Aquest viatge de finals de curs ha estat una mica mogudet per als nostres amics, els alumnes de 6è. Tot va començar el dia en que Emilio, el director de l'escola, un home alt i que deu de tenir un seixanta anys més o menys, va dir que no aniríem a València, per causes desconegudes, anirien a Madrid, un lloc més segur que a València.

Això ens va resultar molt estrany, però les ganes de no fer classe van deixar de banda aquest misteri .

Van passar els dies més lents que mai esperant el gran dia, per fi va arribar. A les sis del matí tots els nens de cicle superior estaven esperant que l'autobús arribés. No van haver d'esperar molt, ja que van marxar cinc minuts després de les sis del matí. A l'autobús els nens i nenes de sisè estaven agrupats al final del vehicle, de sobte a la ràdio es senten un sorolls estranys i una veu que va dir "ja som aquí". Durant tot el viatge van intentar de fer deduccions del que volia dir tot allò.

Van arribar a Madrid a la una del migdia, perquè van fer al menys tres parades, per causes personals, els vòmits. Es van instal·lar a l'hotel i van desfer l'equipatge, aquest era un hotel de mala mort un de no se quantes estrelles que es diu Rich. Era un hotel molt gran. Van dinar, Uns majordoms que semblaven morts vivents van servir el menjar: de primer havia xai rostit ( que no estava cremat ni carbonitzat), i de segon un plat de faves i pèsols amb pernil.

La primera visita era a un museuet molt petitet que no hi havia obres important, sols hi havia obres com El dos de mayo o Las meninas. Aquest museu es deia El Prado. Van estar visitant-lo i contemplant-lo fins a les sis, l' hora que el tancaven.

A la nit, Ivan es va viciar a la GameBoy més de dos hores, s' havien fet les vuit i mitja. De sobte se li apagà la consola, ell es va ficar com una fera i va començar a tirar gerros i estàtues i plàtans a terra perquè estava apunt de capturar a Lugia i no havia guardat. Ivan era un noi de cinquè. Va decidir anar a buscar piles AlcalineDuracel a la botiga del costat sense que els professors el veiessin. Va baixar al carrer acompanyat de Pol , un noi de cinquè i Picon de sisè. Van travessar el carrer i van sentir unes paraules, "conspiració…CCJPI…". Després de comprar les piles, ho van explicar tot als altres companys. Imma, una noia de sisè, va deduir que la primera "c" es refereix a conspiració, i Josep, un noi de sisè, va dir que la segona volia dir contra. Tenien dos paraules "conspiració contra" ¿Contra qui devia de ser la conspiració?

A l'endemà al matí mentre esmorzaven un arròs amb llet, van veure una notícia especial a la televisió, havien segrestat al rei Juan Carlos I i demanaven 2.000.000.000 ptes per al seu rescat. De sobte Gifré va escopir ràpidament l'arròs amb llet i va cridar :

- Les lletres! Veniu!

Tots els nois de sisè el van seguir, van entrar a l' habitació on dormia Gifré, un noi de sisè, i ell va agafar un paper i hi va escriure:

CCJPI-"J"= Juan Carlos I

Tots els nens van afirmar amb el cap, després els nens de sisè, van esbrinar que les dos últimes lletres significaven lloc. ¿Quin lloc es referia?

Van passar un dia molt tens, sols pensaven en quin lloc podia estar, de sobte Néstor, un noi de sisè, va xocar contra una farola, en aquella farola hi havia un paper, en aquell paper ficava: Al Prado, a la sala I hi haurà exposada la verdadera Gioconda durant tres dies. "Misteri resolt", van pesar tots els de sisè després de llegir el paper, aleshores l' Adrià va dir: Separem-nos del grup, perquè les lletres "PI" signifiquen: "Prado sala I".

Van anar corrents fins al Museu del Prado, que estava a tres cantonades d' on eren ells. Van escapolir-se per entrar al museu i no van pagar entrada. Van arribar a la sala I, i van començar a registrar-la, Gemma i Josep van trobar un botó al costat d'una estàtua, el van tocar i d'allí hi va aparèixer una porta que conduïa a una cambra secreta, Adrià que estava pel cas va fer un "psst" per que els altres s'apropessin a Josep i a Gemma.

Hi van entrar d' un en un, a mesura que anaven entrant se sentien més fortes unes veus. Al final del passadís van veure a dos persones que feien guàrdia a una gran sala. Van entrar-hi de puntetes i es van amagar darrere d' una capsa, aquella capsa era d’armes. Gifré, va obrir una mica la caixa i hi va treure una súper metralleta, era una metralleta Fa-mas. Va dir als altres que n'agafessin una. Després van repartir els grups, en un grup eren Josep, Adrià i Imma. A l’altre Néstor i Gemma, Aquests dos grups van atacar als guàrdies, uns van atacar un per davant i un altres van atacar per darrere. Els tres que van quedar van continuar recte fins a trobar- se amb el Rei Juan Carlos I. Ferran va decidir deslligar-lo, però es va sentir un tret, la bala va anar al braç de Ferran, que es va quedar estès a terra per l’impacte.

Una persona va sortir de la foscor, va agafar a Ferran, li va fer preguntes com ... "qui t'envia?" i coses eixí. Quan li anava a pegar un cop de puny, va sortir Gifré que li va disparar a la cama d'aquell home, l'home va reaccionar, va agafar una pistola i va disparar a Juan Carlos I al peu. Picon va tirar un tret a la cara al home, i aquell es va quedar estès a terra. Gifré, va anar a ajudar al seu amic estès a terra, mentre que a Juan Carlos I es dessagnava. Picon va saber reaccionar i va aproximar-se a Juan Carlos I, va agafar el seu telèfon mòbil i va trucar una ambulància. L' ambulància va trigar un quart d'hora és o menys a arribar.

Jo diria que després de passar una aventura així, no tornarien a Madrid si és que el Rei, els hi vol donar una recompensa pel que van fer.

Gifré Cid Balazote, alumne de 6è de primària.