afuades: acabat en punta.

al·luvials: dit del terreny fotmat per al·luvions.

al·luvions: Conjunt de sediments transportats i dipositats per les aigües corrents.

albereda: comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra i caduca, entre les quals domina l’àlber.

alternes: Dit de les fulles o altres òrgans esparsos i disposats en dos rengles longitudinals (ortòstics) que fan un angle de aproximat de 180°

ament: inflorescència espiciforme densa, generalment blava i penjant de flors petites i unisexuals, en general aclamídies , pròpia de molts arbres forestals com l’alzina, el roure, l’avellaner, el pollancre, el salze, et.

androceu: conjunt dels òrgans masculins d'una flor.

anteres: part superior de l’estam, on es fa el pol·len.

antisèptic: que va contra les infeccions o que les evita.

anvers: superfície superior de la fulla.

àpex: extrem superior d’un òrgan o d’una part d’un òrgan

apícola: relatiu a l’apicultura.

apicultura: Art de la cria de les abelles a fi d'aprofitar-ne els productes, principalment la mel i la cera.

arestes: apèndix rígid, filiforme i acicular que presenta l’espiga.

aromàtic: que té aroma.

arpes: instrument musical de corda.

arquejats: fer arc.

arruga: Plec, especialment defectuós, fet a la roba o en una altra cosa flexible per compressió.

ascendents: que puja.

asimètrica: que no té simetria.

astringents: que restreny els teixits orgànics.

atapeït: espès, compacte.

axil·la: part superior de l'enforcament d'una fulla amb l'eix caulinar que la sosté.

baia: fruit.

balsa: Arbre d'uns 20 m d'alçada, de fulles palmades i flors blanques i piloses

berruguetes: Protuberància a l'escorça d'un arbre, en una fulla, etc.

bifurcat: Dit de la peça o figura que té algunes, o totes les extremitats escindides en dos ramals, formant recta o corba.

bilabiat: dit del calze o de la corol·la que es divideixen formant dos llavis separats.

blana: tova.

borrera: dit de la flor o de la inflorescència masculina.

borrons: gema ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de fulletes modificades estretament imbricades, i sovint piloses,  destinat a originar un brot o una flor.

bràctees: òrgan foliaci d’estructura més simple que la de les fulles normals, i de forma, mida, coloració, etc. diferents d’aquestes i de les peces de la corol·la.

brancam: conjunt de branques d'un arbre, brancatge.

brolla: formació vegetal més o menys densa que sol tenir de 0,5 a 2 m. d’alçada, on predominen arbusts i mates de fulla persistent i petita (romaní) o bé molt esclarisada o nul·la (argelaga).

brot: branqueta tendra, en fase de creixença, novellament originada a partir d’una gema.

caducifoli: dit dels vegetals que perden les fulles.

calcari: roca formada fonamentalment per carbonat càlcic.

calze: verticil extern de la flor, format per sèpals.

cantelluda: cara estreta d’un objecte, el qual té una dimensió molt més petita que les altres dues.

capçada: conjunt de les branques d’un arbre, des de l’enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense.

càpsules: membrana que envolcalla un òrgan o una part d’un òrgan.

cavitat: espai buit a l’interior d’un sòlid.

cel·lulosa: substàncies que formen i determinen les membranes cel·lulars de les diverses espècies vegetals.

circells: òrgan filamentós i entortolligadís amb que algunes plantes s’arrapen als cossos veïns.

clòniques: organismes originats per multiplicació asexual a partir d’un sol progenitor (idèntic).

coleòpter: insecte.

colonitzar: establir una colònia en un país.

columnar: que té forma de columna.

composta: fulla que presenta la làmina dividida en falses fulles o folíols.

condiment: substància que s’afegeix als aliments per donar gust.

cònica: que té la forma d’un con.

constitueixen: que formen part.

coriàcies: que té la consistència del cuir.

corol·la: conjunt de pètals d’una flor.

cotonoses: cobert de pelussa semblant al cotó.

dioic: dit de les plantes que tenen flors masculines i femenines en individus distints.

disseminar: posar en un espai extens (persones o coses) a distància unes de les altres. Escampar.

diürètic: substància que afavoreix l’eliminació d’orina.

drupa: fruit carnós.

ebenista: persona que treballa fustes fines per a fer mobles.

ebenisteria: art de l’ebenista.

eixuta: dit d’una cosa privada de líquid que la cobria o amarava.

el·lipse: corba tancada, intersecció d’una superfície cònica amb un pla que no és paral·lel a la generatriu d’aquella cònica.

el·líptiques: relatiu o pertanyen a l’el·lipse.

entarimat: cobert amb una tarima o amb tarimes.

entera: dit de la fulla de marge continu.

erosió: desgast d’una superfície per efecte del fregament.

esberla: trencar en el sentit de les seves fibres.

escama: òrgans foliacis de forma i consistència semblants a les de les escates dels peixos.

esparses: fulles i branques soltes, no oposades.

espores: cèl·lula reproductora de les plantes sense flor.

esquamosa: que té escames.

estams: òrgan sexual masculí de les plantes de llavors que consta de filament i antera.

