Del que hem dit sobre el creixement de gotes i cristalls de gel als núvols poden inferir-se els processos de precipitació. Aquesta es duu a terme quan els corrents ascendents del núvol no són capaços de mantenir dins el núvol les gotes o cristalls més grans (o quan algun corrent descendent les arrossega). Si aquests productes de condensació arriben al terra es té la precipitació, sòlida o líquida amb formes que més tard anomenarem. Però amb molta freqüència les gotes o cristall de gel s’evaporen completament abans d’arribar al terra, si travessen capes d’aire amb humitats inferiors al 100%. El vel o cortina visible per dessota del núvol s’anomena "virga" i ens mostra la caiguda d’aquestes productes dins el núvol.

Les formes de la precipitació, a voltes anomenades hidrometeors ( encara que en aquesta denominació s’inclouen a més d’altres fenòmens com broma, boira, etc.) són:

1. Pluja: precipitació de gotes d’aigua líquida de diàmetre superior al 0,5 mm o bé de gotes més petites però disperses. Quan les gotes es congelen al moment d’impactar amb el sòl, d’altres objectes, o amb els avions, s’anomena pluja gelada.
2. Plugim: precipitació força uniforme constituïda exclusivament per gotes menudes d’aigua (de diàmetre inferior a 0,5mm), molts pròxims unes a les altres. Quan les gotes es congelen, al moment de l’impacte al terra, als objectes de la superfície dels globus, o als avions en vol s’anomena pluja gelada.
3. Neu: precipitació de cristalls de gel, majoritàriament ramificats (a voltes estrellats).
4. Neu granulada: precipitació de grànuls de gel, blancs i opacs. Aquests grànuls són "Cinarra": precipitació de grànuls de gel molt petits, blancs i opacs. Aquests granolets són relativament aixafats o allargats; el seu diàmetre, generalment, és inferior a 1mm.
5. Gel granulat o calamarsa menuda: precipitació de grànuls de gel, transparents o translúcids, de forma esfèrica o irregular, rarament cònica, i el diàmetre del qual és inferior, o igual a 5mm.

Es pot subdividir en dos tipus principals.

e1) Gotes de pluja congelades, o flocs de neu gairebé fosos del tot i que s’han tornat a congelar (gel granulat)

e2) Grànuls de neu embolicats en una fina capa de gel (calamarsa menuda)

6. Calamarsa: precipitació de glòbuls o trossos de gel (pedra) el diàmetre del qual és de l’ordre de 5 a 50mm., a voltes superior, i que cauen o bé separats els uns dels altres, o bé aglomerats en blocs irregulars.
7. Prismes de gel: caiguda de cristalls de gel no ramificats, que tenen la forma d’agulles de columnes o de plaques, sovint tan tènues que semblen en suspensió a l’atmosfera. Aquests cristalls poden caure d’un núvol o amb el cel asserenat.

Precipitació en núvols freds: (mixtes d’aigua i gel ) en què la desestabilització del núvol es duu a terme amb el concurs de la fase gel. Les partícules sòlides creixen a partir del vapor i dels líquids donant-se una "destil·lació" (procés Bergeron ) del líquid. Les partícules sòlides que abandonen el núvol poden arribar a terra en forma sòlida o líquida, depenent de les condicions de temperatura i humitat que trobin a la caiguda. Aquest procés sovint es duu a terme a latituds mitjanes (com la nostra) i altes i implica que tot el núvol o part d’ell està per dessota de 0ºC.

Pluja de núvols calents: pròpia de les zones equatorials o tropicals on tot núvol està a una temperatura superior a 0ºC. Aquí no intervé la fase gel i el creixement de les gotes més grans del núvol (inicialment més grans per haver estat originades per nuclis "gegants" de condensació o per xoc fortuït de dues gotetes) es fa exclusivament per processos de xoc i captura.