Aquest tipus de precipitacions, són freqüents als fronts freds que travessen la nostra geografia. Els cims de les cèl·lules estan a temperatures baixes, favorables al creixement ràpid dels cristalls de gel, en un medi on les gotetes subfoses controlen la pressió de vapor saturant.

També s’han comprovat glaciacions ràpides i generalitzades en els cims de cúmuls ben desenvolupats. Existeixen doncs processos de multiplicació capaços de produir grans quantitats de cristalls sense nucli glacigeni. Aquest fenomen, seria estrany en els núvols continentals i freqüent en els marítims de bastant edat que tenen grans gotes d’aigua.

Segons els estudis portats a terme en el laboratori, aquesta multiplicació ràpida dels cristalls de gel resultaria de la disgregació i la congelació de les gotetes al impactar amb partícules de neu o de calamarsa.

Disposar d’una bona descripció dels mecanismes de formació del gel, resulta essencial per varies raons. Es sap que la glaciació desenvolupa un paper important i determinant en la formació de les precipitacions.

Alhora proporciona també, en certs casos, una energia suplementària als núvols sota la forma de calor. Finalment, la glaciació controla bona part del repartiment de les càrregues elèctriques al peu del núvol.