HISTÒRIA DEL CEIP "POMPEU FABRA"

 

En ple període de la dictadura, i quan en Jaume Plana i Gaya era l'alcalde, en Pere Caselles rep l'encàrrec de projectar un nou grup escolar al carrer del General Sanjurjo, que ara coneixem pel carrer Sardà i ja fa uns anys per carrer Jutjats, que es trobaven al costat dret.

L'encàrrec del Sr. Ricardo Wyneken (president de la Comissió de Cultura, cap de La Unión Patriótica i director del diari La Unión) era per atendre el greu dèficit escolar construint unes Escoles Nacionals amb 4 aules per a nens i 4 per a nenes, proposant el nom de Primo de Rivera "a fin de enaltecer y perpetuar el nombre del salvador de la patria".

L'any 1931 s'aprova un dictamen per fer un canvi del nom de Primo de Rivera pel de "Pompeu Fabra" El cost final va ser d'unes 125.000 ptes de 1928.

El projecte és datat el dia 27 de gener de 1926 i l'obra es va adjudicar al constructor Pere Munné i Llop i fou inaugurada el 14 d'abril de 1928 amb una gran fastuositat.El diari La Unión publicà un opuscle especial per celebrar la inauguració del grup escolar, com a homenatge directe al cap de govern espanyol Miguel Primo de Rivera y de Orbaneja; a més d'aturar-se a fer un resum de la història de la ciutat i dels seus fills il·lustres, dedica un bon nombre de pàgines a donar a conèixer el projecte d'en Pere Caselles i un bon reportatge fotogràfic de la seva inauguració, que dóna l'oportunitat de veure l'aspecte que llavors tenia l'arquitecte i també el que tenien altres autoritats locals prou conegudes.

El projecte ja no té cap influència modernista i més bé respon a un llenguatge eclèctic amb un bon component d'estil renaixement.

Caselles va disposar les aules per a nens a la planta baixa i les de les nenes a la planta superior. Va tenir en compte la majoria de les normatives de tipus higienistes pròpies de l'època (superfície mitjana per alumne i aula, assolellament, àrees de jocs,...).

Al final dels anys setanta l'edifici va estar a punt de ser enderrocar amb l'excusa de l'aparició d'unes esquerdes preocupants produïdes per la construcció d'un seguit de refugis durant la passada guerra: tanmateix, un grup d'arquitectes, representant l'arxiu històric del Col·legi d'arquitectes a Tarragona, van lluitar per impedir-lo, demostrant que es mereixia una rehabilitació i ser recuperat com a peça important del patrimoni arquitectònic reusenc.

Finalment a la dècada dels noranta, el Departament d'Ensenyament de la Generalitat i seguint el projecte encarregat a l'arquitecte barceloní F. Casajuana Salvi, el va recuperar i fins i tot ampliar per satisfer la demanda escolar del centre de Reus.