reina està al llit i s'incorpora)

REINA: -Rosa, demana que vingui un notari.

ROSA: -Si senyora, de seguit ho faré.

(Rosa marxa i torna)

ROSA: -Majestat, el notari vindrà demà.

(Arriba el metge)

METGE: -Senyora, no us hauríeu de fatigar massa; estireu-vos al llit i reposeu.

(Li pren el pols)

METGE: -Fins demà.

(Marxa el metge)

LECTOR 2: A l'endemà es va presentar el notari a requeriments de la reina.

NOTARI: (Dirigint-se a la Rosa) -Bon dia, mestressa. Podeu dir a la reina que ja estic aquí, a la seva disposició.

ROSA: Bon dia, espereu un moment, si us plau.

(La Rosa parla a l'orella de la reina i se'n torna)

ROSA: -Podeu passar, senyor notari.

NOTARI: -Com va la vostra salut, majestat?

REINA: -No gaire bé, senyor notari; per això us he fet cridar. Us vull manifestar les meves darreres voluntats, per si Déu em crida al seu costat.

NOTARI: -Vos direu, senyora.

REINA: -En els desplaçaments que he fet, m'ha cridat l'atenció el tram que va després del Coll de Balaguer, entre Tarragona i Tortosa, especialment deshabitat i inhòspit i per això la meva voluntat és que es construeixi un hospital a la pobla de la Font del Perelló i que el meu marit sigui qui la porti a terme quan jo sigui a l'altre món. D'aquesta manera, a l'hospital es podran refugiar i ser atesos tots aquells que ho necessitin.

Deixo 2.500 lliures de Barcelona per a la seva construcció.

(El notarti fa veure que escriu i firma; i fa firmar també a la reina)

REINA: -Sempre us estaré agraïda.

NOTARI: -Per mi ha estat un honor servir-vos, majestat.

http://www.xtec.es/ceipjaumesegon