Nat el 29 de novembre 1870 a Castellterçol. Mor el 1 d'agost de 1917, a la seva casa pairal de Can Padrós, on havia nascut.
El record de Prat de la Riba és per molts catalans, un gran intel·lectual i dotat de una gran intel·ligència. Reconegut per la seva manifestació com organitzador de la cultura i com un estructurador de la vida col·lectiva. La llengua, el dret, la voluntat, són ingredients de la nacionalitat, però resseguint entre els seus escrits es poden trobar també d'altres factors que al seu entendre, contribueixen a definir una nació. Segons ell, Catalunya reunia ja totes les condicions per a constituir una nació. Ell era nacionalista perquè creia que Catalunya és una Nació.
Prat de la Riba inicià els
estudis de batxillerat al col·legi de Sant Miquel de Barcelona en 1881 i sis
anys desprès comença a la Universitat el estudis de Dret i ingressa al Centre
Escolar Catalanista. Tres anys mes tard es elegit president del Centre.
En 1892 es elegit secretari de la Junta Permanent de la Unió Catalanista,
presidida per Lluís Domènech i Montaner. El any següent amb la qualificació de
Premi Extraordinari, obté la llicenciatura de Dret, i un any desprès el Doctorat
de Dret a la Universitat de Madrid.
Al vint i sis anys es elegit secretari de l'Ateneu Barcelonès i dos anys desprès guanya el premi atorgat per l'Ateneu als Jocs Florals de Barcelona al millor manual d’història de Catalunya per a les escoles: "Compendi de la Història de Catalunya." Als 31 anys es elegit secretari de la lliga Regionalista, un nou partit en que militarà fins a la mort. Als 32 anys cau malalt de tuberculosis i es traslladat al sanatori de Durtol, a l'Avèrnia, França fins l'octubre de l'any següent en que retorna a Barcelona.
Com a escriptor, Prat de la Riba fa a la nostra llengua l'aportació d'un estil ric i palpitant. En 1905 es elegit diputat provincial per Barcelona, com a candidat regionalista i en 1907 es elegit President de la Diputació Provincial de Barcelona, i reelegit en 1909, 1911, 1913 i 1917; fundant l'Institut d'Estudis Catalans. En 1908, Alfons XIII visita Barcelona i a proposta de Maura, concedeix a Prat de la Riba la gran Creu d'Isabel la Catòlica.
El 6 d'abril de 1914 es constitueix, al Palau de la Generalitat, la Mancomunitat de Catalunya sent elegit President i reelegit en 1917. En juliol de 1917 greument malalt, es trasllada a Castellterçol, morint un mes més tard, l’1 d’agost. Prat fou un dels homes més ben dotats del seu temps, i va tenir la sort que les seves condicions poguessin aplicar-se a la vida de les corporacions públiques.