El fundador del patronat.

La vida d'Antoni Roig Copons, que va néixer el 1817 i morí el 1885, és un dels exemples típics de l'onada d'emigrants catalans que al llarg del segle XIX van marxar a Amèrica a cercar nous horitzons a la seva vida, i perquè no, la fortuna que el nou món prometia. Molts d'ells no van tornar mai més, per diversos motius, generalment per no haver aconseguit l'objectiu: "fer-se rics" , i es van quedar allà, on encara en resten molts descendents.
La major part d'aquests "indians", així se'ls anomenava, tornaven tan pobres com havien marxat. Mentre que uns pocs havien assolit el triomf ,no se sap molt bé com, i en arribar al poble es construïen grans cases, com les que encara es poden trobar al carrer Nou, comptant moltes d'elles amb horts i jardins al seu darrera, que donen al carrer Indians, característica típica de l'arquitectura colonial que pretenien traslladar del lloc on provenien. També compraven terres, donaven diners als seus familiars, almoines a l'església, o bé feien obres de beneficència, com per exemple l'hospital que va fundar el comerciant torrenc Pere Badia, el qual va fer la seva fortuna a Nova Orleans.
Uns pocs d'ells que eren il·lustrats i havien entrat en contacte a Amèrica amb la francmaçoneria, - aquest podria ser el cas del torrenc Antoni Roig -, creaven fundacions dedicades principalment a fomentar l'educació , element bàsic dels seus ideals, i a beneficiar el seu poble.
Antoni Roig i Copons per aconseguir aquest dos objectius, va disposar al seu testament, el 3 de juliol de 1.878, la construcció d'un "Patronat" que portés el seu nom, amb la dotació dels diners procedents de la liquidació de la resta dels seus bens, una vegada donades als seus familiars les quantitats establertes. Els diners havien de ser col·locats en valors que es consideressin sòlids, i es van invertir en títols del deute anglès valorats en 14.000 lliures esterlines.
La forma de repartir les rendes d'aquest capital serà, segons voluntat testamentària, de dos terços que es dedicaran a cobrir les despeses d'ensenyament i del material necessari per aquest fi i el terç restant es destinarà a la dotació de les donzelles pobres nascudes a Torredembarra que contreguin matrimoni al llarg de cada any.
Amb la finalitat de situa l'escola en un lloc que li fos adient, es va construir un edifici a la part alta de la Vila, destinat a ser, "l'escola de Torredembarra" , que en seria alhora la seu del patronat. Constant a la façana la data de 1892. Inaugurat com a col·legi el 2 de juny de 1899 tot i que ja hi havia precedents de docència amb l' existència d'una aula d'adults des del 1886.