ESTRATOCÚMULUS

Classe molt freqüents de núvols, que es reparteix pel cel en forma de gruixudes làmines.
Són procedents de l’estratificació i escalfament de cúmulus són inici d’estabilitat atmosfèrica, i de bon temps. Al capvespre marquen la fi de la convecció diürna més intensa. La direcció del moviment dels núvols es correspon amb la direcció del vent en el nivell en que es troben. Aquesta informació es de gran utilitat per a la previsió del temps.

Estratocúmulus amb mamma:
Es coneixen amb el nom de mamma, atesa a la seva similitud amb certes parts de l’anatomia femenina. Indiquen l’existència de corrents descendents pronunciats. La seva visió, tot i ser molt aparent i amenaçadora, no va lligada necessàriament a precipitacions intenses, sinó que el pronòstic que indiquen és incert.

estrato.jpg (40536 bytes)

Per veure la imatge ampliada premi sobre d'ella.