estepa: gènere d’arbusts de fulles enteres i oposades de flors grosses.

estigmes: part superior del pistil d’una flor, adequada per a retenir el pol·len.

estil: part allargada del pistil d’una flor, que es forma a continuació de l’ovari i que a l’extrem té l’estigma.

estípules: apèndix generalment foliaci que presenten, a cada costat del punt d’inserció, les fulles de moltes plantes.

exfolia: dividir una cosa en escates, en làmines.

exhala: desprendre, emetre, expel·lir un gas, una olor...

ferm: que no cedeix sinó difícilment a un esforç exterior. Fort.

fesa: tall llarg i estret.

fissurada: que té una fesa.

flebitis: inflamació de les venes.

floc: conjunt de dues o més fruites o llegums units al capoll.

foixarda: subarbust alt de 20 a 80 cm., de fulles lanceolades o espatulades i de capítols terminals de flors blaves. Creix en boscs clars, brolles i matolls secs.

foliàcia: que té aspecte de fulla.

foliació: aparició de les fulles en els arbres i arbusts caducifolis.

folíol: cadascuna de les divisions d'una fulla composta.

freàtic/a: relatiu o pertanyent a les aigües subterrànies.

frondosa: abundós de branques i fulles.

fusos: de forma més ample del mig que dels extrems.

gàlbuls: fruit fals, amb aspecte de baia.

gelees: preparació alimentària de consistència blana i elàstica que conté gelatina.

gineceu: conjunt dels òrgans femenins de la flor.

glabra: que no té pèls.

glàndula: cèl·lula o conjunt de cèl·lules que acumulen o expel·leixen productes de secreció.

globós: de forma esfèrica.

glomèruls: inflorescència formada per moltes flors petites densament agrupades en una massa arrodonida.

gorja: extrem superior del tub d’un calze.

grana: llavor.

granelluda: ple de grans.

heliòfil: dels organismes o comunitats que necessiten una forta il·luminació.

hermafrodites: dit de la flor que representa androceu i gineceu.

híbrids: dit de l’ésser que prové de l’encreuament entre individus genèticament diferents.

homogènia: dit de la mateixa espècie o natura.

imbricades: fulles, escames col·locades ordenadament en sèrie i superposades.

immersió: acció d’immergir-se (submergir-se).

imputrescible: que no es pot fer malbé (no es podreix).

incisions: talls.

incomptable: que hom no pot comptar.

indehiscents: inseparables.

inextricables: tan complicat, embullat, que no es pot desembullar ni penetrar-hi.

infinitud: infinitat

inflorescència: conjunt de flors agrupades.

infructecència: conjunt de fruits procedents d’una inflorescència.

insípid: mancat de gust.

lanceolades: que té la forma d'un ferro de llança.

laxants: dit de la substància que facilita l’absorció intestinal de manera natural, sense provocar diarrea.

lignifica: que fa lignina.

lignina: subtància que dóna duresa i resistència a les plantes.

limbe: part laminar de la fulla.

llanós: que té molta llana.

llegum: fruit sec dehiscent.

lleres: areny gruixut i ple de còdols.

lleugeres: de poc pes.

lluc: rebrot que treu una planta.

lobades: que té lòbuls.

lòbul: cadascuna de les parts, de forma arrodonida, que sobresurten d’alguna cosa.

longeus: de llarga vida.

malenconia: estat anímic caracteritzat per la tristesa.

marge: vora de la fulla.

marginal: que està al marge, al límit.

mata: arbust de petita alçària.

maturitat: maduració.

membrana: estructura formada per una làmina prima, blana i flexible.

membranosa: provist de membrana.

metzinosos: substàncies que poden provocar la mort. Verinosos.

monoic: dit de les plantes que tenen les flors masculines i femenines en un mateix individu.

nervis secundaris: cadascun dels feixos vasculars no principals que hi ha en el limbe de la fulla.

nitrogen: element químic no metàl·lic

nuós: que té nusos.

nus: dit dels punts d’una tija, en general una mica engruixits, on es formen les fulles.

oposades: fulles i branques que a un mateix nivell de la tija s’acoblen l’una enfront de l’altra.

ornament: allò que s’afegeix a una cosa per enbellir-la o adornar-la.

ovades: en forma d’ou.

ovalades: en forma d'ou.

òvals: en forma d’ou.

ovoides: que, per la seva forma, sembla un ou.

palmades: dit de la fulla de forma semblant a la de una mà oberta.

panicles: inflorescències ramificades en raïm.

partenocàrpiques: formació del fruit sense fecundació prèvia.

paviments: revestiment de pedres, rajoles, parquet... amb que hom cobreix el terra d’una habitació, pati... per embellir-la.

pecíol: part més estreta, amb aspecte de tija, compresa entre el limbe i la base.

peduncles: cua d'una flor o d'una inflorescència.

pènduls: penjants, que pengen.

pentacarpel·lar: fulla modificada que forma part del gineceu (part femenina de la flor).

perennifoli: dit de la planta amb fulles tot l’any.

periant: conjunt de calze i corol·la.

