ALTOSTRATUS

Els altostratus fan que tot l’entorn paregui gris i el sol brilli com a través d’un cristall esmerçat.
El segon tipus de núvols de mitja altura no presenten la gran varietat de formes que presenta un altocúmul. Els altostratus representen el nexe d’unió entre els cirrostratus i el conseqüent núvol de pluja. El nombre d’altostratus es compon de les paraules llatines altus (alt) i estratus (estrat o capa).

Altura: 3000-6000 m.

Origen: Els altostratus ja no es composen exclusivament de cristalls de gel, sinó que la seva major part estan formats per gotes d’aigua, i es una capa gris, sense contorns, que, encara és el suficientment prima per a permetre veure el sol com a través d’un cristall esmerçat. A diferència de els cirrostratus hi ha les següents característiques distintives:

Al cap d’un cert temps es pot observar un decens del límit inferior dels núvols, sempre que no aparegui föhn que els torna a dissoldre. Si els altoestratus han seguit condensant-se, es formen els primers núvols esquinçats baix de ells i comença a ploure. En tal cas els altoestratus s’hauran convertit en un núvol de pluja.

Significat meteorològic: 
Si s’observen estrats de mitja altura que tapen el sol de forma creixent, hi ha que esperar l’entrada de un front càlid. 
Si els altoestratus s’han convertit en una massa sense estructures i s’han format núvols esquinçats en el seu límit inferior, significa que durant diversos dies hi haurà temps humit, fred i plujós, amb neu a les muntanyes. 
Si la copa de núvols continua prima, de manera que el sol pot creuar-la, el temps pot seguir sent sec. 

Altostratus, altocúmulus, fractocúmulus.
La part central d’un front, que s’anomena cos, ve sovint marcada pel cel cobert d’un tel continuat de núvols alts i mitjans, que tècnicament és conegut com a velum. La successió nuvolosa associada al front fa que , a mesura que ens apropem a la seva part més activa, el velum va baixant d’alçària i guanyant gruix.
El pronòstic que es pot deduir d’un cel d’aquestes característiques va determinat pel coneixement de les condicions locals, atès que la trajectòria de la pertorbació serà la que, en darrer terme, constitueixi la clau interpretativa. Tot i això, s’aprecia un espessiment progressiu de la nuvolositat en la direcció en què corre el vent, per la qual cosa cal esperar finalment pluja o vent. 

Altostratus, estratocúmulus i cúmulus.
Al pas d’un front la possibilitat en precipitacions importants ve condicionada per la circulació a les capes mitjanes, les circumstàncies favorables o no a la inestabilitat i la direcció del vent, per la qual cosa no es pot establir un model de previsió vàlid arreu de tot el territori de referència.

Reticle tempestuós:

Origen: sempre apareix una mica abans de desencadenar-se una tempesta; quan els núvols d’una tempesta d’estiu estan molt desenvolupades i s’han originat en una massa d’aire calent, es forma a la cara inferior dels núvols una sèrie de altocúmulus d’aspecte reticular. En el transcurs d’aquest treball es pot constatar que aquesta red és una ajuda extremadament segura, permetent en un 85-90% dels casos dedueix descàrregues elèctriques. Aquesta elevada possibilitat sol es deu en els núvols tempestuosos estivals en aire calent. 

Significat meteorològic: El reticle tempestuós és una senyal segura de que no tardarà en desenvolupar-se una tempesta. La retícula tempestuosa indica que existeixen descarregues elèctriques. Quan s’origina una tempesta queden uns 10-20min fins que es desencadena. 

Franges de precipitació.
En els altocúmulus es pot observar moltes vegades un vel lletós que sol tenir el seu límit inferior molt per sobre del sol.

Per veure la imatge ampliada premi sobre d'ella.