AUSIÀS MARCH

El poeta Ausiàs March era descendent d'un notari públic de Barcelona. Pere March I, establert pel rei Jaume I a Gandia, arran de la conquesta d'aquesta vila el 1249. Ausiàs nasqué el 1397. Fou armat cavaller el 1419, i participà en empreses militars al servei del rei Alfons el Magnànim. A diferència del seu cunyat -Joanot Martorell-, es retirà aviat (el 1429) de les tasques de cavaller per dedicar-se als seus territoris (sobre els quals dugué diversos plets), a les feines administratives, i a les lletres. L'amor a la caça i als falcons durà
tota la seva vida; fou falconer reial.

     Comença a escriure als 25 anys (i escriurà durant 34 anys). D'aquest any, i fins que, el 1437 es casa amb Isabel Martorell, germana de Joanot Martorell, escriu els poemes d'amor. Al cap de dos anys ella mor i el fa hereu. Llavors és quan escriu els poemes de mort (són els poemes del nombre 92 al 97). El 1443 es casa amb Joana Escorna, que mor onze anys més tard. D'aquesta època són els seus poemes socials, morals i espirituals. Morta ella, escriu els darrers poemes, que són d'amor, però de pura subjecció física; un amor contra el qual l'autor es gira amb ferocitat.

     Al final de la vida es traslladà a València, on morí el 3 de març de 1459. No tingué fills de les esposes però sí d'altres dones; cinc en total, un dels quals d'una esclava seva. Segons diu Joan Ferraté ìSembla que va cardar tota la vida molt béî. El que caracteritza el poeta és la seva sinceritat, la capacitat de dir la veritat. Va escriure, en total, 128 poemes, més de 10.000 versos, que deixà en manuscrit a la seva mort i que no foren publicats en llibre fins prop d'un segle més tard.