ELS NÚVOLS
Després de descriure i classificar els núvols i d’explicar la nucleació d’aigua líquida, s’ha de parlar, a continuació, dels processos i les formes de precipitació, o el que és el mateix: en quins estats cau l’aigua de la Troposfera? I abans d’això com es formen aquestes precipitacions? A continuació tractarem de respondre a aquestes preguntes.
Els núvols són cúmuls de partícules d’aigua o de glaç formats per la condensació de vapor d’aigua de l’atmosfera.
Els núvols són visibles perquè contenen aigua liquida o gel( el vapor d’aigua és transparent). Reflecteixen de manera difosa la llum de sol presentant diferents tonalitats de color.
Com aquestes gotes són molt petites suren a l’aire.
Els núvols s’originen per condensació ( pas del vapor a líquid ) o per sublimació (vapor a gel ).
Aquesta condensació o sublimació ( NUCLEACIÓ), es produeix sobre els nuclis de condensació o de sublimació (partícules sòlides microscòpiques ).
Els processos que generen núvols són els ascensos d’aire.
Hi ha quatre mecanismes que produeixen ascensos d’aire:
Convecció.
L’aire calent és més lleuger que el fred. El primer tendeix a elevar-se i el segon a davallar i substituir-lo ( corrents convectius ).
El núvol que es forma té aspecte cummuliforme amb protuberàncies ben dibuixades. Cada protuberància correspon a un corrent ascendent. És freqüent que la base sigui horitzontal: indica el nivell on s’inicia la condensació.
Orografia.
L’orografia produeix, de manera natural, ascensos d’aire.
El relleu impulsa cap a dalt els fluxos d’aire que li arriben.
Depenent de la humitat de l’aire i de l’altitud s’assolirà el punt de condensació i es produiran núvols.
Com més humit sigui l’aire ascendent, més baixos es formaran els núvols.
Els ascensos per causa orogràfica solen produir espectaculars contrastos de temps entre la vessant de sobrevent i sotavent.
Sobrevent: nuvolositat abundant, fins i tot precipitacions.
Sotavent: l’aire en el descens augmenta la temperatura, genera temps assolellat.
Aquest efecte es diu l’efecte Föhn i pot formar núvols del tipus ALTOCÚMULUS LENTICULARS.
Les depressions atmosfèriques.
En les depressions atmosfèriques l’aire circula seguint una espiral antihorària (en l’hemisferi nord).
Com l’aire no pot acumular-se indefinidament, no li queda altra opció que ascendir.
El contrari succeeix als centre d’alta pressió.
Movimets dels fronts.
En els fronts es contraposen dues masses d’aire de característiques tèrmiques i d’humitat diferent.
La de menor densitat tendeix a elevar-se sobre l’altra.
Hi ha tres tipus de fronts: càlids, freds i oclusos.
En els càlids la massa càlida avança contra la freda, movent-se cap a dalt, elevant-se i generant núvols.
En els fronts freds la massa freda avança contra la càlida, obligant-la a elevar-se violentament, amb la qual cosa s’originen núvols.
Els fronts oclusos: el solapament d’un front fred i un de càlid.
El fred, més ràpid, agafa el càlid, obligant a elevar-se a tota la massa d’aire càlid, o sector càlid que queda entre ells.