persistent (fulles): arbres tot l’any verds.

pètals: cadascuna de les peces que componen la corol·la.

pilós: pelut.

pilositat: qualitat de pilós o pelós.

pioner: capdavanter, que va al davant obrint camí als altres.

piriforme: que té forma de pera.

polinitzada: transferència del pol·len des dels estams fins als pistils.

polposos: part carnosa del fruit.

polsinós: cobert de pols.

porpra: matèria colorant vermella que els antics preparaven amb les conquilles  de diferents espècies  de mol·luscs gasteròpodes del gen.

port: grandària i forma d’un arbre.

preuat: que té molt valor.

primordial: principal.

prismàtiques: en forma de prisma.

profusament: amb abundància.

prominent: que sobresurt d’allà que l’envolta.

propagació: transmetre a través d’un medi.

pruïna: substància cèria (conté cera) que recobreix certs fruits, fulles...

pubescent: dit d’una superfície coberta de pèl.

purpuris: porpra.

rabassut: de molt gruix o volum en relació a l’alçada.

ramells: ram de flors. pom o penjoll de fruits.

ramificada: disposició de les branques d’una planta.

raquis: eix principal d'una inflorescència.

rebrot: brot nou

reticle: nom aplicat a certes parts orgàniques que semblen una xarxa.

revers: cara inferior de la fulla.

reversible: tornar una cosa a la propietat de qui l’havia posseïda abans.

rígids: no flexible, que no pot doblegar-se o torçar-se.

robust: que té una constitució forta, vigorosa.

romanen: resten, quedar-se en un lloc.

saba: líquid que circula per l’interior de les plantes.

salins: que conté sal.

sàmara: fruit proveït d’una prolongació membranosa en forma d’ala per facilitar la dispersió pel vent.

sedós: sedenc, semblant a la seda.

sega: tallar (l’herba, les messes...).

sèpals: cadascuna de les peces que componen el calze.

septentrional: zona nord.

sequera: que està sec.

sèquies: canal.

serrulades: finament serrat.

sèssils: dit de les fulles o dels òrgans desproveïts de pecíol o de peduncle.

severes: estrictes, rígides.

sílice: mineral.

silici: pertanyent o relatiu al sílice.

simbòlic: que simbolitza.

simbolitza: que representa una idea, un objecte...

simetria: Igualtat o analogia entre dos òrgans que en componen un, o entre dues parts que en formen una.

simètric: que és igual en forma, dimensions, posició... respecte d’un altre.

sinuat: que té les vores amb entrants i sortints corbs.

sistema vascular: relatiu als vasos de la planta per on circula la saba.

solc: cavitat longitudinal.

solcar: fer solcs.

substrats: capa inferior i que en constitueix el suport.

talismà: objecte que té o se li atribueix un gran poder.

talussos: murs.

tanins: substància astringent.

tanys: brot que surt a la soca d'un arbre.

tenaç: fort, ferm, dificil de deformar.

termòfila: es diu de les plantes o dels animals poc resistents al fred.

tisanes: preparat obtingut per infusió.

tolera: soporta.

toment: conjunt de pèls molt junts, que formen com una borra.

topònims: nom dels llocs.

torbós: que conté un tipus d’humus amb molta aigua.

torn: màquina emprada per arrodonir peces de fusta.

torner: que treballa la fusta amb un torn.

torneria: taller de torner.

tortuós: que durant el seu camí fa moltes tortes (corbes).

translúcids: que deixa passar la llum però no veure distintament els objectes a través seu.

turgència: qualitat  de turgent.

turgent: inflat per excés de líquid.

turions: brots tendres. Tija sarmentosa dels esbarzers.

unisexuals: dit de la flor que només té ardroceu (part masculina) o gineceu (part femenina).

valves: cadascuna de les parts en què s’obren les càpsules, llegums, fruits secs...

vasoconstrictors: disminució dels vasos per on circula la saba.

vellutada: cobert de pèl curt, atapeït, fi i lluent, com el vellut.

vermífug: medicament que provoca l’expulsió dels cucs parasitaris intestinals.

verneda: comunitat vegetal de ribera integrada per plantes de fulla tendra entre les quals domina el vern.

verticil: conjunt de fulles o d’òrgans que neixen al mateix nivell a una tija o eix.

vetejada: que té ratlles o llistes de diferents color, consistència d’allò que l’envolta.

viaris: dit de la vegetació i de les plantes pròpies de camins, vores de camins...

vigorosa:que té molta força.

vil·là: en certs fruits, calze transformat en un conjunt de pèls plomosos per facilitar-ne la disseminació.

vímet: branca prima, llarga i flexible, sense fulles ni nusos, que es forma en la vimetera i altres plantes.

vimetera: arbre caducifoli de 8 a 15 m. d’alçària, d’escorça grisa, de vímets brillants i glabres, de fulles lanceolades, obliquament acuminades, serrades, endurides, verdes i brillants a l’anvers i glauques o d’un vers fluix al revers, i d’aments cilíndrics.

vinculà: que està lligada a...

víscids: viscosos.

volàtils: que s’evapora fàcilment.