Entrevista a Ferran de Castellarnau, descendent directe de la família Castellarnau

 

Durant el curs 2005/06 els alumnes de 4t d'ESO de l'IES Pons d'Icart de Tarragona vam començar a fer activitats relacionades amb la Casa Castellarnau dins el projecte "L'escola adopta un monument". Una de les activitats portades a terme ha estat l'elaboració d'un guió i l'entrevista a Ferran de Castellarnau, un dels descendents directes dels antics propietaris de la casa Castellarnau del carrer Cavallers de Tarragona.
El marc de l'entrevista va tenir lloc a la sala principal de la planta noble de l'edifici. Allí ens dirigírem el dia 19 de desembre de 2006 els alumnes de 4t d'ESO C on ens esperava Feran de Castellarnau. L'entrevistat va contestar totes les preguntes amb molta amabilitat i ens explicà altres curiositats dins un ambient tranquil i agradable. L'entrevista va durar més o menys una hora.

P: Com es diu?
R:Ferran de Castellarnau, sóc el petit de tres germans, nascuts a Tarragona i descendents de la família Castellarnau.
P: Sap qui van ser els darrers Castellarnau que van viure a la casa del carrer Cavallers?
R: Els darrers van ser Carles de Castellarnau i Miró, que va morir l'any 1915, i va deixar la casa a la seva única filla, Enriqueta, que la va cedir a l'ajuntament.
P: Quin lligam té amb els antics propietaris de la Casa Castellarnau?
R: L'Enriqueta de Castellarnau, antiga propietària de la casa, era la meva tieta i padrina.
P: Coneix la història de la seva família?
R: Sí, bastant. La història és molt llarga i de fa molts anys. La família va arribar del Pallars Sobirà a Tarragona, a finals del segle XVIII. En Josep Antoni de Castellarnau va comprar aquesta casa i va ser el gran impulsor de les obres del port que aleshores estava en decadència. Va ser alcalde de Tarragona i va formar part de la Junta d'obres del port de Tarragona com a tresorer. Gràcies a això té un carrer amb el seu nom a la part baixa de la ciutat.

P: Coneix més persones amb aquest cognom a Tarragona?
R: Sí, sé que hi ha algunes persones amb aquest cognom que provenen de Lleida, a més de les meves germanes i dels meus fills, és clar.
P: Li agradaria viure a la casa?
R: Sí, moltíssim.
P: Què faria si fos propietari de la casa?
R: En primer lloc, hi posaria calefacció (rialla general), després habilitaria una part de la casa com a vivenda per a mi i la meva família i l'altra la deixaria com a museu per ensenyar al públic.
P: Què opina sobre les exposicions que fan a la casa o sobre l'ús que en fan?
R: Moltes no les conec i no puc opinar sobre això, però deuen estar bé.
P: On estan enterrats els descendents dels Castellarnau?
R: Alguns estan enterrats a l'antic convent de Santa Clara, on actualment hi ha l'hotel Imperial Tarraco. En les obres de construcció de l'hotel van trobar una làpida de la tomba dels Castellarnau. El meu pare la va recuperar i la va fer col.locar al pati. La resta de descendents estan enterrats al cementiri de Tarragona.
P: Posseix algun record o algun objecte dels Castellarnau?
R: Sí, tinc alguns mobles que eren a la casa. Els llums originals estan col.locats a la capella de Santa Tecla, a la catedral de Tarragona.
P: Sap alguna història o llegenda de la Casa Castellarnau?
R: No, i a més estic en contra d'aquestes llegendes que diuen sobre la casa, perquè totes són mentida i s'expliquen només per atreure la gent. En canvi, hi ha un llibre Vida privada de Josep Maria de Sagarra on apareix moltes anècdotes de la nostra família.
P: Què demanaria a les autoritats competents sobre el futur de la casa?
R: Res en especial, demanaria que es conservés com fins ara.
P: Com és que la seva família tenia un nivell econòmic tan alt?
R: Perquè tenien moltes terres i mines de ferro al Pallars Sobirà

P: Té algun arbre genealògic de la família?
R: Sí, i a més molta documentació que vaig cedir a l'Arxiu provincial, juntament amb una col.lecció de fotografies fetes pel pare de la meva tia Enriqueta.

També ens va explicar que era la primera entrevista que li feien per ser descendent de la família Castellarnau i que ens podia assegurar que no tenia la sang blava (rialla general).

Conclusió: Considerem que ha estat una activitat molt interessant, perquè hem tingut l'oportunitat d'entrevistar a un descendent directe de la família Castellarnau dins la casa Castellarnau i ha suposat el colofó de totes les narracions fetes a classe.